Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: agost 2024

Ciència Oberta

Durant molt de temps SciELO-México publicava noticies sobre edició i comunicació acadèmica i avaluació i política científica que difonia per correu e-. Recentment ho fa en forma d’un bloc que val la pena seguir. Boletín SciELO-México. També son a X-Twitter: @ScieloMx.

L’associació/consorci swissuniversities iniciarà el seu 2n programa de CO, que està dotat amb 30M de CHF i que és per al període 2025-2028. El programa ha d’ajudar a les institucions d’educació superior a assolir els objectius de la National Open Access Strategy i de la National Open Research Data Strategy. Per a aquest període la comissió de CO de les universitats suïsses han fet una crida per reclutar experts en Ciència Oberta que puguin actuar de revisors dels projectes que es presentin. A més de competències i capacitats transversals se’n demanen d’específiques en: CO, accés obert i dades de recerca obertes.

Contractacions consorciades i Acords Transformatius

El Consorci DEAL va ser creat per iniciativa de l’Alliance of German Science Organisations amb la finalitat de negociar acords transformatius amb les principals editorials de revistes científiques (Elsevier, Springer Nature i Wiley); aquestes tres editorial publiquen un 50% dels articles de recerca alemanys. DEAL  acaba de publicar un breu informe valoratiu del fer en la 1ª ronda d’acords (2019-2023) amb dades de Springer i de Wiley. L’informe és breu i fàcil de llegir, els resultats que mostra és que els acords:

·         han aconseguit incrementar notablement el nombre d’articles en obert,

·         han incrementat també (com tots els acords consorciats) l’accessibilitat ja que hi ha més institucions que tenen accés de lectura a les revistes d’aquestes editorials, i,

·         han contingut el cost (la comparació, però, és contra una projecció de cost futur, no contra el preu pagat fins ara).

Aquests resultats són similars als que va exposar el JISC en un informe que ja vam comentar en aquest butlletí (vid. el post: Jisc review of UK open access and transitional agreements finds positives, but that a full transition is not in sight).

La cOAlition S havia fet una crida per elaborar un esquema de preus equitatiu per a l’edició científica ara n’ha publicat els resultats (Pricing Framework to Foster Global Equity in Scholarly Publishing). L’esquema proposat vol aconseguir més transparència en els models de preus de les revistes i que aquests s’ajustin a la diferència que hi ha entre les economies del diferents països.

Al butlletí anterior comentàvem les propostes de la cOAlition S respecte la crida que havia fet per elaborar uns principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica. Val la pena llegir el comentari que se’n fa  al darrer número del  The Brief que en resum ve a dir que les pràctiques en comunicació científica canviaran en funció del que determinin els finançadors de la recerca. Voler passar la responsabilitat als investigadors, tal com fa ara la cOAlition S, és ‘voler que sigui la cua la que mogui el gos’ (i no al revés).

Accés Obert

Delta Think analitza anualment el volum i valor del mercat de les revistes acadèmiques. En el seu darrer post mensual (News & Views: Open Access Loses Share – Market Sizing 2024 Sneak Peek) presenta de forma preliminar dades respecte l’edició en AO. Entre altres coses l’accés obert ha continuat creixent, però a un ritme inferior al dels darrers anys i no aconsegueix superar la barrera del 50% dels articles publicats. Una altra dada significativa, respecte el 2022, és que el creixement d’articles ha estat del 3,4% mentre que l’increment d’articles en obert ha quedat per sota (ha estat del 2,1%).

Dades de recerca obertes

Article d’Eder Avila Barrientos (Los repositorios de datos de investigación en la era de la ciencia abierta un análisis comparativo) a la Revista General de Información y Documentación on l’autor es proposa ‘analitzar les similituds i diferencies  dels  repositoris  de  dades  de recerca en  funció dels criteris establerts pel moviment de la CO’. Els repositori analitzats són: R3DATA, DATAVERSE, ZENODO, MENDELEY DATA, DRYAD, CORA i E-Ciencia Datos.

I per fomentar la publicació en obert de dades de recerca FAIR, tres iniciatives dels Països Baixos: un joc (DANS data game), un premi (The Dutch data prize) i una pàgina de FAQs feta a partir de les preguntes dels curadors de dades als cursos de formació de DANS.

Avaluació 

Molt interessant de llegir l’article ‘The forced battle between peer-review and scientometric research assessment: Why the CoARA initiative is unsound’, de Giovanni Abramo, que actualment presideix la International Society for Scientometrics and Informetrics. L’autor defensa na aproximació quantitativa a l’avaluació de la recerca enfront de la qualitativa proposada per CoARA. Critica també que la declaració de CoARA hagi estat feta sense la participació de cienciometres.

Ciència ciutadana

El darrer número d’Ítem, la revista del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes està dedicat a la ciència ciutadana. El monogràfic ha estat coordinat per Fidel Bellmunt i  Roser Manté i s’obre amb un article de Rosa Arias i Clara Civit on ‘s'explora el concepte de ciència ciutadana i la seva rellevància creixent en la societat contemporània’. Segueixen diversos articles d’experiències de CC a biblioteques populars i a la UPC, una entrevista als presidents del LIBER Citizen Science Working Group, Thomas Kaarsted i Tiberius Ignat i acaba amb un interessant recull que fa en Fidel de recursos sobre ciència ciutadana per ajudar a identificar els principals agents i recursos sobre el tema.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2024

Ciència Oberta  

Un mes de notícies: 

• La UOC acaba de convocar la segona edició del Premi a la Millor Contribució Doctoral en Ciència Oberta per als doctorands.  Aquesta 2a edició amb dotació econòmica de 2.000€ i la participació del Banc de Santander.

• La Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB anuncia la 3a edició del Curs superior universitari en Ciència Oberta. De cara a facilitar l’assistència al curs, aquesta edició combina les sessions presencials amb sessions en línia. El cost de la matrícula és de 770€ i la preinscripció està oberta fins el 15 setembre. 

• La ciutat de Barcelona ha publicat un nou Pla estratègic de ciència i innovació 2024-2027, ‘destinat a consolidar Barcelona i l’àrea metropolitana com a referents en recerca, innovació i transferència del coneixement’. L’eix 7è  inclou la promoció de la ciència ciutadana.

• La Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació estrena Bloc dedicat a l’estat de la ciència a Catalunya. El Bloc serà bimensual i té ‘la voluntat de crear píndoles divulgatives a partir dels continguts de darrera edició de l’Informe de l’Estat de la Ciència a Catalunya’. El 1r post: “Impacte de la recerca, què és i com és mesura?”

Reforma del sistema de comunicació científica

Ara farà un any, la cOAlition S va proposar cinc principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica (“Towards Responsible Publishing” proposal 03/07/2024”). Aquest a de permetre als investigadors compatir l’espectre complet dels seus resultats de recerca i participar en un sistema nou de control de qualitat i d’avaluació d’aquests resultats .

La cOAlitio S va encarregar a Research Consulting i al Centre for Science and Technology Studies (CWTS) que investiguessin fins a quin grau aquesta visió i principis eren compartirs per la comunitat investigadora. Com a resultat, s’acaba de publicar "Towards Responsible Publishing: Findings from a global stakeholder consultation” que mostra els resultats d’una consulta àmplia a investigadors, societats científiques i entitats finançadores, que vol saber el grau d’adhesió als principis, però també si aquests han de ser modificats i identificar si tenen possibles conseqüències no volgudes.  

L’informe (hi ha resum executiu de 6 p), resumeix les opinions dels consultats sobre els principis (que es poden veure en un annex interactiu), relaciona possibles barreres per al canvi, identifica possibles efectes no volguts i proposa unes conclusions i uns propers passos. La consulta mostra un ampli suport als principis i destaca que hi ha oportunitats per avançar en la reforma proposada. A curt termini proposa que la cOAlition S recomani o obligui a que es faci un dipòsit preprint dels resultats de la recerca sota llicències obertes. A mig termini recomana promoure la revisió d’iguals oberta. Recomana també, més a llarg termini, canviar el sistema de reconeixement per tal d’incentivar les pràctiques de CO i desplaçar finançament i infraestructures cap a recolzar un sistema de comunicació científica global, inclusiu i governat per la comunitat investigadora.

