Darrera tota qüestió de nom hi ha una qüestió de renom: Ramón Fernández Jurado

Castelldefels es prepara per incrementar les seves instal·lacions bibliotecàries. La Biblioteca actual passa a un edifici nou que tindrà quasi 5.000 m2. La biblioteca actual es diu Ramón Fernández Jurado. Sembla que aquest també hauria de ser el nom de la mateixa biblioteca a un edifici nou, però el govern municipal (de diferent color polític que l’anterior) ha decidit batejar la biblioteca amb el de Biblioteca Central.

Ramón Fernández Jurado va néixer a Almeria el 1914. Amb la seva família va emigrar a Barcelona on va ser militant primer de la CNT i més tard de la UGT. Va militar BOC i més tard al POUM. Lluità en la guerra civil arribant a ser comandant de l'Exèrcit de la República. Ferit el 1938 és fet presoner per les tropes franquistes que el condemnaren a 30 anys de presó. Alliberat el 1942 va continuar fent activitat política clandestina militant en el POUM fins que s’exilia el 1948. Va tornar a Catalunya el 1964 on va fer activitats cíviques, culturals i polítiques. Els anys 70 va participar en l’Assemblea de Catalunya i, més tard, ingressar al PSC. El 1983 va ser elegit regidor de Castelldefels per aquest partit i va ser escollit en eles eleccions pel Parlament de Catalunya el 1984 encara que la mort lli va impedir prendre possessió de l’acta de diputat.

Castelldefels va fer una biblioteca l’any 1986 i, per unanimitat del consistori, la va batejar amb el nom de Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado. El canvi de nom sembla injustificat, però no sense significat. Eliminar el nom de Ramon Fernández Jurado de la biblioteca sembla un acte de revenja política i, sobretot, un acte de desmemòria. Un acte per esborrar de la memòria d’aquest país que aquest país l’han fet (també) persones com Ramón Fernández Jurado: andalús emigrat a Catalunya, militant sindical, combatent a la guerra civil, exiliat i retornat, militant antifranquista i reconstructor de la malmesa societat catalana amb la retornada democràcia.

Eliminar el nom de Ramon Fernández Jurado del nom de la biblioteca és una contradicció en els termes: esborrar la memòria a través d’una institució –la biblioteca- dedicada a preservar la memòria. El pas següent serà eliminar els llibres de Ramon Fernández Jurado de dintre la biblioteca?

Podeu signar per dir que voleu que la Biblioteca es continuï dient Ramon Fernàndez Jurado

p.d. Fernández Jurado va escriure unes “Memòries d'un militant obrer : 1930-1942”. Me’l vaig demanar en préstec consorciat (PUC) a principi d’aquesta setmana des de l’ordinador. M’ha vingut de la URV i el recolliré a la Biblioteca Campus Nord BRGF. Fantàstic!

Del llibre com a objecte a la lectura com a procés

Les biblioteques que coneixem s’han construït al voltant del llibre (del document), no al voltant de la informació (coneixement) que conté el llibre ni al voltant del procés de llegir. Les hem fet a l’entorn de la informació com a objecte (document) i no de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Cal rellegir a Michael Buckland (“Information as thing”, Journal of the American Society for Information Science, Vol. 42, 1991, No. 5, pp. 351-60), cosa que jo ara no faré.

No hem fet biblioteques a l’entorn de la informació com a procés o de la informació com a coneixement, perquè la informació com a objecte era un mercat prou segur sobre el qual assentar una institució que ha tingut tant predicament i salut com les biblioteques. Per què? Doncs perquè la informació ha estat un be escàs fins fa relativament poc. L’escassetat de la informació no prové de que n’hi hagués poca, sinó que costava accedir-hi. La història de la biblioteconomia i de la documentació és en bona part la història de com construir sistemes d’informació (catàlegs i bibliografies) i d’accés (préstec entre biblioteques i obtenció de documents) als documents.

Si no fos que encara i ha (i potser sempre hi haurà) barreres de cost, avui saber que un document existeix i poder-hi accedir serien accions indistingibles. Deixem a banda el fet que eliminar aquestes barreres té un cost i el paper de les biblioteques en l’eliminació de barreres (que pot consistir en assumir aquest cost, sigui en feina creant espais d’accés obert o pagant drets per poder oferir aquests espais a una comunitat determinada). En aquesta situació, ¿quin valor tenen les biblioteques quan ja no aporten el d’oferir accés al document perquè aquest accés no necessita intermediaris (excepte els intermediaris que assumeixen el cost, cosa que ja hem dit que pot ser el rol de les biblioteques)?

