Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: març 2025

Creador: mack2happy | Contribució: Getty Images

Ciència Oberta

Les bases dels ajuts a doctorats industrials demanen als beneficiaris compromisos amb l’accés obert a publicacions i polítiques de gestió de dades. Es demana (apartat 33) que “Les entitats beneficiàries dels ajuts i les persones candidates contractades han de proporcionar accés obert a les activitats científiques i altres resultats de la recerca generats en el marc del projecte finançat per aquest ajut (incloent-hi les dades de recerca, els fitxers i els codis)”.

La Universitat Tècnica de Delft ofereix a tots els seus membres el curs obert: Open Science: Sharing Your Research with the World. El curs és gratuït però, com en molts cursos MOOC, pagant se’n pot tenir certificat.

‘Big Deals’, ara per a llibres?    

ProQuest (companyia propietat de Clarivate) acaba d’anunciar que deixarà de vendre llibres electrònics títol a títol i amb accés perpetu per passar a oferir-ne accés a través de subscripció, un model de negoci que s’assembla molt al de les subscripcions consorciades de revistes acadèmiques. Aquesta decisió ha impactat als comentaristes tal com es pot veure al Bloc la la LSE, al de la UKSG, Scholarly Kitchen, Research information i al butlletí de Clarke & Exposito. Els acords consorciats d’accés a revistes han estat una mica això: en positiu incrementen molt la informació a la que tenen accés les persones, en negatiu disminueixen bastant el control de les biblioteques respecte el que abans se’n deia la seva col·lecció. Serà que estem passant de pagar per tenir a pagar per usar, tal com va argumentar Jeremy Rifkin? 

Accés Obert  

El mes de febrer va entrar en vigor la revisió de la política d’OA de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia de Portugal. La nova versió actualitza la de l’any 2014 i l’adapta al nou entorn (per exemple, inclou els llibres). És un document curt que val la pena mirar (i fins i tot copiar); explica de forma clara i contundent què cal fer per complir el mandat d’OA tant si es publica en revistes de via daurada, verda o dins un acord transformatiu. En qualsevol cas els articles en la seva versió final han d’estar en el repositori de la xarxa portuguesa RCAAP i es demana que els autors retinguin els drets i poder així publicar-los al repositori amb un CC-BY. La UKRI també ha posat al dia la seva política respecte llibres OA i mostra casos pràctics de persones que han publicat llibres en OA.

L’European Diamond Capacity Hub (EDCH) ha publicat el DIAMAS Sustainability Toolsuite que conté 10 recursos per ajudar a editors i proveïdors de serveis de publicacions a millorar l’edició institucional en OA i a fer-la més sostenible. S’hi inclouen recursos per fer advocacy, eines i documents de recerca sobre l’edició institucional a Europa. La pàgina d’eines recull materials nous i ja publicats que han estat fets per: CNRS, EIFL, FECYT, JISC, SPARC Europe, i la Universitat de Zagreb.

Infraestructures i repositoris

En aquests moments de reconfiguració de la comunicació científica els repositori reivindiquen la seva contribució a la ciència oberta en el Action Plan for Open Repositories in Europe: IMPACT-REPO que acaben de publicar conjuntament LIBER, OpenAIRE, SPARC Europe i COAR. El Pla d’acció vol ajudar a prestigiar els repositoris, però també els indica les direccions a seguir si volen tenir protagonisme en el futur. Les accions que aquestes institucions recomanen prendre de cara a enfortir els repositoris son: adoptar estàndards i identificadors persistents, garantir-los sostenibilitat institucional, facilitar que les metadades i altres siguin interoperables pels automatismes que formen part de l’ecosistema de la comunicació científica, incorporar els repositoris a les polítiques institucionals de recerca, enfortir la cooperació, invertir en formació,i  implementar mesures sòlides de preservació i seguretat.

El JISC vol reduir la burocràcia aprofitant millor les dades que ja hi ha al sistema. Per a això ha publicat l’informe Open data about research management: a landscape review que han fet Research Consulting i SIRIS Academic. La revisió vol entendre ‘el potencial de les dades obertes per millorar la gestió de la investigació i donar suport a l'ús eficient i innovador de les dades’. Entre les conclusions hi ha aquestes: simplificar la gestió de la informació sobre la recerca millorant la cooperació entre tots els sistemes d’informació ja existents al Regne Unit i adoptar estàndards comuns de cara a fer un sistema més integrat i racionalitzat. [Els portals integrats de dades com el PRC o el FRIS venen a ser això, i aquí té sentit que mencionem la feina feta pel CRISCROS (el grup de treball d’euroCRIS sobre National/Regional Research Portals) que acaba de publicar un informe de  la feina feta per fer més interoperables i millorar els portals nacionals de dades de recerca]

El consell de govern tripartit de l’EOSC ha triat les organitzacions que son convidades a ser els 1rs nodes de la Federació EOSC. Aquesta 1a onada de nodes han d’ajudar a determinar el sistema de funcionament de la Federació i obrir pas successives incorporacions d’altres institucions. A això s’hi suma la publicació de la 1a versió completa del EOSC Federation Handbook que és el recull de normes que han de regir la Federació.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El grup de treball de CoARA sobre la reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica (WG ACA) ha publicat els seus primers resultats. A l’informe Mapping academic career assessment reform initiatives - survey outcomes es relacionen les iniciatives de reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica fetes tant a nivell institucional, com nacional i internacional. El mapeig s’ha fet a partir d'una enquesta que van respondre més de 200 organitzacions de 41 països. L’objectiu és recollir informació sobre iniciatives a nivell institucional/organitzatiu que tenen com a objectiu “ampliar els criteris i mètodes per avaluar els resultats i els impactes de les activitats acadèmiques a efectes de contractació, avaluació del rendiment i progressió professional del personal acadèmic”. El grup també ha recollit 11 estudis de cas d’iniciatives consolidades a nivell internacional (entre les quals hi ha ANECA) que son descrites de forma estructurada i comparable.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         It Takes a Village: Empowering the Community to Improve Scholarly Metadata through COMET / Tim VinesMar. The Scolarly Kitchen. 10.03.25

·         Rethinking Open Science: Towards Care for Equity and Inclusion / Ismael Ràfols. Global Dialogue, 14.03.25

·         “Wait, not like that”: Free and open access in the age of generative AI / Molly White. Blog [citation needed] 14.03.25

·         Six reasons why open institutional publishing matters / Philippa Grand, Suzanne Tatham. Times Higher Education. 17.03.25

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: febrer 2025

Ciència Oberta

Se’m va passar per alt comentar-ho aquí, però mai no és tard per a les bones noticies. La convocatòria de l’AGAUR dels ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós inclou condicions de ciència oberta (vegeu art. 30): ‘proporcionar accés obert als articles científics generats en el marc del projecte ... mitjançant el dipòsit de la versió final acceptada per a la publicació i les dades associades a aquests articles en repositoris institucionals o temàtics, de manera simultània a la data de publicació’. Les dades de recerca han de seguir el principis FAIR, tenir un pla de gestió de dades i usar l'eiNa DMP i la consulta dels documents guia relacionats.

Fa temps que no veia pronunciaments pro ciència oberta. Recentment la International Association of Universities (IAU) n’ha fet un (Open Science The Challenge for Universities). La IAU, és una entitat amb membres a 130 països associada a la UNESCO i al Consell d’Europa. La declaració veu la CO com una oportunitat per a les universitats d’enfortir la seva missió. Assenyala com a reptes d’avui per a les universitats: generar confiança, respectar la diversitat, facilitar l’accés global al coneixement i fer front a la comodització de l’educació superior. El document acaba amb unes breus recomanacions (p. 27-29) de cara a reforçar la integritat de la recerca, l’obertura dels resultats científics, la relació amb la societat i la col·laboració entre científics.

Acords consorciats i transformatius  

Amb els acords transformatius està passant una mica com amb els antics acords consorciats: molta alegria pels primers resultats i la sensació de continuar estant on estàvem al cap de poc. Es pot veure en el text breu (4 p), interessant i contundent de swissuniversities (la institució paraigües de les universitats suïsses) que han adoptat un nou “Mandate for the Negotiations with Major International Publishers”. El mandat reflecteix un gran descontent amb la situació actual ja que constaten continuar estant lluny de l’OA complet que perseguien, insinuen que cal una coordinació internacional per arribar a acord amb els principals editors (Elsevier, Springer Nature i Wiley) i enumeren uns principis sota els quals hauran d’ajustar-se les contractacions futures. Aquests principis busquen no només la publicació en obert de la producció científica suïssa, sinó que defineixen un marc global de l’acord que inclou temes de qualitat, transparència en preu, sostenibilitat econòmica, retenció de drets...

Interessant també seguir el que pot passar al Regne Unit on les universitats viuen molts mals moments econòmics. Aquests han repercutit en les subscripcions consorciades i tres universitats han abandonat l’acord del JISC amb Elsevier. El motiu més visible és l’increment constant de preus dels paquets de subscripcions (amb o sense APCs), però al darrera hi ha sensació que els ATs reprodueixen el problema de les subscripcions a revistes des d'anys 70 del S. XX, i dels contractes consorciats iniciats a finals del segle passat ( = increment cost > increment pressupostos). A un post al Bloc de la LSE s’explica “Why are universities ending their Elsevier open access agreements?” A partir del març, el JISC negociarà la "nova generació" d'acords OA amb els editors. Caldrà fer-ne el seguiment.

Afegir que la renovació d’ATs que fa la CRUE + CSIC sembla que s’ha trencat amb Elevier i que no hi ha acord pel 2025, segons n’informa elDiario.es.

Accés Obert

Ja s’ha publicat l’informe Medición del acceso abierto en las universidades españolas y CSIC (2019-2023) que mostra un creixement d’articles en OA: del 75,6% el 2022 al  80% el 2023. Aquestes dades inclouen articles en obert a repositori institucionals. Segons l’informe, “la medició reflecteix que, a partir del 2020, es produeix un important increment en la publicació a revistes híbrides, probablement degut als ATs”. Les dades de l’estudi s’han fet a partir de fonts obertes (OpenAlex) i els datasets estan oberts. Molts estudis apunten al mateix: l’OA creix però no en revistes daurades sinó en híbrides. Per exemple un estudi de les revistes de les entitats integrades a OASPA: Fully OA journals output shrank in 2023, but hybrid OA made up the lost ground on s’afirma que “el nombre d’articles en revistes daurades s’ha reduït respecte el 2022, mentre el d’articles OA a revistes híbrides segueix creixent amb força”.

Dades de recerca FAIR

El consell de la recerca del Països Baixos es pregunta si els investigadors que reben el seu finançament compleixen el seu mandat de compartir dades de recerca i programari i explica els resultats en un post. Son aquests: un 44% de les publicacions estudiades declararen disponibilitat de dades, un 20% en mencionen l'intercanvi, un  16% contenen citacions a datasets i un 3% mencionen l'ús compartit de programari. Segons el post, una anàlisi similar per a França mostra que menys del 7% de les publicacions franceses esmenten l'intercanvi de dades i un 1% el de programari. Informe sencer a Zenodo.

RRI

Les primeres decisions del govern Trump fan tremolar també a les entitats dedicades finançar i fer recerca. Una instrucció de la nova administració demana a algunes agències federals que de moment no publiquin resultats de recerca a l’espera que l’administració pugui revisat el llenguatge a fi que aquest sigui consistent amb la ideologia política de l’administració. Un post de DeltaThink How much scholarly publishing is affected by US Presidential Executive Orders? ho analitza: els efectes d’aquesta mesura en la publicació científica finançada pel govern d’Estat Units de Nord-Amèrica poden ser profunds.