Dades de recerca FAIR 

Un mes de notícies: 

• Laia Reventós, a la revista política&prosa, fa una entrevista molt interessant a Mercè Crosas: «El benefici de compartir el coneixement científic és per a tota la societat»

• L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB va tancar el curs amb una conferencia molt iteressant de Pol Pérez Sust, director del Àrea de Sistemes d’Informació al Servei Català de la Salut: “Estrategia de Salud Digital en Cataluña 2024-2030: Modelo de persistencia de datos clínicos”. No parla exactament de dades de recerca però sí de les dificultats de posar dades en obert i interoperables.

• El Repositori de Dades de Recerca (RDR) ha arribat als 1.000 conjunts de dades (datasets) publicats, tres anys després que es posés en marxa el repositori al 2021. 

EOSC

La EOSC Association va avançant en el seu programa de construcció de l’EOSC. Preveu presentar el Node EOSC EU aquest octubre i està avançant en la definició del que han de ser els nodes individuals de cara a poder iniciar la federació l’any proper. Aquests temes van ocupar un lloc central en els debats de la 8a assemblea de l’Associació.

En l’estratègia europea de la recerca, l’EOSC es presenta com al ‘Common European Data Space’ La visió és crear un sistema per als investigadors a Europa per a guardar, compartir, processar, analitzar i reutilitzar resultats de recerca FAIR (dades, ublicacions i programari) tant dins de cada disciplina com entre elles. Les funcions, caracterísitiques i requeriments dels nodes s’ha començat a definir a partir del “EOSC Association Board position paper on the EOSC Federation and the role of EOSC Nodes”, i, més recentment del docuemnt “Building the EOSC Federation: requirements for EOSC Nodes”. De tota manera, els nodes constitutius de la federació són molt diversos i no és fàcil crear una estructura que aculli la realitat existent. Per poder-ho fer,el’Associació promou una fase en la que examinarà les característiques d’institucions voluntàries per tal de refinar les caracterísitiques de la federació. 

Recursos Educatius Oberts (REO) i Humanitats Digitals

El Consell de Govern de la Universitat de Girona (UdG) acaba d’aprovar la Política institucional de Recursos Educatius Oberts (REO). El text ‘referma el compromís de la universitat pel coneixement obert, que considera que usar, crear i publicar REO contribueix en aquesta obertura’. La política encoratja la comunitat universitària a crear i publicar materials docents i d'aprenentatge com a recursos educatius oberts i a reutilitzar i readaptar els REO existents creats dins i fora de la universitat.  

El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats del que ja se'n pot consultar els enregistraments. La xerrada va anar a càrrec de Holly Wright de la Universitat de York (“Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data”) i va anar seguida de dues taules rodones, una sobre les dades obertes en Humanitats Digitals i les seves característiques, i l’altra sobre projectes d’investigació en curs sobre dades obertes de recerca em HD. Del seminari n’hi ha una breu crònica al Blok de BiD.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: març 2024 (des del meu punt de vista)

Ciència Oberta

S’ha fet públic el contingut de l’Estratègia catalana de ciència oberta. Se’n pot veure un resum al fil de Tuiter: https://twitter.com/lluisanglada/status/1767102383891325213

Acords transformatius

Important, llarg i dens estudi del JISC: A review of transitional agreements in the UK.  Un breu resum de l’informe seria que els acords transformatius incrementen l’accés obert però no compleixen les condicions de ser temporals ni de convertir les revistes en daurades. Vegeu la notícia comentada al THE o al The Brief.

L’informe vol donar resposta a preguntes com quina proporció d’articles són OA, l’impacte dels ATs respecte l’OA i el cost de les revistes al Regne Unit i la contribució dels ATs a la transformació del sector. Es conclou que:

x·         Els ATs han ajudat a incrementar substancialment l’OA. Alhora el mercat de l’accés obert s’està reestructurant. Així es veu que l’OA daurat creix més de pressa que l’híbrid mentre que el verd decau. 

x·         Els ATs produeixen estalvis si al cost de subscripció s’hi sumen els dels APCs 'salvatges' que se suposa que hi hauria hagut si no hi hagués hagut ATs.