Vendre aigua al desert és fàcil. És fàcil ser una institució que tingui per finalitat proporcionar informació en un entorn en el que l’accés a la informació (no la informació en si mateixa) no és fàcil. Ha estat fàcil fer biblioteques per això i les hem fetes a l’entorn de la informació com a objecte. Ens hem preocupat poc de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Havent-hi el mercat fàcil de proporcionar informació és comprensible que no exploréssim els altres, però, quin serà el nostre valor en un entorn en el que la informació com a objecte estigui a la punta dels dits d’un ordinador, tauleta o mòbil connectats a la xarxa?

Les biblioteques tenen futur com a finançadores de l’accés a la informació i com a creadores i mantenidores d’espais on consumir informació, i en tenen també si sabem endinsar-nos en l’espai verge (per a les biblioteques) de la informació com a procés i sabem aportar-hi valor. Ja no serà el llibre l’objecta al voltant del qual haurem de construir els nostres serveis i sí la lectura o la informació. Els camins no són evidents però val la pena explorar-los

Els 31.000 m2 de la nova biblioteca de Birmingham (en construcció) pivoten no totalment, però si de forma important, a l’entorn de l’experiència lectora i no el llibre. Recomano mirar-se la presentació sobre el projecte que va fer Brian Gambles, Chief Executive, Library of Birmingham Development Trust Podeu seguir-ho en vídeo a la pàgina del OCLC EMEA Regional Council 2012 que va tenir lloc els passats 28 i 29 de febrer

Amb futur no ho sé, però interessant és Copia un servei ja no de llibres e- (n’hi ha tants!) sinó de lectura col·lectiva de llibres amb el llibre digital com a suport de comentaris i converses. Fixem-nos que un dels grans descobriments de les biblioteques públiques catalanes han estat els clubs de lectura. Instruments ben poc tecnològics aquests que pivoten al voltant de la lectura (procés) i no del llibre (objecte). De l’experiència lectora, o de la socialització de la lectura, si voleu, però més a l’entorn de la satisfacció de necessitats psicològiques de la persona que del fet d’oferir llibres escassos un lectors mancats de munició.

Més complicat (i també més interessant) és el que pot sorgir de canviar els hàbits tradicionalment individuals dels investigadors quan comparteixen informació usant les referències bibliogràfiques. Ho va començar a fer Zotero i després Mendeley. Aquest té ara una versió institucional (recolzada per Swets) que permet a la biblioteca oferir alguna cosa més que l’accés a la informació (accés que, ja hem vist, està passant a ser transparent per a l’usuari) i que proporciona als usuaris de la biblioteca espais socials per compartir informació. Podeu rebre el fullet "Where is the library in the digital workflow of research?" si ompliu un senzill formulari.

No m’oblido del ‘vell’ LibraryThing. Si als que anem a biblioteques i a llibreries ens agrada llegir, per què les biblioteques i les llibreries no ens descobreixen llocs com LT? A les biblioteques hi anem a endur-nos llibres en préstec i a les llibreries a endur-nos-els pagant. Hi anem a buscar el llibre com a objecte, però hi anem també a buscar converses sobre els llibres i experiències lectores. Llibres per llegir no ens en falten a casa i malgrat tot visitem biblioteques. .Hi busquem més que llibres, hi busquem experiències a l’entorn de la lectura. Eines com LT ens les proporcionen i promoure-les hauria de ser feina de les biblioteques, perquè és feina de les biblioteques captivar els lectors oferint-los noves sensacions al voltant de la lectura.

Els catàlegs col·lectius han estat (i són encara) instruments de localització i, per tant, d’accés. Però tenen un enorme potencial com a espais socials al voltant de la lectura. Com a generadors de serveis que enriqueixen l’experiència lectora. Ho està fent avui OCLC. O, més ben dit, està intentant-ho fer OCLC amb Worldshare.

Se’n sortirà? Pel be del futur de les biblioteques hauríem de voler que fos que sí.

p.d. La fotografia és meva, feta fa uns dies a una llibreria de vell del davant del Palau de la Música Catalana.

[La història d’abans de la història]

De jove vaig sentir a dir (o vaig llegir) que cada generació inventa la seva versió de la història. Em va semblar –sincerament- exagerat. Com podia haver-hi, a 20 segles de distància, possibilitats de veure diferentment el que va passar a Roma? Ingenuïtats de jove o creença, llavors, de que hi ha una realitat objectiva. La història (per sort) es reescriu. Els ulls d’una nova generació són nous i projecten una nova mirada.