Recursos Educatius Oberts (REO)

La UOC ha fet un pas important cap al coneixement obert posant una part dels seus continguts a la plataforma 3Cat.  La col·lecció de materials de la UOC a 3Cat: ‘ofereix una selecció inicial d'onze títols que inclouen entrevistes, sèries divulgatives i pòdcasts’. La col·lecció continuarà creixent amb continguts en quatre àmbits: cultura, pensament i humanitats; economia i reptes socials; educació i tecnologia; i salut, benestar i igualtat. Recordar que la UOC té una política institucional de coneixement obert que inclou part dels seus materials educatius.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Lemire, S; Anders, K.; Pantuso, T. Exploring First-Generation Student Experiences with OER Textbooks. College & Research Libraries, v. 85, n. 7, p. 952, nov. 2024. ISSN 2150-6701.

·        Martín-Martín, A., & Delgado López-Cózar, E. (2025). Invasion of the journal snatchers: How indexed journals are falling into questionable hands. Zenodo. El Diario.es n’ha fet una versió periodística que pot trobar-se aquí.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener del 2025

 Acords transformatius

Molt interessant el ppt Acuerdos transformativos presentat a les XXX Jornadas Investigación de las Universidades Españolas el novembre passat. S’hi especifica: el marc de les negociacions, els acords fets, el seu cost i la seva evolució i els resultats obtinguts. Com en estudis similars, es veu que els ATs contribueixen molt a l’increment de l’OA i poc a la contenció o reducció de cost. A les dades espanyoles, com a estudis similars, els manca avaluar la despesa que continua havent-hi de publicar en obert fora dels ATs vigents, que cal sumar-la a la despesa total de la comunicació científica.

Afegim a aquesta nota que el consorci SURF dels Països Baixos acaba de renovar el seu acord de R&P amb Elsevier que estableix increments de preu anuals del 2,5%, drets de lectura de les revistes de l’editorial i el 100% de publicació en obert (amb CC BY) a ampli nombre de revistes, tant híbrides com daurades.

Revistes diamant

Continuen les activitats per reforçar les revistes diamant i fer que els investigadors les considerin alternatives vàlides de les revistes d’editorials comercials. Els passats 14 i 15 de gener, a la seu de FECyT, hi va haver la presentació del projecte ALMASI i  la del European Diamond Capacity Hub (EDCH) (vid. programa). D’ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally) en parlarem poc; és un  projecte finançat per Europa, encara en els seus inicis, que té per objectiu ‘millorar la comprensió de la situació de la publicació en OA sense afany de lucre a África, América Llatina i Europa’.

Molt més interessant va ser la presentació del EDCH. Aquest és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i disciplinars europeus. La part més substanciosa de la presentació del Hub Europeu està en les explicacions de Johan Rooryck (cOAlition S) i Pierre Mounier (OPERAS), al minut 3:14. El EDCH vol ser una peça d’una xarxa d’editors i proveïdors de serveis per a revistes Diamant que comparteixin valors i estàndards comuns. Una de les aportacions del Hub serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Interpreto que la intenció és definir molt millor quines revistes reuneixen els criteris de qualitat necessaris per considerar-se ‘científiques’ i, per tant, dotar-les d’un valor superior al que ara tenen. Faig notar la interessant distinció que fan entre editorials (normalment institucions) i proveïdors de serveis (normalment entitats cooperatives de suport multi institucional).

