Quins han estat els principals canvis per a les biblioteques i la informació en aquests darrers 20 anys?

La revista Ítem del COBDC té previst treure el proper número abans de Nadal. Aquesta vegada l’Ítem –que ara coordina en Ferrar Burguillos- vol que una colla àmplia de professionals els bibliotecaris-documentalistes i també d’altres sectors parlin de com veuen les biblioteques. Vaig tenir la sort d’estar en la tria i anticipo aquí les que han estat les meves respostes a les quatre preguntes que ens han fet.

Ítem: Quins han estat els canvis més importants que ha experimentat l'àmbit de la biblioteca i l'àmbit de la informació i la documentació en general, en els darrers 20 anys?

Aquesta 1a pregunta sembla fàcil. Jo veig tres gras canvis en aquests darrers anys: 

• la digitalització de la informació i la seva accessibilitat en xarxa, 
• l’increment de la cooperació i 
• el canvi en la valoració social de les biblioteques.

El primer dels canvis citats no és propi ni de la professió ni de Catalunya. Es dóna en (quasi) tots els àmbits i té unes conseqüències que encara no estan precisades. La informació digital en xarxa ha canviat processos molt arrelats (per exemple, la forma i model de negoci de la comunicació científica) i està fent aflorar noves maneres de ser de les persones humanes (vegeu com s’ha incrementat la socialització a partir d’aquest nou entorn). Estem vivint un canvi d’era que afectarà profundament les coses que fem i com les fem. La biblioteca, definida en el passat com a recipient organitzat de documents físics o es reinventa o la seva existència deixa de tenir sentit.

El segon no es dóna de forma generalitzada en la nostra societat, però si en la nostra professió. Jo crec que l’increment de la cooperació acabarà essent una característica de l’era informacional que estem inaugurant (vegeu, per exemple, el llibre de Richard Sennett, “Juntos”), però ara, de moment, es manifesta més en uns àmbits que en uns altres. En biblioteques es manifesta de forma clara, i a l’onada de cooperació de la dècada dels 70 s’hi ha afegit l’apareguda a finals del segle XX i que ha propiciat la creació de consorcis. Fa 40 anys, les grans biblioteques podien fer front soles a problemes grans; avui alguns ‘problemes’ són massa grans per a qualsevol biblioteca i no ho són (o ho són menys) per a biblioteques consorciades, col·ligades o cooperants.

El tercer ens és propi de forma professional i territorial. Fa 40 anys va morir Franco i es van iniciar les reformes democràtiques, en fa 30 es van poder iniciar canvis dins de les institucions (municipis, diputacions, universitats, etc.) aquests canvis van donar lloc a un model nou de biblioteca (pública i universitària), model que va poder-se anar plasmant en la realitat (vegeu: http://bdig.blogspot.com.es/2015/07/la-importancia-de-tenir-un-model.html). Fa 20 anys les biblioteques tenien un pobre prestigi, això va començar a canviar a partir que es van poder fer (a partir de models adequats) noves biblioteques. Aquest canvi en la percepció social de les bibloteques catalanes és fonamental de cara al seu futur.