La història de les biblioteques catalanes entraria en aquesta categoria. La història que s’explicava fa 30 anys era –inevitablement- simplificada, improvisada i maniquea. No anava gaire més enllà en el temps de la creació de la Biblioteca de Catalunya, l’Escola de Bibliotecàries i la Xarxa de B Populars, les tres coses fetes per la Mancomunitat i ara farà un segle. Segons aquesta versió, no hi havia història abans d’aquesta versió de la història.

Abans de Nadal la voluntat d’algunes persones va permetre editar el llibre “Llum entre ombres : 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània” (Vilanova i la Geltrú : Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011). Fan de coordinadors de l’obra Montserrat Comas Güell i Víctor Oliva Pascuet.

El llibre té una introducció general i un perfil biogràfic de Joan Oliva que signa M. Comas. A continuació, sis capítols descriuen la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, la l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya.

La Catalunya actual s’ha vist en bona part com a filla del que va ser la Catalunya d’ara fa 100 anys o una mica més. Però gratar en la història ens descobreix que els nostres fonaments tenen antecedents. Això és el que fa el llibre que comentem, mostrar-nos què hi va haver abans del que ha estat la història oficial de les biblioteques a Catalunya. De fet, les biblioteques i la biblioteconomia modernes són fills del segle XIX i, per tant, coetànies de les biblioteques del Centre de Lectura, de l’Ateneu o de l’Arús. La Biblioteca de Catalunya i la xarxa de populars haurien així tingut un passat que aquest llibre ens ajuda a investigar.

Montserrat Comas a la introducció exposa que hi hauria dos tipus de biblioteques, les que anomena estructurals (les nacionals, les universitàries, les d’acadèmies), sorgides sobretot al llarg del S. XVIII i les que al llarg del S. XIX organitzen les noves classes emergents (burgesia i classe obrera). Biblioteques sorgides d’iniciatives privades, aquestes darreres i que encarnaven més que no pas les altres, l’ideal de que la cultura allibera.

Llegeixo sovint sobre el futur de les biblioteques. Sobre prediccions de què ens depara el futur i de com fer-hi front(*). Però les prediccions solen ser especulacions sobre realitats tecnològiques del present que no tenen en compte les múltiples variants que en el futur introdueix el comportament humà. En la història es troben en canvi els elements que han estat realment influents.

Ho deia Zygmunt Bauman a una entrevista a l’Ara, el futur no existeix, només prediem el passat:

“La futurologia és la gran estafa de l'era contemporània. El futur no existeix, perquè quan ho fa passa a ser present, o sigui que la futurologia és la ciència del no-res. Quan donava classes i volia animar o distreure els estudiants els repartia llibres de futurologia de vint anys enrere, i ens fèiem un tip de riure. Un mestre em va advertir: no facis mai prediccions, i encara menys de futur. Els sociòlegs només podem predir el passat, explicar per què ha passat una cosa i fins i tot demostrar que era inevitable que passés, però ha d'haver ocorregut.”

(*) Recomano, per cert, un article ‘vell’ de Pongracz Sennyey, Lyman Ross and Caroline Mills, “Exploring the future of academic libraries: a definitional approach”, a: The Journal of Academic Librarianship, vol. 35 (2009) n. 3, p. 252–259.

A la fotografia, Joan Oliva Milà, primer bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer, i personatge en motiu del centenari del qual s’ha editat el llibre comentat.

Això és Europa

En una reunió internacional estava parlant del llibre de Cees Nooteboom, ‘El desvío a Santiago’ a una col·lega. Un companys de taula –un alemany- va interrompre la conversa i ens va fer notar: “mireu, un català parlant en francès recomana a una anglesa un llibre sobre Espanya d’un autor holandès; això és Europa.”

“La Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil

No puedo decir que las tesis doctorales sean mi género literario preferido, pero he leído algunas. Se espera de ellas que desmenucen al mínimo nivel un tema dado para que otros investigadores puedan parir de sus resultados y hacer progresar la ciencia. La mayoría lo consiguen (algunas no), cosa que no asegura que sean interesantes.

La tesis doctoral de Marta Torres Santo Domingo, “La Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil”, es amena, interesante e inteligente, con lo que gana por goleada a un buen número de sus hermanas de la categoría.