Accés Obert

DOAJ és de les iniciatives més antigues i efectives pro OA (i, alhora, de les més modestes). Iniciat el 2003 per Lars Bjørnshauge amb 330 títols de revistes (avui n’indexa més de 21.000) i amb el propòsit de fer una relació del nombre creixent de revistes OA (vid. objectius i història al post de Scholarly Kitchen). DOAJ ha fet recentment un interessant procés participatiu de consulta sobre les metadades que usa (vid. presentació, amb dades interessants). Un dels resultats ha estat la decisió de cessar a partir de febre d’enguany el ‘segell DOAJ’ que s’havia introduït el 2014 amb l’objectiu de millorar les pràctiques editorials de les revistes acadèmiques. El segell no determinava la inclusió a DOAJ però volia assenyalar les revistes que seguien bones pràctiques en l’edició OA. El motiu de la retirada és que el segell ha estat mal interpretat i usat amb finalitats contràries a les de DOAJ que són les de donar visibilitat a totes les revistes OA de forma equitativa.

El 2023 OASPA i DOAJ van publicar el Open Access Journals Toolkit, eina que proporciona orientacions per tal que les revistes OA (tant les noves com les ja establertes) coneguin ‘el panorama en canvi constant de l’edició acadèmica’. Bé, doncs ara hi ha versió castellana del Toolkit feta per SciELO México. 

Dades de recerca FAIR

Títol suggerent el de l’article recent al International Journal of Digital Curation (C. Llebot, M. Alcalá i L. Anglada): In Sharing We Trust. Taking Advantage of a Diverse Consortium to Build a Transparent Data Service in Catalonia que explica la creació i funcionament del sistema cooperatiu de recolzament a la creació de dades de recerca FAIR del sistema de recerca de Catalunya.

Avaluació i RRI

Prudent i moderat (però significatiu) position paper de la LERU:  Next Generation Metrics for Scientific and Scholarly Research in Europe. És una crida a l’atenció respecte el potencial de les noves mètriques i recomanacions a les universitats d’orientar-se cap a una avaluació més qualitativa i -sobretot- alineada amb la missió de cada universitat.

Infraestructures

Molt interessant la feina que fa l’AQUAS des de la Central de Resultats. El passat 21 de gener va presentar les dades actualitzades fins l’any 20232; la presentació està disponible en vídeo. Esforç important de transparència amb les dades que es donen d’instituts i centres de recerca en salut: finançament, forquilla de gènere, publicacions ...

Ciència ciutadana

La Biblioteca Hernán Santa Cruz de la CEPAL i LIBER van organitzar una sessió de dos dies d’introducció a la CC-. El programa: panorama de la CC a Amèrica Llatina, polítiques i estratègia, bones pràctiques, disseny de projectes i formació de capacitats. Vídeos disponibles (son en castellà, anglès i portuguès).

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Lluís Codina (2025). Redacción de artículos científicos · 4: Article Processing Charges (APC), servicios para autores, SEO académico. Blog de Lluís Codina

·         Mohammad Hosseini, Serge P. J. M. Horbach, Kristi Holmes, Tony Ross-Hellauer (2024). Open Science at the generative AI turn: An exploratory analysis of challenges and opportunities. Quantitative Science Studies

·         Legge, M. (2024). (In)equity in open access: OASPA's recommended practices on financial and workflow barriers. Zenodo.

·         Scott, Rachel, Anne Shelley, Chad E. Buckley, Cassie Thayer-Styes, & Julie A. Murphy. "“I’ll Wait Zero Seconds”: Faculty Perspectives on Serials Access, Sharing, and Immediacy." College & Research Libraries, 86.1 (2025): 7.  

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: desembre 2024

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

L’agost de l’any 2022, l’Oficina de Política Científica i Tecnològica (OSTP) dels Estats Units de Nord-Amèrica va publicar el que s’ha conegut com a Nelson memo que obliga a que els resultats de la investigació feta amb finançament públic siguin públicament  disponibles de forma immediata sense cap cost. Totes les agències han d’implementar aquesta política el 31 de desembre de 2025 com a màxim. S’espera que aquesta política aporti beneficis significatius al poble nord-americà en una sèrie d’àrees clau com, per exemple, millores en el tractament del càncer o en tecnologies d'energia neta.

