PLOS va encarregar a Technopolis un estudi sobre The Economic Benefits of Open Science que explora com hauria d’evolucionar el sistema de comunicació científica per recolzar més i millor la CO i que valorés l’impacte econòmic d’un ecosistema en el que tots els elements de la recerca fossin compartits de forma oberta. L’informe (32 p + 29 d’apèndixs) analitza l’ecosistema de la CO posant el focus en el sistema de publicació i l’AO i avalua els beneficis (econòmics i en impacte sobre la recerca) i els costos econòmics de la CO. Les conclusions es donen al resum executiu (p. 1-4) i són: la CO dona beneficis econòmics significatius quan permet la reutilització a escala global, els principals beneficis són guanys d'eficiència, les infraestructures obertes faciliten la innovació, els efectes de xarxa incrementen els beneficis de la CO, actualment els costos de la CO es distribueixen de manera desigual entre els diferents agents (cosa que crea barreres) i que el valor econòmic de la CO es subestima sistemàticament.
I tres breus:
·
La junta de
govern de la Universitat Ramon Llull ha aprovat recentment la seva Política
institucional de ciència oberta. Aquesta
‘vol ser el marc que articuli l’adopció progressiva de la ciència oberta a la
URL’, abasta tota la comunitat i tota la producció científica de la Universitat
(publicacions i dades de recerca, tesis, recursos educatius en obert, ciència
ciutadana i documentació institucional.
·
What About Open Science? és un joc pensat per crear debat a l’entorn
d’alguns aspectes de la CO ‘que no sempre son ben compresos’, concretament:
APCs, integritat de la recerca, infraestructures obertes i recursos educatius
oberts.
·
Open Science NL ha publicat els projectes als que han concedit ajuts de
recerca en CO. Aquest (per un total de
4,8M€) inclouen temes com l’increment de la confiança en la CO, pràctiques de
recerca obertes i mesurament de la CO.
Accés Obert: Europa
impulsa la via dels preprints
El passat 03.04 OpenAIRE va fer el
webinar Horizon Europe Open Science
requirements in practice del que se’n pot veure l’enregistrament i
les diapositives de la presentació. Aquestes darreres val la pena mirar-se-les
amb cert detall, tant pel que expliquen respecte HE com per la influència que
els programes Horizon han acabat tenint en les polítiques nacionals i
institucionals. Els requeriments per als articles seran que aquests (en la seva
versió revisada per iguals) estiguin en obert de forma immediata en un
repositori de confiança sota una llicència CC-BY 4.0. Per a les dades de
recerca FAIR es requerirà un pla de gestió actualitzat, dipositar les metadades
en obert tan aviat com es pugui, i dipositar les dades en un repositori de
confiança sota el principi de ‘tan obert com es pugui, tan tancat com calgui’.
Al webinar també s’hi van incloure explicacions de la plataforma Open Research Europe (ORE), del EU Open
Research Repository (Zenodo) i
del EOSC EU Node.
La Comissió Europea ha anunciat (26.03)
que, després d’alguns canvis en el programari, la plataforma d’edició acadèmica
en obert Open Research Europe (ORE) està
preparant la seva següent fase i passarà a estar operada pel CERN. La
gran força d’ORE és el suport institucional que té; aquesta quedarà
reforçada amb l’entrada de deu països nous en la plataforma, entre els
quals Espanya. En aquesta nova fase s’establirà un model
de finançament i governança col·lectius. Els països de les organitzacions
governamentals que hi participen són: Alemanya, Àustria, Eslovenia, França, Itàlia,
Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. ORE va ser creada per
la CE el 2021 com a plataforma
oberta on publicar recerca finançada amb fons públics, concebuda
com alternativa a les editorials comercials i per promoure pràctiques de ciència
oberta (l’OA i la revisió per iguals oberta).
I ja que estem en el tema dels preprints, molt
interessants les reflexions del post de Jonny Coates a Scholarly Kitchen,
14.04: From Open Access to
Preprints: Are We Repeating the Same Mistakes in Scholarly Publishing?. S’hi repassen les raons que Richard Poynder dona per argumentar
el fracàs de l’OA i s’examina si aquestes no es donen també en el moviment dels
preprints.
Avaluació responsable de la recerca i infraestructures
obertes
Tal com ha posat clarament sobre la taula la Declaració
de Barcelona, si es vol un sistema d’avaluació eficaç i basat en els
principis de la ciència oberta aquest no pot ser una infraestructura tancada
feta amb un sistema propietari per una empresa comercial. Aquesta és la idea
central de l’informe Open Infrastructures for Responsible Research Assessment: Principles,
Framework, and Checklist for Research Organisations, publlicat fa poc pel CoARA Working
Group - Towards open infrastructures for responsible research assessment.
L’informe
proposa uns principis sota els quals s’han de construir infraestructures
obertes (OI) que permetin una avaluació responsable de la recerca (RRA) que
recolzi els principis de CoARA (reconeixement de la diversitat, us
d’indicadors qualitatius i quantitatius, transparència i inclusivitat). Partint
de la definició de la UNESCO de infraestructura oberta l’informe extreu
els principis que ha de tenir una OI. L’informe ordena en quatre grups les
característiques que ha de tenir una infraestructura així: 1) robustesa tècnica
(escalable, de confiança i interoperable...), 2) capacitat operacional
(sostenibilitat a llarg termini, independència i adaptabilitat als canvis...), 3)
governada per la comunitat acadèmica (governança col·laborativa, amb implicació
dels diferents agents i representativa...), 4) ètica i inclusiva (mitigant
biaixos i recollint la diversitat disciplinar i geogràfica de la recerca...) L’informe
es completa amb una relació de mesures de cara a tenir infraestructures obertes
que sustentin una avaluació responsable i una molt útil llista de verificació per
avaluar-les.
Dades de recerca
La reunió
anual de la comunitat del programari Dataverse per a la gestió de dades de recerca de manera FAIR es fa enguany a
Barcelona (13-15 de maig. Ja hi ha disponibles el programa, la relació de conferenciants i el formulari de registre. També s’ha publicat el programa
de la 4a Fira FAIR
Data que es celebrará el 18 de juny a Tarragona.
Mai no és tard per llegir coses interessants
·
Embracing the Complexity of ‘100% OA'
From Percentage to Participation: position paper / OASPA, 2025. [El 50% de la producció
científica ja està en obert però per arribar al 100% cal actuar de forma diferent
al fet fins ara i cal, sobretot, una actuació global; fa una relació dels
principals problemes encara no solucionats que té l’OA].
·
El acceso
abierto entre la melancolía y la futuralgia / Andoni Calderón-Rehecho; Raúl Aguilera-Ortega, llista [IWETEL]
[ThinkEPI] 01.04.26 [Una repassada
a la confusa situació actual de l’AO].
·
The ABCs of
Diamond OA / Malavika Legge. Katina
Magazine, 02.04.26 [Una ressenya del 3r congrés mundial sobre l’OA diamant
celebrat el passat febrer a Bengaluru (Índia)].
·
Diamond
Open Access: A Lifeline for the Monograph? / Benedetta Siviero, Lena Ryzhova. Scholarly Kitchen,
02.04.26. [Resum d’un estudi neerlandès: malgrat l’acceptació per part dels investigadors
de l’OA diamant, en la decisió sobre on publicar el que pesa son els incentius
professionals, la reputació i la visibilitat]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada