Arquitectura i biblioteques: el 2n glop de cervesa

Si el primer glop de cervesa és amarg i ens descobreix un gust estrany, en el segon hi trobem ja el plaer del reconeixement. No sé si va ser ben be així amb la 2a edició de les tertúlies el primer glop de cervesa sobre societat i biblioteques que amb el títol de Biblioteca i context urbà: l’encaix de l’equipament en l’entorn va tenir lloc el passat 11/02/2014 amb l’arquitecte Josep Maria Montaner en el paper de tertulià encarregat d’iniciar la conversa.

Aquesta vegada, amb uns organitzadors més distesos i alguns participants que repetien, la trobada es va allargar una hora més del que preveuen les normes. Les intervencions més interessants van venir del notable grup d’arquitectes que havia atret la convocatòria.

Josep Maria Montaner va fer quatre pinzellades amb la intenció d’emmarcar el debat. Aquestes van ser:

• Les biblioteques i els museus van començar junts, tenen un origen similar, tot i que després es van separar. Les biblioteques se singularitzen abans que els museus. A diferència dels museus, les biblioteques ofereixen itineraris propis, no pautats, i són més interactives que els museus. La biblioteca és un lloc on la gent s’hi sent còmoda, un lloc on la gent hi esta bé, un lloc acollidor,
• Els edificis de les biblioteques, en la tradició, tendeixen a resoldre’s com edificis simètrics, tot i que les biblioteques contemporànies tendeixen a tenir una estructura orgànica. Un espai organicista sembla el més adequat per a la biblioteca, però no és el mes freqüent.
• La biblioteca sempre està en relació amb l’espai públic: com més accessible sigui, millor, com mes visió a l'exterior tingui, millor, com més llum deixi entrar, millor. La biblioteca funciona si està inserida en el seu entorn
• Ara la Generalitat tendeix a agrupar equipaments, per exemple, a concentrar museus, però caldria si aquesta tendència és bona per  a les biblioteques. Cal examinar el paper que juguen aquestes en la cohesió social i en la cultura.

Al llarg de la tertúlia en Santi Romero (*) va procurar que el ponent es pronunciés de forma més concreta sobre com fer biblioteques ‘que funcionessin’. Josep Maria Montaner va opinar que les biblioteques cal que siguin accessibles de fora i flexibles de dintre. L'exterior ha de convidar a entrar, i, de dintre, com més organicitat, menys flexibilitat i més obsolescència. La biblioteca ha de tenir una bona relació amb l'espai, ha e tenir una entrada que xucla a entrar i ha de mostrar que es un espai públic (un espai públic cobert).

Ignasi Bonet (arquitecte i estudiant de documentació) va dir que no hi ha millor recepta per fer un abona biblioteca que un diàleg constant i profund entre arquitecte i el client i va citar com a millor projecte entre els actuals el de la ciutat de Hèlsinki on ha fet un gran projecte funcional (**). La biblioteca és un gran contenidor cultural, que passa a ser un centre productor de nova informació i porta d'accés a la informació existent a xarxa. Així la informació no seria  no és important sinó el que la gent fa amb la informació. Va citar la biblioteca pública de Seattle (esmentada com exemplar pels arquitectes assistents) i en va destacar la idea de la separació d’espais entre la col·lecció i els lloc per les persones (va dir que a això se n’hi diu flexibilitat compartimentada). Una altra idea interessant d’en Bonet: les biblioteques han de concebre els seus espais interiors com ho fan els centres comercials: com espais canviant; els edificis tindrien diferents capes i cada capa tindria un cicle de vigència diferent.

Santi Orteu (arquitecte d'equipaments) va tenir una intervenció molt interessant que va començar afirmant que les biblioteques són la xarxa d'equipaments públics que millor funcionen (en comparació amb arxius, parcs bombers...), els edificis de la xarxa de biblioteques són un cas d'èxit i els bibliotecaris no hauríem de ser excessivament crítics amb la relació amb arquitectes que és millorable, però bona. L’arquitecte ha d'escoltar molt abans de dissenyar ja que la visió d’un arquitectes sovint parteix de pre-judicis. Va afirmar (interessant!) que bona part de l'èxit de les biblioteques, és que els bibliotecaris son ‘caçadors de tendències’, professionals que organitzen els serveix en funció de les coses que usa la gent. Autobiogràficament va explicar l’èxit de les biblioteques: ell que per feina viatja, busca llocs acollidors on aprofitar el temps i els troba als bars i a les biblioteques on hi troba llibertat i racons on estar.

El debat va ser viu i s’hi van tocar temes diversos. De forma resumida destaco els que em van cridar més l’atenció:

En Jordi Permanyer (per les mans del qual deuen haver passat el 80% dels projectes arquitectònics de les biblioteques municipals actuals) va recordar que la biblioteca és un edifici de proximitat i que ha d'estar a mig camí de les gestions de la vida quotidiana, en contra la visió de molts ajuntaments que, en canvi, la veuen com un equipament.

Punts de vista dispars sobre el model actual de la biblioteca municipal. La majoria de les veus reclamaven una revisió en profunditat del model actual en funció dels canvis profunds que està experimentant la nostra societat i que s’estan traduint en canvis en la manera de fer de la gent.

L’Assumpta Bailac va fer notar que la gran dificultat n el disseny de biblioteques és que les funcions de les biblioteques són múltiples cosa que fa que aquesta requereixi molts espais diferents, a més, qualsevol edifici ha de tenir un client però en l'arquitectura pública el client es difús. La clau de l’èxit és: un arquitecte que escolta + un bibliotecari implicat + un ajuntament obert.

Eulàlia Espinàs, que es va declarar defensora de la biblioteca provincial de Barcelona en el passat, va tenir el valor de plantejar si amb el canvi de conjuntura no és ara el moment de replantejar-se la Biblioteca provincial de Barcelona. En tot cas –va dir- caldria explicar a la ciutadania perquè val la pena tenir una biblioteca central (***). En toto cas, interessant la observació d’Anna Broll (per a qui la BPB és una oportunitat): per la seva dimensió, algunes de les coses que somiem per a les biblioteques només poden passar a un espai gran.

Jordi Serrano va recordar les biblioteques universitàries (absents en el debat) aquestes tenen un model prop (el CRAI) que ha permès una renovació molt important dels espais de la biblioteca intentant crear els espais que els estudiants volen: espais individuals i de treball en grup, silenciosos i sorollosos. Els estudiants busquen confort  (temperatura, lloc, ordinadors...). De biblioteques ‘grans’ n’hi ha moltes a les universitats (al menys 10 edificis de més de 6.000m2 a Catalunya).

L. Anglada. Hi ha biblioteques fetes per grans arquitectes que són biblioteques dolentes (la de la UNED, les d’en S. S. De Oiza i R. Moneo per a les universitats Pública de Navarra i d’Alacant, la BNF), però hi ha també biblioteques espectaculars com edifici que funcionen com a biblioteca (la de N. Foster per a la Freie U a Berlin, la citada de Seattle, la nova central d’Amsterdam, ...) Una bona biblioteca és una combinació de factors: edifici, entorn i projecte.

Hi va haver més coses (****), és clar, sobre el disseny i el manteniment dels edificis, sobre la participació dels bibliotecaris en el disseny del programa funcional, sobre la formació que el bibliotecari hauria de tenir per poder parlar amb els arquitectes i poder fer el programa funcional, sobre la poca despesa corrent que destinem al desenvolupament de les col·leccions (pot ser no més d’un 5% del pressupost total) cosa que fa que la gent estigui deixant de trobar el que busca a les biblioteques.

(*) En Santi Romero és autor del llibre “La arquitectura de la biblioteca : recomendaciones para un proyecto integral” (Barcelona : Col-legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcación de Barcelona, 2001), llibre que està en obert a la xarxa també en versions catalana i anglesa. A E-Lis hi ha ressenya feta per C. Rodrígues-Parada: http://eprints.rclis.org/12023/

(**) The Central Library will be a combination ofpersonal cultivation, culture and entertainment. It will be a vibrant andfunctionally versatile meeting place, a house of literature in which the usersare the focus. The new Central Library will be much more than a traditionallibrary. It will be a dynamic entity comprised of the physical spaces,technology, library collections, staff, cooperation partners and clients. 

(***) L’afirmació va generar menys polèmica de la que jo hagués esperat, però va haver-hi diverses intervencions reclamant als organitzadors una cervesa-conversa al volant d’aquest tema.

(****) Al meu entendre, el gran absent en el debat va ser la funció de les biblioteques com espai cohesionador social, com espai generador de confiança, com a 3r espai. Ho va esmentar en J. Permanyer però no s’hi va ‘enganxar’ ningú.

P.s.: La fotografia d’aquest post es correspon al projecte guanyador del concurs per la construcció de la nova Helsinki Central Library: ‘Thecompetition jury unanimously decided that the winner is ALA Architects’ entry “Käännös”’. 

Poner en valor la biblioteca

El bibliotecario y consultor canadiense Stephen Abram publica un interesante blog bajo el título de Stephen’s lighthouse. El pasado 29.08 publicó un ‘megapost’ con el título de Value of Libraries en el que el autor recopila los estudios e informes que conoce sobre el tema así como sus posts sobre el mismo.

Una recopilación interesante ahora que FESABID acaba de publicar el estudio   

“El valor económico y social de los servicios deinformación: bibliotecas”, (un estudio que vale la pena leer).

La primera referencia del post es el estudio “Ananalysis of public library trends”

que analiza datos de uso recogidos por el Canadian Urban Libraries Council

(CULC) para el periodo 2000-09. El CULC está formado por 35 bibliotecas (con 609 bibliotecas filiales) de los principales centros urbanos del Canadá con un público potencial de 17,5M de habitantes. Las bibliotecas del CULC tienen  8,2M de usuarios activos, emplean a unas 13.000 personas, reciben 108M de visitantes por año y prestan 211M de documentos al año de sus colecciones formadas por unos 51M de documentos.

Aunque algo antiguo, el estudio muestra tendencias que creo relevantes y seguramente generalizables a bibliotecas de otro tipo (universitarias, por ejemplo) y de otros países (España, por ejemplo). 

Algunas son:

• “Las transacciones por usuario de han incrementado en un 45% en la pasada década (pasando de 16.6 a 24.1de media)”. Esto es debido principalmente a que a los usos dentro de la biblioteca se les ha añadido los que se hacen a través de la red. Pero es interesante notar que el número de préstamos por usuario creció de 9.7 en 2000-2001 a 11.3 en 2008-2009. Al mismo tiempo, el número de visitantes se mantiene estable. La Memoria del servicio de bibliotecasde la UAB de 2012 refleja una disminución importante (del 14,1%) del número de visitantes, pero un pequeño incremento del préstamo (1,15%).
• “Las bibliotecas proporcionan más valor que nunca. Aunque sus costes se han incrementado, el incremento del número de transacciones por usuario ha significado que el coste por transacción haya bajado un 27% de 2000-2001 a 2008-2009”.
• “El gasto en documentos tienen una fuerte influencia en el incremento del uso de la biblioteca. El tercio de bibliotecas con más gasto por cápita en adquisiciones tienen el doble de transacciones por usuario que las que están en el tercio de las que gastan menos”. Si la inversa vale hemos de temer como efecto de la crisis que la disminución en compras de documentos repercutirá en una disminución de usuarios en nuestras bibliotecas. Ver los temores y advertencias de José-Antonio Gómez-Hernández, en La previsible agudización de la crisis en las bibliotecaspúblicas durante 2012 (Nota ThinkEPI de 03.10.12).

La valorización de las bibliotecas pasa por dos ejes. Uno es la traducción económica de sus servicios, que es la vía seguida por el estudio de FESABID mencionado. El segundo es mostrar la contribución de la biblioteca a las finalidades de la entidad a la que sirve. Este segundo no me parece nada negligible, y, en este sentido, recomiendo la lectura del reciente (15.01.14) post de Roy Tennant:  The Mission ofLibrarians is to Empower

Roy Tennant nos recuerda que las bibliotecas dan más poder o más fortaleza a los individuos, a las organizaciones, a las comunidades y a la sociedad. Esto las bibliotecas lo hacen dando acceso al conocimiento, a Internet, dando soporte a la formación de habilidades, entre otras aportaciones. Su artículo termina con la siguiente reflexión: 

• “[A los bibliotecarios] nos encanta no estar enfocados a hacer más ‘widgets’ o a hacerlos más baratos, pero sí en hacer la vida de los demás más rica y en ayudar a prosperar a nuestras comunidades y sociedad. Nos gusta nuestro trabajo porqué, al fin y al cabo, tiene mucho que ver con el amor y poco o nada con el dinero”.

Europa aposta per la ciència i per la ciència en obert

El passat 31 de gener la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar una jornada amb el títol "Recerca i Innovació a Europa: Les Universitats a l'Horitzó 2020". Octavi Quintana, Principal Adviser, Directorate General for Research and Innovation de la Comissió Europea va parlar de l’Horitzó 2020, el nou programa de Recerca i Innovació i l’Àrea de Recerca Europea. 

Una bona part de la intervenció d’Octavi Quintana va tractar les línies polítiques que informen el programa Horitzó 2020. Va destacar que mentre que el pressupost global UE ha baixat una mica, el de recerca dins la UE ha pujat un 30% respecte el 7e programa marc. Això és perquè els  responsables UE creuen que el gran problema d'Europa és l’atur i que aquest només es pot resoldre amb un nom model econòmic per Europa. Aquest nou model econòmic Europa només el podrà trobar invertint en recerca i en innovació.

La Comissió Europea sosté dues premisses: 

• (1) a més ciència, més benestar, i, 
• (2) com més oberta sigui la ciència més i millor ciència es produirà. 

La segona de les premisses té uns efectes importantíssims per la informació científica ja que implica apostar per la publicació en obert i iniciar el camí d’obrir les dades de la recerca.

El nou programa d’ajuts europeus per a la recerca Horitzó 2020 exigeix que les publicacions que resultin dels ajuts concedits es publiquin en obert (vies verda o daurada)

El camí cap a l’OA serà llarg i presenta diverses incògnites, però sembla clar que també que la ciència serà oberta si a més de ser-ho els articles a traves dels quals es difon, ho són les dades que els científics recullen i elaboren en la seva recerca. Amb les dades obertes s’inicia un camí sense fressar i per això és bo citar aquí tres publicacions molt, molt recents que poden ajudar a aclarir idees.

Es tracta de:

• Guidelineson Open Access  to ScientificPublications and Research Data  inHorizon 2020, Version 1.0 11 // European Comission, December 2013
• Erway, Ricky. 2013. Starting the Conversation:University-wide Research Data Management Policy. Dublin, Ohio: OCLC Research. 
• LERU Research data Working group / LERU Roadmap for Researchdata // LERU, 2013. Advice paper; 14. 

No em resisteixo a repetir la citació de J. Joyce que, en la presentació de la Jornada, va fer Pilar Dellunde, vice-rectora de recerca de la UAB: “Els errors d'un home son les portes de la descoberta”.

De quan els municipis no volien biblioteques

Fa temps que les biblioteques són un equipament desitjat per un municipi. No sempre ha estat així. Hi va haver un temps en el que els municipis no volien tenir biblioteques, o –diguem-ho així- que molts altres equipaments els passaven al davant a l’hora de prioritzar les inversions municipals. Parlo dels primers anys de la democràcia restaurada, a finals dels 70 i principis dels 80. Ara les biblioteques són vistes pels municipis com un equipament de molta projecció social, modern i desitjable. El canvi ha vingut de la tossuderia de demanar-ne i de fer-les ben fetes quan se’n van poder fer.

Fa uns dies es va jubilar Núria Ventura. En tinc dos records de la Núria.

El primer i més antic és, de quan essent els dos de la Junta de l’Associació de Bibliotecàries de Catalunya  vam tenir una entrevista amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Es tractava d’intentar convèncer al regidor de la importància per la ciutat de tenir bones biblioteques públiques i d’animar a l’ajuntament a construir-les. La passió en la defensa de les biblioteques va dur al regidor a acabar l’entrevista de forma sobtada i poc amical.

El segon és de quan la Núria es fa càrrec de la direcció de la Central de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Era el 1986. Es podia anar tirant o mirar de fer les coses millor, però l’esperit de la Mancomunitat de ‘fer les coses be’ havia sobreviscut el franquisme i va impregnar les primeres passes de renovació de la xarxa. Jo ho vaig viure quan la Núria, juntament amb en Jordi Permanyer, es van plantejar informatitzar les biblioteques i no pas fer-ho de qualsevol manera, sinó amb assessorament, de forma lenta però inexorable i amb un pla de conjunt.