Per ajudar en aquest canvi, Invest in Open Infrastructure va iniciar una recerca sobre el ‘cost raonable’ que hauria de tenir l’OA als Estats Units. El projecte vol esbrinar el cost actual de la publicació científica (articles i dades) i acaba de publicar dos informes de Jennifer Kemp i Katherine Skinner, un sobre el cost de l’accés obert a les dades i un altre sobre l’OA a les publicacions. Els informes descriuen l’ecosistema de publicació científica: els desenvolupaments històrics que l’han configurat, els models financers que el sostenen i els actors clau que hi intervenen.

Els propers passos preveuen desenvolupar un sistema que permeti calcular els costos per als contribuents nord-americans de publicar en obert i guies i bones pràctiques que ajudin a les institucions de recerca a complir la directiva.

Accés Obert

PALOMERA (Policy Alignment of Open Access Monographs in the European Research Area) és un projecte d’Horizon Europe que persegueix entendre perquè hi ha poques polítiques d’accés obert de finançadors de la recerca que incloguin els llibres així com proporcionar recomanacions pràctiques que canviïn això. El projecte ha donat com a resultats

- Una base de dades de recursos  que recull documents com ara informes, polítiques, estadístiques, etc.

- Un conjunt de recomanacions sobre l’accés obert de llibres que s’adrecen a diferents agents (institucions que fan recerca, entitats governamentals, biblioteques universitàries i de recerca, investigadors, societats científiques, subministradors d’infraestructura i editorials acadèmiques). Hi ha una versió resumida de les recomanacions.

- Un estudi dirigit per Mikael Laakso que fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de llibres d’accés obert a països de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). L’informe analitza dades de 36 països, d’una enquesta oberta i de 42 entrevistes a experts i ha identificat elements clau per tal d’establir una política sòlida de llibres en obert. Es conclou que hi ha molt camí per córrer per a l’alineació de polítiques dins i entre països i grups d’interès i que aquest té molta dependència del context nacional o institucional.

Retenció de drets

Un dels diferents camins que han de facilitar l’accés obert és el de la retenció de drets. Aquest vol eliminar les practiques editorials que suposen la cessió exclusiva dels drets de còpia a les editorials i fomentar que la producció científica es faci sota llicències obertes que permetin la compartició oberta dels resultats de la recerca. En el marc del Retain project, es va fer el webminar: 'Rights retention. Emerging differences in policies across Europe' que ha quedat enregistrat en obert. Al seminari es van examinar els avenços fets al Regne Unit (Universitat de York), Itàlia i a Eslovènia.

Pablo de Castro acaba de publicar a l’Anuario ThinkEPI un article sobre l’estat de la qüestió per a les 35 universitats britàniques que han  adoptat  una  política  institucional  de retenció  de  drets.

Interoperabilitat i infraestructures

Ja es poden consultar les presentacions de la darrera reunió de membres d’euroCRIS. Una sessió es va dedicar a la Declaració de Barcelona i una altra al descobriment de recursos de recerca. Aquestes darreres em fan ‘descobrir’ l’Ohio Innovation Exchange, un portal que connecta la industria i les empreses amb els investigadors, recursos i serveis de recerca que fan universitats, ‘colleges’ i laboratoris de l’estat d’Ohio. Recomanable consultar la seva cerca d’expertesa.

La interoperabilitat de dades dins l’espai europeu d’educació superior té el potencial d’aprofundir la cooperació i transformar l’aprenentatge. Així ho afirma l’informe de l’EUA Developing common learning opportunities through interoperability: The status and outlook for European higher education que algunes experiències i analitza els obstacles més comuns per a la competició de dades i explora els possibles escenaris per a l'evolució de la interoperabilitat dins i més enllà de les aliances d'universitats europees.

