dijous, 5 de setembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: agost 2024

Ciència Oberta


Durant molt de temps SciELO-México publicava noticies sobre edició i comunicació acadèmica i avaluació i política científica que difonia per correu e-. Recentment ho fa en forma d’un bloc que val la pena seguir. Boletín SciELO-México. També son a X-Twitter: @ScieloMx.

L’associació/consorci swissuniversities iniciarà el seu 2n programa de CO, que està dotat amb 30M de CHF i que és per al període 2025-2028. El programa ha d’ajudar a les institucions d’educació superior a assolir els objectius de la National Open Access Strategy i de la National Open Research Data Strategy. Per a aquest període la comissió de CO de les universitats suïsses han fet una crida per reclutar experts en Ciència Oberta que puguin actuar de revisors dels projectes que es presentin. A més de competències i capacitats transversals se’n demanen d’específiques en: CO, accés obert i dades de recerca obertes.

Contractacions consorciades i Acords Transformatius

El Consorci DEAL va ser creat per iniciativa de l’Alliance of German Science Organisations amb la finalitat de negociar acords transformatius amb les principals editorials de revistes científiques (Elsevier, Springer Nature i Wiley); aquestes tres editorial publiquen un 50% dels articles de recerca alemanys. DEAL  acaba de publicar un breu informe valoratiu del fer en la 1ª ronda d’acords (2019-2023) amb dades de Springer i de Wiley. L’informe és breu i fàcil de llegir, els resultats que mostra és que els acords:

·         han aconseguit incrementar notablement el nombre d’articles en obert,

·         han incrementat també (com tots els acords consorciats) l’accessibilitat ja que hi ha més institucions que tenen accés de lectura a les revistes d’aquestes editorials, i,

·         han contingut el cost (la comparació, però, és contra una projecció de cost futur, no contra el preu pagat fins ara).

Aquests resultats són similars als que va exposar el JISC en un informe que ja vam comentar en aquest butlletí (vid. el post: Jisc review of UK open access and transitional agreements finds positives, but that a full transition is not in sight).

La cOAlition S havia fet una crida per elaborar un esquema de preus equitatiu per a l’edició científica ara n’ha publicat els resultats (Pricing Framework to Foster Global Equity in Scholarly Publishing). L’esquema proposat vol aconseguir més transparència en els models de preus de les revistes i que aquests s’ajustin a la diferència que hi ha entre les economies del diferents països.

Al butlletí anterior comentàvem les propostes de la cOAlition S respecte la crida que havia fet per elaborar uns principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica. Val la pena llegir el comentari que se’n fa  al darrer número del  The Brief que en resum ve a dir que les pràctiques en comunicació científica canviaran en funció del que determinin els finançadors de la recerca. Voler passar la responsabilitat als investigadors, tal com fa ara la cOAlition S, és ‘voler que sigui la cua la que mogui el gos’ (i no al revés).

Accés Obert

Delta Think analitza anualment el volum i valor del mercat de les revistes acadèmiques. En el seu darrer post mensual (News & Views: Open Access Loses Share – Market Sizing 2024 Sneak Peek) presenta de forma preliminar dades respecte l’edició en AO. Entre altres coses l’accés obert ha continuat creixent, però a un ritme inferior al dels darrers anys i no aconsegueix superar la barrera del 50% dels articles publicats. Una altra dada significativa, respecte el 2022, és que el creixement d’articles ha estat del 3,4% mentre que l’increment d’articles en obert ha quedat per sota (ha estat del 2,1%).

Dades de recerca obertes

Article d’Eder Avila Barrientos (Los repositorios de datos de investigación en la era de la ciencia abierta un análisis comparativo) a la Revista General de Información y Documentación on l’autor es proposa ‘analitzar les similituds i diferencies  dels  repositoris  de  dades  de recerca en  funció dels criteris establerts pel moviment de la CO’. Els repositori analitzats són: R3DATA, DATAVERSE, ZENODO, MENDELEY DATA, DRYAD, CORA i E-Ciencia Datos.

I per fomentar la publicació en obert de dades de recerca FAIR, tres iniciatives dels Països Baixos: un joc (DANS data game), un premi (The Dutch data prize) i una pàgina de FAQs feta a partir de les preguntes dels curadors de dades als cursos de formació de DANS.

Avaluació 

Molt interessant de llegir l’article ‘The forced battle between peer-review and scientometric research assessment: Why the CoARA initiative is unsound’, de Giovanni Abramo, que actualment presideix la International Society for Scientometrics and Informetrics. L’autor defensa na aproximació quantitativa a l’avaluació de la recerca enfront de la qualitativa proposada per CoARA. Critica també que la declaració de CoARA hagi estat feta sense la participació de cienciometres.

Ciència ciutadana

El darrer número d’Ítem, la revista del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes està dedicat a la ciència ciutadana. El monogràfic ha estat coordinat per Fidel Bellmunt i  Roser Manté i s’obre amb un article de Rosa Arias i Clara Civit on ‘s'explora el concepte de ciència ciutadana i la seva rellevància creixent en la societat contemporània’. Segueixen diversos articles d’experiències de CC a biblioteques populars i a la UPC, una entrevista als presidents del LIBER Citizen Science Working Group, Thomas Kaarsted i Tiberius Ignat i acaba amb un interessant recull que fa en Fidel de recursos sobre ciència ciutadana per ajudar a identificar els principals agents i recursos sobre el tema.