Vista l’evolució d’altres serveis públics, no és pas clar que les biblioteques fossin predestinades a ser l’equipament públic exemplar que avui podem  posar d’exemple. Millorar les biblioteques a meitat dels 80 era un esforç titànic. Calia tenir tenacitat per convèncer als municipis que renovessin les biblioteques existents o en fessin de noves i, alhora, crear un model nou de biblioteca, un model possible i alhora renovador. El resultat avui sabem que ha estat exitós. Cal recordar que té a les bases la tossuderia i la feina ben feta.

Menjar x llibres

Gran iniciativa la de les biblioteques de l’Hospitalet que jo he vist a la Biblioteca a Biblioteca Josep Janés: Intercanvi de menjar perllibres

Del 29 de novembre al 6 de gener, les biblioteques de l’Hospitalet, en col·laboració amb la Creu Roja, intercanvien aliments (oli, llegums secs...) per  llibres: “Si durant tot el temps que duri la campanya porteu aliments les biblioteques us donaran a canvi un llibre. Els aliments recollits aniran al Banc d’Aliments de Creu Roja de l’Hospitalet.”

Fa un dies dèiem que les biblioteques estem en el ‘negoci’de la lectura i que aquest implica ajudar a trobar solucions per fer circularels llibres que acumulem a casa. 

Aquesta és una gran iniciativa: solidaritat i lectura, 2 en 1. Fantàstic.  

Reforzar la profesión, reformar las enseñanzas

Los que estén interesados en lo que ha sido,  lo que es, y (sobre todo) lo que puede ser la profesión disfrutarán y aprenderán con la lectura del artículo de Francisco-Javier García-Marco “Educacióny aprendizaje de la información y la documentación: raíces, desafíos y líneasde acción”. Está en abierto en el último número de El profesional de la información, noviembre-diciembre, v. 22, 2013. n. 6, pp. 489-504.

El artículo tendría 3 partes

• En la 1ª se “revisa la evolución de la formación en información y documentación desde las primeras iniciativas sistemáticas de educación profesional hasta nuestros días, enfatizando los últimos veinte años de historia”, estableciendo cuatro fases de los estudios: formación de conservadores, formación para bibliotecas populares, diplomatura y licenciatura.
• En la 2ª se analiza la historia más reciente, esta se caracterizaría por cuatro  aspectos: haber aprendido que la tecnología (por preeminente que sea) no es (no debe ser) la conductora de los estudios profesionales, la tendencia internacional de cambiar la denominación tradicional de los estudios (de la marca ‘biblioteca’ a la marca ‘información’), la crisis de ‘vocaciones’ (*) y la adaptación de los estudios al espacio europeo de educación superior.
• En la 3ª, García-Marco presenta los que –a su entender- son los principales retos y propuestas de acción de futuro para los estudios de información y documentación. Sus propuestas son:
• clarificar la misión, el nicho ecológico y los objetivos estratégicos;
• cuidar el centro y abordar la periferia;
• cuidar la marca y nuestros públicos objetivos, resituando al estudiante como cliente principal;
• arbitrar un observatorio permanente que permita programar las enseñanzas desde las necesidades del mercado de trabajo y de los estudiantes;
• articular adecuadamente los niveles de formación con realismo y en el marco de una formación a lo largo de la vida;
• reconstruir y perseguir la interdisciplinariedad en el diseño de los estudios;
• modular la formación tecnológica de acuerdo a los cambios sociales y el perfil del alumnado; y
• cuidar la calidad operativa y abordar los métodos educativos desde la evidencia.

Todo parece indicar que los estudios de Biblioteconomía y Documentación tienen poco predicamento entre los jóvenes que entran en la universidad. Hay –creo yo- unanimidad en considerar que la profesión tiene poca visibilidad social. Creo que la hay también en considerar que realzar la visibilidad de la profesión no es tarea principal de los centros docentes y sí en cambio de las asociaciones profesionales. Pero no es fácil hacer visibles a profesiones que –casi por definición- son transparentes.

