La ciència oberta no fa vacances per agost

Ciència Oberta   

Al butlletí de juliol vam parlar de la conferència organitzada per la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) on es van aprovar uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO’. Al bloc d’OpenAIRE Tereza Simova hi publica el post “Insights from the “Open Science: Monitoring Progress, Assessing Impact” Conference” on es fa un resum detallat de les sessions del congrés. Aquestes van centrar-se principalment en els resultats del projecte PathOS del EOSC Open Science Observatory i de l’aproximació que fa la UNESCO a la monitorització de la CO. Com a resultat del projecte PathOS queden un Open Science Resources Hub i un Open Science Impact Indicator Handbook. El primer és un portal de recursos sobre impactes i polítiques de CO. Aquí s’hi inclou el Handbook on es desenvolupen diversos indicadors que mesuren aspectes diferents de la CO agrupats en comunicació científica i accés obert, impactes acadèmics, socials i econòmics i reproductibilitat.

Accés Obert

De fa temps l’OA diamant es veu com una de les vies per a la realització d’un accés obert global; aquest però requereix que algú pagui, és a dir el recolzament polític i econòmic de les entitats que de forma directa i indirecta financen la recerca. En aquesta direcció el projecte DIAMAS  ha publicat Diamond OA Recommendations and guidelines for institutions, funders, sponsors, donors, and policymakers. L’informe té la voluntat de ’establir les bases per a un esforç col·laboratiu per transformar la publicació acadèmica mitjançant l'alineació de polítiques, l'assignació de recursos i el diàleg continu en l'àmbit de l’OA diamant’. L’entitat que vulgui realment recolzar aquesta via ha d’identificar abans quines raons i motivacions té per donar suport a l’OAD, reconèixer en les avaluacions als autors que publiquin aquí, sumar-se a l’Action Plan for Diamond Open Access i recolzar les iniciatives diamant que estiguin en el seu àmbit. L'informe organitza les recomanacions que fa a les institucions que volen recolzar l’OAD en tres apartats: fomentar i reforçar cultures de recerca positives,  com el multilingüisme, la qualitat,  l’equitat ..., assumir les responsabilitats econòmiques i financeres que garanteixin la viabilitat i sostenibilitat de les opcions d’edició acadèmica OAD, i actuar tenint en compte les dinàmiques d'autoritat, mecenatge i legitimitat; això inclou tenir en compte tant el suport de dalt a baix com les iniciatives de baix a dalt.

Els esforços de DIAMAS s’adrecen a crear un moviment global en que l’edició diamant es faci sota els criteris de qualitat que ha desenvolupat i estigui recolzat a diferents nivells per ‘centre de capacitació’ (com l’Europeu), que son els que han d’ajudar a la comunitat a implementar i mantenir el model diamant arreu. El passat juny DIAMAS va fer la conferència final del projecte (veure un resum aquí) però serà continuat pel projecte ALMASI presentat a Madrid el gener d’enguany.

Seria una solució que les entitats finançadores limitessin el cost dels APCs? Al post Capped del bloc The Brief hi ha interessants reflexions al respecte. Parteix de la intenció inicial del Pla S d’estandarditzar i limitar les tarifes dels APCs i s’activa amb la possibilitat  plantejada ara als EUA de ‘limitar el que els editors poden cobrar als científics recolzats pels NIH per fer que els resultats de la seva recerca siguin accessibles públicament’. Al post es donen raons per les quals Clarke&Esposito consideren que limitar els preus dels APC és una mala idea.

Retenció de drets

Un dels obrellaunes per fer que la producció científica sigui en obert seria que els autors poguessin retenir els drets de difusió i així poder dipositar els articles en repositori oberts alhora que els publiquen en revistes tancades. SPARC Europe ha estat promovent aquest moviment i acaba de publicar l’informe Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe que signen J. Treadway, I. Labastida, I. Melinščak Zlodi, i V. Proudman. L’informe presenta les accions fetes i les actuacions en curs a Bulgaria, Finlandia, França, Irlanda, Italia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit, Sèrbia i Eslovènia. Això va precedit d’unes consideracions i recomanacions que es fan a qui vulgui iniciar aquest moviment a casa seva. L’informe mostra els avenços del moviment i constata la importància de comptar amb reformes legals; aquestes però requereixen temps per fer-se i també es pot progressar amb polítiques institucionals adequades. També es pot consultar el Webinar Ten Approaches to Rights Retention in Europe que explica la dinàmica de retenció de drets a 10 països europeus I on hi participen experts del Trinity College, REBIUN, Tampere University i de la Comissió Europea.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El passat 17.07 va fer-se la jornada "Reformant l'avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l'impacte científic" organitzada per I-CERCA  i l’IBEC. L’objectiu era ‘avançar cap a una avaluació de la recerca més justa i orientada a promoure la ciència oberta i el seu impacte en la carrera investigadora i l’activitat de les entitats de recerca’. La Jornada ha agrupat les intervencions en 3 blocs: (1) iniciatives catalanes finançades pel programa CoARA Cascade Funding, que dona suport a projectes pilot i a l’intercanvi de coneixement per facilitar canvis institucionals reals, de la UOC, URL, UAB, CRG i la Universitat de Cartago amb l’IBEC, (2) experiències institucionals (ISGlobal, CREAF, UPC, UB i IBIBAPS) en el desenvolupament de plans d’acció alineats amb els principis CoARA, i (3) taula rodona al voltant dels reptes i necessitats per avançar cap a una avaluació de la recerca més justa, rigorosa i orientada a l’impacte, amb participació d’AQU Catalunya), AQuAS, CaixaResearch Institute i la Institució CERCA. Podeu veure:  post resum al Bloc de l’IBEC, les presentacions i encara els enregistraments vídeo.

Humanitats digitals

MOOC a Coursera Humanidades digitales: archivos y colecciones,  preparat per MJ. Afanador i S. Rodríguez (Univ. de los Andes). El curs tracta com crear, organitzar, digitalizar i gestionar les col·leccions i té una perspectiva interdisciplinària i reflexiva sobre les infraestructures digitals, la curació de continguts, les metadades i l’apropiació cultural.  És gratuït i és possible certificar-se.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Society Publishers at a Crossroads: New Evidence of an Accelerating Crisis / R.  Johnson, S. Greaves. Sholarly Kitchen 30.07.25 [la difícil supervivència de les editorials petites] + Special Issue: Open Access: Diverse Experiences and Expectations. Journal of Librarianship and Scholarly Communication [la revista revisita l’OA respecte el panorama el 2014 i hi troba més diversitat, més complexitat i més presència de les editorials + Is Open Access for Everyone? /  A. Doshi.  Katina 05. 08.05.25 [sí, si està en obert s’usa més enllà de l’acadèmia] + An Unsustainable Equation: Average Article Processing Charges Exceed Swedish Average PhD Salaries  / A. I. M. Jakaria Rahman, Marco Schirone, Patrik Bergvall. Proceedings of the 20th International Conference on Scientometrics and Informetrics (2025) [les distorsions econòmiques derivades del sistema OA amb APCs.