Només recordem de santa Bàrbara quan trona, però hi ha hagut prou ‘tronades’ (l’atac cibernètic a la British Library, per exemple) com per témer pel risc que corre l’accés a la producció cultural. A això cal afegir-hi que les polítiques comercials de curt termini fan que molts productes culturals digitals no quedin suficientment preservats.  L’informe Vanishing Culture: A Report on Our Fragile Cultural Record té com a objectiu conscienciar sobre aquests problemes creixents i detalla exemples recents de pèrdua cultural i en destaca les causes. Aprofito la nota per recordar que Internet Archive ha estat notícia el 2024 degut a alguns litigis que manté amb editorials.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Com era d’esperar, a WoS s’indexen més publicacions d’Estat Units i d’Europa que a Dimensions: article de Basson I, Simard M-A, Ouangré ZA, Sugimoto CR, Larivière V (2022) The effect of data sources on the measurement of open access: A comparison of Dimensions and the Web of Science. PLoS ONE 17(3)

·         Al meu entendre, aquest és el gran problema dels repositoris: Green Open Access – Free for Authors But at a Cost for Readers. Lisa Janicke Hinchliffe al blog de The scholarly kitchen del passat 12 Nov.

·        Infografies interessants que mostren on i qui edita revistes diamant/daurades: Latin America is a leader in nonprofit open-access journals. But it struggles to give them global visibility. Sofia Moutinho al blog de Science del 5 de desembre.

·         Molta de la capacitat dels algoritmes no es podrà desenvolupar degut a les llicències dels continguts en accés obert: How much content can AI legally exploit? Dan Pollock, Ann Michael, al blog News ans views, de Delta Think de 10 de desembre.

 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre 2024

Ciència Oberta  

El BOE núm. 287, acaba de publicar l’anunci de licitació de la Dirección General de la Entidad Pública Empresarial RED.ES que té per objecte els “Servicios de desarrollo y despliegue de la plataforma transversal de impulso a la ciencia abierta (PLATICA)”. Els plecs expliquen que Red.es vol desplegar una plataforma per impulsar la ciència i tenir una eina integrada i accessible que faciliti la col·laboració, l'intercanvi de coneixements i la transparència en la investigació científica. PLATICA ‘té com a objectiu principal consolidar els esforços nacionals al voltant de la Ciència Oberta’, i es composarà de mòduls funcionals: un Assistent Virtual per guiar els investigadors en la comprensió de la Ciència Oberta, un sistema de gestió de dades científiques (incloent-hi un repositori), i eines de monitorització per avaluar l’adopció d’aquestes pràctiques. PLATICA va ser presentat com a projecte de la CRUE en unes jornades sobre Ciència Oberta el passat 2023 i és, d’alguna manera, una continuació del Projecte Hércules.

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

De manera molt honesta cOAlition S ha publicat un informe que examina l’impacte del  Plan S en el món de la comunicació científica. L’informe, Galvanising the Open Access Community: A Study on the Impact of Plan S, ha estat fet de forma independent de la coalició per la consultora Scidecode Science. L’estudi és de bon llegir i relativament breu (83) i destaca l’efecte revulsiu del Pla, tot i que constata també que els seus efectes directes són difícils de determinar, en part perquè ha passat poc temps encara des que es va formular. L’informe destaca que el Pla ha estat sense cap dubte impulsor de canvis en els models de negoci cap a l'OA (especialment potenciant acords transformatius) i, per tant, incrementant el percentatge d’articles en obert. Però, de moment, això sembla que ha reforçat les revistes híbrides (que deixaran d’estar finançades per la Coalició a partir de l’any que ve). Es destaca també que el Plan S ha contribuït a potenciar l’OA Diamant i la retenció de drets, com a camins.