Compartimos problemas de visibilidad con geógrafos o psicólogos, por ejemplo. Somos ‘transparentes’ como los son las profesiones auxiliares y de mayoría femenina. Algunas profesiones (economistas, ingenieros, químicos…) no han variado su denominación por mucho que las tecnología les hayan afectado el ejercicio profesional, per los ‘profesionales de la información’ hemos necesitado mejorar nuestra imagen modernizando su nombre: documentalista, informacionalista, gestor de conocimiento…

Es cierto que las denominaciones tradicionales (bibliotecario, o archivero) connotan edificios y no profesiones, y lo es más que nuestro futuro profesional no está en los graneros tradicionales  de puestos de trabajo, pero no lo es menos que la peor estrategia es presentarnos a la sociedad como una multiplicidad.

A una profesión le define el objeto al que se dedica y el  punto de vista con el que contempla el objeto. Nuestro objeto es la información. El punto de vista es ayudar a su consumo y digestión. Nos llamemos como nos llamemos, somos ‘ayudadores’ en el mundo informacional, y la creación y mantenimiento de una imagen profesional común debería sernos una tarea prioritaria. Es cuestión de supervivencia..

(*) Ver el artículo de Virginia Ortiz-Repiso, Javier Calzada-Prado, “¿Qué está pasando con los estudios universitarios de biblioteconomía y documentación en España?”, en el mismo número de EPI, p. 505-514.

Un glop de cervesa (i d’aire fresc!)

Un glop de cervesa

El primer glop de cervesa: tertúlies sobre societat ibiblioteques, és una idea que han posat en funcionament Fidel Bellmunt, Ferran Burguillos, Maite Comalat i Eulàlia Espinàs, que fa uns anys van compartir responsabilitats a la Junta del COBDC i ara volen organitzar més o menys cada mes una tertúlia al voltant d'un tema relacionat amb el món de la informació i la documentació.

La forma que pren la idea és: un convidat preferiblement extern a la professió fa una exposició o reflexió breu (no més de 15 minuts) un tema determinat, i a partir d'aquí que s'inicia la tertúlia entre els assistents (un màxim de 30). Entre mitges una cervesa i un sopar informal,

El passat 10 de desembre es va celebrar la 1a. Èxit total de públic (és a dir 30 persones i llista d’espera)  en un local agradable: MoMa (c. Riego, 25, Barcelona) , amb Les Biblioteques i el Bé Comú com a tema i la Marina Garcés com a persona que va centrar el debat

Les biblioteques i el bé comú

La Marina Garcés va iniciar la seva exposició afirmant que les biblioteques no són només un bé comú pel conjunt recursos que custodien, són alhora un lloc comú. Això les fa socialment desitjables.

Va exposar la reflexió que la vida social discorre cada vegada mes entre llocs propis (casa nostra, els llocs que podem comprar temporalment... llocs caracteritzats per la pertinença i que tenen a veure amb la mercantilització) i no llocs (com les carreteres, els supermercats, els mitjans públics de transport; són espais de circulació i de trànsit, que no generen vincles ni experiències. Alhora hi ha els llocs comuns, llocs que no passen ni per la pertinença ni per la propietat, llocs que creen però experiència compartida; llocs on les vivències generen vincles. Les biblioteques són llocs comuns, o un arxipèlag de llocs comuns (*)

A Garcés, això li provoquem tres reflexions:

• La lectura. Podem dir que “La lectura és l’espai produït per la practica d’un lloc", però ara mateix la lectura està en moment de redefinició i canvi. La pregunta és, quin sentit té la lectura avui? Tot i que vivim un moment d’extrems, no hem de tenir ni nostàlgia del passat, ni acontententar-nos amb falses promeses del futurisme utòpic. Cal pensar què vol dir llegir avui i veure com es reubica la biblioteca aquí. 
• La saturació. En el món de saturació en que vivim, la creació d'espais no saturats és important. Cal interrompre la saturació i crear llocs “on deixin de passar coses contínuament”, un lloc que creï un buit que pugui reomplir-se. Les biblioteques poden ser –com un bon professor- un mur de contenció que permeti crear espais on créixer amb llibertat, on respirar i moure's lliurement. La lectura seria aquí un espai obert a l'imprevist.
• La participació. S’està desplaçament el model de la participació cap a la implicació i el compromís. Estem massa acostumats a anar allà on se'ns convoca, i l'èxit dels llocs és la quantitat de persones que hi va. S'ha creat un patró on la quantitat és la qualitat. Alhora s'estan creant espais nous i diferents on aquest patró no val. Cal repensar les organitzacions existents, potser caduques en forma però no en fons (seria el cas de la biblioteca); s’ha de donar la possibilitat de repensar els llocs per convertir-los en aptes per a noves praxis.