Empecemos por felicitarnos (y esto al margen de los méritos de Marta) por tener archivos abiertos en las universidades donde depositar tesis, y tablets donde leerlas. Mi interés por el tema seguro que no hubiera justificado una visita a la Complutense para leer esta tesis ni quizá hubiera motivado que me la imprimiera para una lectura que no era segura. Se terció que la tesis estaba en la memoria de mi tablet cuándo me encontré con el deber de pasar noches en un hospital. Las primeras páginas me engancharon y ya hubiera hecho lo necesario para proseguir, pero sin las aportaciones tecnológicas mencionadas (repositorio y lector digital) quizá no hubiera encontrado la ocasión.

La tesis estudia la Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1939) pero se complementa con referencias a los años precedentes, desde 1898, y posteriores hasta los años del primer franquismo, hasta 1945. Se divide en 12 capítulos agrupados en tres grandes apartados, coincidentes tres periodos históricos:

• el primer tercio del siglo XX, desde 1898, hasta el estallido de la guerra civil,
• la Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la guerra civil,
• la Biblioteca de la Universidad de Madrid desde mayo de 1939 hasta el final del primer franquismo, en 1945.

La he calificado de inteligente, y así considero el hecho de no hacer una investigación sobre la biblioteca de la universidad al margen de los movimientos bibliotecarios españoles. Confieso haberme sentido más interesado por el cap. 3 (La Biblioteca de la U. de Madrid y la extensión universitaria; el Seminario de biblioteconomía y la Asociación de Bibliotecarios y bibliógrafos de España), el 5 (la Biblioteca de la U. de Madrid y la organización bibliotecaria republicana durante la guerra) y el 8 (la lectura púbica en Madrid durante la guerra) que por otros quizá más centrales al tema de la tesis. No es que Marta contextualice (que también), es que aprovecha que está ya metida y nos aporta elementos informativos sin los cuales quizá la tesis podía haber sobrevivido pero no así el interés de los bibliotecarios lectores.

La he tratado de interesante y creo que lo prueba que encontramos en ella claves para entender nuestra historia más reciente. Véanse sino los tres temas que Marta (p. 45-49) sitúa como claves para el desarrollo de la biblioteca de la U. de Madrid: la búsqueda de autonomía, la elección de un modelo centralizado o descentralizado de organización bibliotecaria y la modernización de los instrumentos profesionales. En los años 80, las bibliotecas universitarias resurgieron con un vigor que ha durado hasta hoy por haber resuelto (correctamente) estos tres temas.

Las bibliotecas universitarias tuvieron que dar respuesta a las mismas preguntas. En nuestro caso reciente, las bibliotecas decidieron ser aliados de la naciente autonomía universitaria y mantener la unidad a través de la cooperación (Rebiun), promover la unidad d la biblioteca frente la dispersión y apostar a fondo por la modernización profesional. Deberíamos hoy (a 30 años de aquella readaptación postfranquista) plantearnos si las bibliotecas universitarias españolas tienen correctamente planteados los temas clave y, si fuera el caso, si los tienen convenientemente enfocados.

He dicho amena y la prueba es que la lectura al realicé en pocos días. Prueben y ya me dirán. Quizá no sea indispensable leerla entera del todo (yo no lo hice), pero la tesis se merece un hojeo detallado. Siempre he creído que la historia nos aporta claves de comprensión del presente y que la historia de nuestras bibliotecas está (en parte) por escribir. La tesis de Marta nos da algunas claves sobre esta historia: la personalidad de Javier Lasso de la Vega, hasta que punto tuvo influencia en España la moderna biblioteconomía norte-americana, que se hizo del personal de la biblioteca al fin de la guerra …

No tiene desperdicio la descripción del auto de fe celebrado en conmemoración de la fiesta del libro (sic) d 1 de mayo de 1939 (p. 343-344) en la que un jerarca falangista para justificar la quema de libros citaba el episodio del Quijote en el que el cura y el barbero hacen expurgo de la biblioteca del hidalgo condenando al fuego parte de su biblioteca caballeresca.