·         Encara que els ATs es van concebre com a temporals i de transició, no sembla de moment que estiguin tenint un efecte significatiu en la  transformació de les revistes híbrides a revistes completament OA: “Based on the journal flipping rates observed between 2018–2022 it would take at least 70 years for the big five publishers to flip their TA titles to OA.”

Revistes diamant 

Una de les debilitats de les revistes diamant (totalment obertes, totalment controlades de forma pública per experts i que no cobrin APCs) és que son percebudes com de menys qualitat que les publicades per editorials comercials. Per això sembla molt important el que proposa el projecte DIAMAS a l’informe: Extensible Quality Standard in Institutional Publishing (EQSIP) v2 for Diamond Open Access

El que es proposa a EQSIP son uns objectius de qualitat als que els editors institucionals han d’aspirar i que poden tenir de referència per anar assolint bons nivells en transparència, processos i els fluxos de treball en les activitats de publicació de les seves revistes.

No s’espera que les revistes s’ajustin perfectament a aquest estàndard de qualitat, així es diferencien dos nivells de compliment, un d’essencial o bàsic i un de desitjat o avançat. Les propostes d’EQSIP tenen com a guia l’aconseguir l'obertura del contingut i garantir que la màxima informació sobre el funcionament de la revista estigui disponible públicament.

L'objectiu d'EQSIP per a l'accés obert diamant és “to set a common quality standard for IPs (Institutional Publishers) that publish scholarly journals, based on the seven core components of scholarly publishing outlined in the Action Plan for Diamond Open Access´..., these are: Funding / Legal ownership, mission and governance / Open Science / Editorial management, editorial quality and research integrity / Technical service efficiency / Visibility, communication, marketing, and impact / Equity, Diversity, Inclusion and Belonging (EDIB), multilingualism and gender equity.

RDM i Dades FAIR

El 2022 es va publicar l’estudi European Research Data Landscape que analitzava les practiques dels investigadors respecte les dades (producció, dipòsit, reutilització i FAIRificació). El DANS dels Països Baixos l’ha pres coma base per comparar la situació europea amb la seva. No és cap sorpresa llegir que “The Netherlands is currently well-advanced in terms of research data management and FAIR practices”. Concretament, als Països Baixos: els repositoris no esborren dades al cap d’un temps, els investigadors solen crear Plans de Gestió de dades a l’inici d’una recerca i, en comparació amb els seus col·legues europeus, reutilitzen més dades i programari.

Dels Països Baixos a Catalunya, dades sobre pràctiques respecte dades de recerca a la UPC. Destaco:

·         Només un 23% d’articles informa sobre l’accessibilitat de les dades o del codi font

·     Per als casos en que els articles informes de les dades, la immensa majoria de dades estan a les revistes i molt pocs en repositoris no comercials

·         Només un 21% de doctorands es considera ben informats sobre la gestió de dades

·         Només un 20% d’investigadors ha elaborat un Pla de gestió de dades.

 

Preservació

 La EOSC Association ha tancat els treballs de les diferents Task Forces que han estat en funcionament en els darrers 2 anys. La dedicada a Long Term Data Preservation ha publicat les seves recomanacions que donen una visió del que seria una preservació òptima dels objectes digitals FAIR en el context de l’EOSC i fan algunes recomanacions. Entre aquestes destaco: 

-  Active preservation may not be deemed necessary for all digital objects, but an appraisal process should define the level of care (retention, initial curation and preservation) to be applied.

-    Preservation aims to generate assets for research with long term value. Therefore, digital objects must be retained, stored, findable, accessible, interoperable and reusable over time. Deciding which digital object should, and which should not, be preserved must be done via transparent appraisal processes, any change to levels of care must also be transparent and justified.

Dos articles alerten de les deficiències de les deficiències en el sistema de preservació de continguts científics:

o   Disappearing repositories: Taking an infrastructure perspective on the long-term availability of research data.

o   Millions of research papers at risk of disappearing from the Internet: An analysis of DOIs suggests that digital preservation is not keeping up with burgeoning scholarly knowledge.

Recursos educatius en obert

SPARC Europe i la European Network of Open Education Librarians han publicat la seva estratègia 2024-26 d’educació en obert feta de cara a implementar les recomanacions de la UNESCO per als Recursos Educatius en Obert