La tertúlia

Les intervencions de la gent es van centrar molt més en la participació dels usuaris que en el valor dels espais.

Algunes idees sobre els espais van ser:

• Les praxis culturals tendeixen a generar experiències i les biblioteques haurien de fer-ho també. La biblioteca justament és l'espai que permet crear altres espais.
• Diferents usuaris tenen diferents necessitats, particularment els joves usen les biblioteques de forma diferent i aquestes s’han de dissenyar pensant en tots els usuaris. Calen molts espais dins el mateix espai, calen molts usos diferents i simultanis dins el mateix espai.
• La biblioteca produeix de forma automàtica el procés de dessaturació al·ludit per Garcés (a la biblioteca hi vas a buscar el que no està previst). La gent, de les biblioteques el que vol és l'espai, la lectura te la pots emportar a casa (prioritzar la tecnologia és un error).
• Molts espais urbans s'estan desertificant de vida social degut a tancament de petit comerç i si la biblioteca ha de ser un espai comú, ha d'estudiar-se on s'ubiquen per tal de fer-les en llocs adequats, no on hi ha espais lliures.

Es varen citar diferents experiències de disseny de biblioteques amb la participació d’usuaris (Dresden, Birmingham, ...), de participació dels mateixos en el seu govern (a la BNF a França), o en el disseny d’un servei (a la biblioteca de Manlleu els llibres per a joves els trien els joves).

Algunes idees sobre la participació

• Per justificar l’existència de la biblioteca hem estat massa centrats en el  manteniment d’indicadors i ens hem oblidat d’observar l’usuari per fer biblioteques com ell volia.
• He educat als usuaris per a que puguin participar?
• Què ha de ser aquesta participació? En una experiència d'observació dels hàbits d'ús de la biblioteca els lectors van dit que participarien en la producció de serveis però no participar en el funcionament administratiu. La crisi no està afavorint la cogestió per tal que siguin els usuaris els qui administrin la misèria que quedi de l'estat del benestar? No hi ha d'haver només participació de l’usuari en la gestió, sinó apropiació de la biblioteca per part de l’usuari. Si la participació es estalvi, no val.
• Els bibliotecaris considerem les biblioteques com a espais propis i no confiem en l'usuari. Els acceptaríem l'opinió? Els acceptaríem, per exemple, les matèries que posessin ells al catàleg?
• Hi ha una tendència de retornar el bé públic a tothom, però hi ha plantejaments del comú que són anti-públics. Cal evitar que la comunitat mes forta s'apropiï del comú. El comú es el lloc on hi te un lloc el que no té lloc enlloc.

Els espais professionals de reflexió

Aquesta primera sessió del glop de cervesa ha estat un èxit innegable, i els glops que vindran ho seran també. Ho seran perquè a la gent ens agrada compartir sensacions, opinions i moments amb altres. Les professions es fan del pensament estructurat i ortodox de les aules i els escrits professionals, i també de les vivències personals i de les idees noves que descobrim xerrant amb altres.

Els espais de reflexió i intercanvi professionals a Catalunya s’han desertificat en els darrers anys. El Col·legi ha deixat de ser un llocs professionals de trobada i reflexió, el Consell de Biblioteques –concebut com un fòrum professional- ni és professional ni es reuneix i les biblioteques han (hem) creat espais de debat per organitzacions o tipus de biblioteques amb escassa o nul·la connexió (**).

(*) A la literatura professional aquest concepte el trobareu més sota la denominació de tercers espais o tercers llocs, un concepte proposat pel sociòleg Ray Oldenburg el 1989 que ha trobat una important acollida entre els bibliotecaris. La biblioteca com a 3rt espai seria generador de confiança social, un bé comú.

(**) Amb excepcions: l’Aula Rubió de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació o la Comissió Assessora de Catalogació de la Biblioteca de Catalunya (del que jo conec).