En la foto: un volumen del Journal of General Physiology con un impacto de bala que le atraviesa el lomo. La saco de Actualidad literatura

Congrés de llibreters

Vaig poder ser ahir a una part del Congrés de Llibreters en llengua Catalana celebrat aquest cap de setmana a Tarragona. La nota de premsa final anuncia 3 iniciatives que em semblen interessants i que resumeixo a continuació:

• “El degà la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, Ernest Abadal, ha estat l'encarregat de presentar l'Escola de la Llibreria que impartirà la primera titulació reglada especialitzada en el sector de les llibreries. “L'objectiu del programa és la màxima aplicabilitat; hem identificat els grans àmbits i estem escollint els continguts més precisos”, valora Abadal. La titulació està adreçada a llibreters en actiu però també a aquells que volen incorporar-se al sector.”
• “s'ha aprofitat l'ocasió per presentar LibriData, una plataforma digital on line per obtenir informació sobre les vendes i usos dels llibres per als diferents agents de la cadena del llibre amb l'objeciu de facilitar les relacions comercials entre les empreses del sector i optimitzar la gestió. A partir d'aquesta eina la intenció és obtenir dades “que siguin capaces de generar coneixement i finalment acció; ha de ser un model de gestió transversal i que sigui exportable a la resta de l'Estat”, ha explicat Joan Sabaté, director general de Fundacc (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) que s'ha encarregat d'explicar la part tècnica del projecte. “Tothom hi haurà d'aportar alguna cosa i les llibreries hauran de posar-hi la disponibilitat del punt de venda”, ha explicat Sabaté. LibriData, que es començarà a desplegar a partir del setembre, “té l'objectiu de saber quin estoc hi ha a cada llibreria el que permetrà adaptar l'oferta editorial”, ha afegit Xavier Mallafré, president de la Cambra del Llibre, que ha posat de manifest que “el 60% de la venda de llibres de Catalunya es fa a les llibreries”.
• “Fèlix Riera ha presentat el Pla Llibreria Activa que té com a objectiu la modernització de la llibreria per donar un millor servei, potenciar la formació del seu personal, la digitalització, la comercialització del fons i les activitats de promoció i foment de la lectura. S'hi destinaran 275.000 euros aquest 2012. A banda, també té la finalitat de fer créixer l'índex de lectura del 61% que té actualment Catalunya fins al 71% que és la mitjana europea. El pla ha d'ajudar a compensar la caiguda de la demanda interna que s'estima serà de l'1,3% i que farà “que els compradors tinguin menys diners per comprar llibres” aquest 2012.”

De llibres n’hi ha perquè algú els escriu i algú els llegeix, i, entremig d’això perquè algú els produeix o edita, els ven o els deixa. Les llibreries són, doncs, un peça fonamental per al sector del llibre. El seu afebliment o desaparició posaria en perill l’existència de molts llibres. No pas de tots, però. Els llibres de gran tiratge, en llegües majoritàries i de venda massiva en un moment donat continuarien tenint mercat a les grans superfícies, a les llibreries virtuals i directament a les grans editorials. Les llibreries són quasi l’únic instrument per accedir a alguns llibres de contingut local i un comerç que democratitza l’accés a la cultura perquè l’apropa al consumidor. El paper dels llibreters és clau també quan recomanen títols i orienten als compradors.

En el que hem dit s’hi poden trobar prou similituds entre llibreries i biblioteques. Prou com per mirar de fomentar la germanor entre els dos sectors. Les llibreries pateixen la crisi també. La crisi econòmica i la tecnològica i la social. La tecnològica que pot bypassar-los com a punts de venda si no entren en el món digital. La social que està produint canvis en les maneres com la gent fa les coses, per exemple, comprar.

Als Estats Units de Nordamèrica el maridatge entre llibreries i biblioteques sembla que ha engendrat un fill amb futur. Quan el termini de préstec d’un llibre e- d’una biblioteca pública està a punt d’acabar-se, el lector rep un avís de cortesia que li dóna l’opció de fer-ne informàticament una compra. Les biblioteques universitàries per la seva banda estan experimentant el que se’n diu la compra sota demanda: es posen llibre e- en el catàleg de la biblioteca i al final d’un període determinat es compren part dels llibres posat s a disposició dels usuaris en funció dels usos que han tingut.

No hauríem de tardar gaire que, que a partir de la geolocalització, una consulta sobre un llibre a internet donés com a resultat, a més de moltes altres coses, les biblioteques que disposen del llibre en qüestió per deixar-lo o de les llibreries que el tenen per vendre. OCLC ho està fent possible per a les biblioteques i una més gran automatització, estandardització i treball en xarxa de les llibreries ho hauria de fer possible.