Del cap. 5è “Què ha fet bé el Plan S i què podria haver fet millor” (p. 76-78) es destaca positivament que la Coalició hagi tingut en compte els punt de vista dels editors per fer el seu pla, i, com a negatiu, que els investigadors el desconeixen en gran part i que aquest possiblement sigui massa de dalt a baix i massa abstracte. El cap. 6è conclou amb unes recomanacions (p. 79-82). De l’informe se n’han fet ressò i comentat: Science i The Brief

No serà, però, que es publica massa? Un article recent, The strain on scientific publishing, molt ben resumit al bloc Universo Abierto, analitza el creixement de les publicacions científiques i l’estrès que aquest provoca entre els investigadors. El nombre d'articles indexats a Scopus i WoS el 2022 van ser un 47% més que el 2016, mentrestant el nombre d’investigadors pràcticament no ha crescut. Això ha fet que la càrrega de treball de publicació per científic hagi augmentat dràsticament i creï tensió entre els investigadors.

Avaluació 

Fa uns mesos CoARA va fer una convocatòria d’ajuts per recolzar institucions que estiguessin implementant compromisos de reforma de les pràctiques d’avaluació. El programa de finançament era per 3 tipus de projectes: projectes pilot institucionals, que permeten a les organitzacions provar nous models i enfocaments d'avaluació en àrees específiques, projectes d'equip per facilitar l'intercanvi de coneixement entre organitzacions, i projectes de canvi Institucional que donen suport a una reforma més integral perfeccionant o creant noves estructures d'avaluació. En aquesta primera ronda de finançament, els ajuts han estat donats a 25 projectes (de 72 sol·licituds) entre els quals hi ha: UAB, URL (Blanquerna), UOC i Centre de Regulació Genòmica.

Accés Obert

La Global Diamond Alliance té per objectiu enfortir les revistes que publiquen en obert sense cost per als autors i que son vistes avui com una alternativa parcial a les revistes científiques editades per editorials comercials, sempre i quan puguin millorar la seva visibilitat, qualitat i sostenibilitat. En aquests moments s’està preparant la 2nd Global Summit on Diamond Open Access que se celebrarà aquest desembre i on es vol proposar una xarxa de recolzament que tindria amb quatre nivells o àmbits: un format per les revistes i plataformes que usen infraestructura pública digital, un de regional  (compost per entitats com ara Redalyc o SciELO), centres nacionals o disciplinars amb funcions d’ajut a les revistes del seu àmbit i el nivell global amb el nom de ‘Diamond Alliance’ i sota els auspicis de la UNESCO.

 

En aquest àmbit, la FECYT, els propers 14 i 15 de gener presenta projecte el ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally), i el EDCH (European Diamond Capacity Hub). ALMASI és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objectiu millorar la comprensió de la situació de la publicació en accés obert sense ànim de lucre a Àfrica, Amèrica Llatina i Europa que elaborarà  mesures per la millora d'estàndards de qualitat, materials formatius i polítiques a nivell institucional i nacional. El EDCH vol reforçar la comunitat OA diamant a Europa recolzant els centres de capacitació institucionals i dotar de serveis a la comunitat de l’edició diamant.

Interoperabilitat i infraestructures

Les institucions que signatàries de Barcelona Declaration on Open Research Information van celebrar recentment un congrés a París del que n’han publicat un resum. La 1a jornada de la conferència va consistir en presentacions, i la 2a es van debatre accions al voltant de diferents temes. Al final de la reunió les accions es van agrupar en 4 categories (recollida d'informació, esquemes i anàlisi, principis i pautes, i  implementació i seguiment), amb la intenció de fer un full de ruta. La Declaració fa una crida a les organitzacions signatàries a participar en els grups de treball que desenvoluparan les accions de l’agenda.

 

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         European Network of Open Education Librarians. (2024). An ENOEL Toolkit: Open Education Benefits. Version 4. En diverses llengües entre les quals el català.

·         Els repositoris, són prou visibles? Petita polèmica entre Scholarly Kitchen (Lisa Hinchliffe) i COAR (Kathleen Shearer)000

·         Monogràfic de la Revista Española de Documentación Científica dedicat a les biblioteques universitàries amb dos articles sobre serveis de suport a la recerca (percepcions dels investigadors i competències dels professionals) i un dedicat a la política sueca respecte acords transformatius.