L’aplicació de solucions noves basades en els ordinadors i la xarxa ens ha d’aportar moltes novetats perquè fer proves serà cada vegada més fàcil i n’hi haurà més d’on copiar. Esperem que les que fem aquí ara tinguin amb el diner públic la prudència que no va tenir el govern del tripartit amb la creació d’algunes iniciatives i plataformes digitals fetes des de aquell atreviment que la saviesa popular atribueix a la ignorància.

De moment, deixo constància aquí d’un projecte alternatiu per editar llibres. Funciona amb micromecenatge a Verkami, una la plataforma de crowdfunding que posa en contacte creadors i possibles mecenes sense intermediaris. El projecte és de vpamies lingüista especialitzat en refranys que vol recollir 4.000 euros per editar i comercialitzar un llibre. Vol trobar 200 persones que avancin 20€ a canvi dels quals rebran rebre un llibre d'unes 200-250 pàgines en mà (a casa amb els ports pagats i dedicat per l’autro). El cobrament es fa amb targeta de crèdit, a través d’un portal segur, i els càrrecs no es fan efectius fins el 40è dia si s’ha aconseguit l’import demanat. En cas contrari s’anul·len tots els pagaments. Interessant.

El valor de la biblioteca per a la recerca

Carol Tenopir i Rachel Volentine (amb l’ajut de Donald W. King) signen l’informe: UK Scholarly Reading and the Value of Library Resources, fet amb el patrocini de JISC Collections. Acaba d’aparèixer i mostra els resultats d'una enquesta passada a 6 universitats del Regne Unit el 2011.

L'informe mesura el valor de la biblioteca universitària i intenta quantificar-ne els beneficis a partir de les respostes que investigadors de sis universitats del Regne Unit van donar en una enquesta passada el 2011.

Les conclusions més rellevants (al nostre entendre) són (en traducció lliure i meva):

1. la biblioteca és qui `proporciona la majoria dels articles llegits pels acadèmics; alhora, el nombre de subscripcions individuals a revistes està en descens

2. les revistes acadèmiques són per als universitaris la principal font d'informació substancial per a la seva feina de recerca

3. aproximadament, la meitat dels articles llegits tenen més de 18 mesos (i un 17% dels articles tenen 10 anys o més); això suggereix que les compres consorciades (les quals sovint inclouen contingut anterior a 1996) són inversions clau addicionals a les subscripcions corrents.

4. Quan els investigadors busquen un article, en troben d'altres que també usen; el nombre d'articles usats a més de l'article buscat és de 7; això mostrs un valor addicional de la biblioteca: la capacitat de descobrir articles rellevants addicionals.

5. La biblioteca és la font principal de lectura d'articles (un 94% dels articles llegits pels investigadors provenen de la biblioteca).

6. Es calcula que sense la biblioteca, un 17% de informació que els investigadors usen NO es trobaria de cap altra manera.

8. Els professors universitaris declaren que el motiu pel qual llegeixen la major part dels articles és la recerca i per preparar escrits.

10. Els professors que publiquen més i que han rebut algun premi en els 2 anys anterior a l'estudi, llegeixen més articles que la mitjana.

11. La biblioteca [en canvi] no és la font principal de lectura de llibres [per als professors]. Aquests sovint es compren els llibres que llegeixen o els reben de les editorials.

12. Si la font principal de lectura no està disponible, la principal alternativa és la biblioteca (aquesta sovint té el llibre que els professors universitaris volen, però aquests creuen que obtenir el llibre de la biblioteca els costarà més temps que obtenir-lo d'un altre lloc)

13. La biblioteca recolza la feina dels professors joves, ja que aquests obtenen llibres de la biblioteca en un percentatge major al dels professors de més edat.

14. Els acadèmics que han guanyat algun premi en els 2 anys anterior a l'estudi, llegeixen més llibres i dediquen més temps a la lectura que la mitjana.

15. per a publicacions altres que revistes o llibres, els acadèmics tendeixen a buscar-los per altres conductes que no pas la biblioteca.

17. Els professors dediquen un temps considerable a la lectura amb finalitat acadèmica: l'equivalent a 56 dies (de jornada laboral de 8 hores) l'any

20. de les 448 hores / any dedicades a la lectura acadèmica, 187 són hores de lectura amb materials proporcionats per la biblioteca, cosa que confirma el valor de les col·leccions de a biblioteca.

Els interessats en aquest tema, poden consultar l'estudi "Ús i disponibilitat d'informació científica entre els investigadors de les universitats del CBUC", realitzat per Ángel Borrego, Maite Barrios i Francesc Garcia.