Ciència Oberta
Les bases dels ajuts a doctorats industrials demanen als beneficiaris compromisos amb l’accés obert a publicacions i
polítiques de gestió de dades. Es demana (apartat 33) que “Les entitats beneficiàries dels ajuts i les persones candidates
contractades han de proporcionar accés obert a les activitats científiques i
altres resultats de la recerca generats en el marc del projecte finançat per
aquest ajut (incloent-hi les dades de recerca, els fitxers i els codis)”.
La
Universitat Tècnica de Delft ofereix a tots els seus membres el curs
obert: Open Science: Sharing Your Research with the World. El curs és gratuït però, com en molts cursos MOOC,
pagant se’n pot tenir certificat.
‘Big Deals’, ara per a
llibres?
ProQuest (companyia propietat de Clarivate) acaba d’anunciar que deixarà de vendre llibres electrònics títol a títol i amb accés perpetu per passar a oferir-ne accés a través de subscripció, un model de negoci que s’assembla molt al de les subscripcions consorciades de revistes acadèmiques. Aquesta decisió ha impactat als comentaristes tal com es pot veure al Bloc la la LSE, al de la UKSG, Scholarly Kitchen, Research information i al butlletí de Clarke & Exposito. Els acords consorciats d’accés a revistes han estat una mica això: en positiu incrementen molt la informació a la que tenen accés les persones, en negatiu disminueixen bastant el control de les biblioteques respecte el que abans se’n deia la seva col·lecció. Serà que estem passant de pagar per tenir a pagar per usar, tal com va argumentar Jeremy Rifkin?
Accés Obert
El mes
de febrer va entrar en vigor la revisió de la política d’OA de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia de Portugal. La nova versió
actualitza la de l’any 2014 i l’adapta al
nou entorn (per exemple, inclou els llibres). És un document curt que val la
pena mirar (i fins i tot copiar); explica de forma clara i contundent què cal
fer per complir el mandat d’OA tant si es publica en revistes de via daurada,
verda o dins un acord transformatiu. En qualsevol cas els articles en la seva
versió final han d’estar en el repositori de la xarxa portuguesa RCAAP i es demana que els autors retinguin els drets i poder així publicar-los
al repositori amb un CC-BY. La UKRI també ha posat al dia la
seva política respecte llibres OA i mostra
casos pràctics de persones que han publicat llibres en OA.
L’European Diamond Capacity Hub (EDCH) ha publicat el DIAMAS Sustainability Toolsuite que conté 10 recursos per ajudar a editors i proveïdors de serveis de publicacions a millorar l’edició institucional en OA i a fer-la més sostenible. S’hi inclouen recursos per fer advocacy, eines i documents de recerca sobre l’edició institucional a Europa. La pàgina d’eines recull materials nous i ja publicats que han estat fets per: CNRS, EIFL, FECYT, JISC, SPARC Europe, i la Universitat de Zagreb.
Infraestructures i
repositoris
En aquests moments de reconfiguració de la comunicació científica els repositori reivindiquen la seva contribució a la ciència oberta en el Action Plan for Open Repositories in Europe: IMPACT-REPO que acaben de publicar conjuntament LIBER, OpenAIRE, SPARC Europe i COAR. El Pla d’acció vol ajudar a prestigiar els repositoris, però també els indica les direccions a seguir si volen tenir protagonisme en el futur. Les accions que aquestes institucions recomanen prendre de cara a enfortir els repositoris son: adoptar estàndards i identificadors persistents, garantir-los sostenibilitat institucional, facilitar que les metadades i altres siguin interoperables pels automatismes que formen part de l’ecosistema de la comunicació científica, incorporar els repositoris a les polítiques institucionals de recerca, enfortir la cooperació, invertir en formació,i implementar mesures sòlides de preservació i seguretat.
El JISC vol reduir la burocràcia aprofitant millor les dades que ja hi ha al sistema. Per a això ha publicat l’informe Open data about research management: a landscape review que han fet Research Consulting i SIRIS Academic. La revisió vol entendre ‘el potencial de les dades obertes per millorar la gestió de la investigació i donar suport a l'ús eficient i innovador de les dades’. Entre les conclusions hi ha aquestes: simplificar la gestió de la informació sobre la recerca millorant la cooperació entre tots els sistemes d’informació ja existents al Regne Unit i adoptar estàndards comuns de cara a fer un sistema més integrat i racionalitzat. [Els portals integrats de dades com el PRC o el FRIS venen a ser això, i aquí té sentit que mencionem la feina feta pel CRISCROS (el grup de treball d’euroCRIS sobre National/Regional Research Portals) que acaba de publicar un informe de la feina feta per fer més interoperables i millorar els portals nacionals de dades de recerca]
El consell de govern tripartit de l’EOSC ha triat les organitzacions que son convidades a ser els 1rs nodes de la Federació EOSC. Aquesta 1a onada de nodes han d’ajudar a determinar el sistema de funcionament de la Federació i obrir pas successives incorporacions d’altres institucions. A això s’hi suma la publicació de la 1a versió completa del EOSC Federation Handbook que és el recull de normes que han de regir la Federació.
Reforma de l’avaluació de la recerca
El grup de treball de CoARA sobre la reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica (WG ACA) ha publicat els seus primers resultats. A l’informe Mapping academic career assessment reform initiatives - survey outcomes es relacionen les iniciatives de reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica fetes tant a nivell institucional, com nacional i internacional. El mapeig s’ha fet a partir d'una enquesta que van respondre més de 200 organitzacions de 41 països. L’objectiu és recollir informació sobre iniciatives a nivell institucional/organitzatiu que tenen com a objectiu “ampliar els criteris i mètodes per avaluar els resultats i els impactes de les activitats acadèmiques a efectes de contractació, avaluació del rendiment i progressió professional del personal acadèmic”. El grup també ha recollit 11 estudis de cas d’iniciatives consolidades a nivell internacional (entre les quals hi ha ANECA) que son descrites de forma estructurada i comparable.
Mai no és tard per llegir
coses interessants
·
It Takes a
Village: Empowering the Community to Improve Scholarly Metadata through COMET / Tim
VinesMar. The Scolarly Kitchen. 10.03.25
·
Rethinking
Open Science: Towards Care for Equity and Inclusion / Ismael
Ràfols. Global Dialogue, 14.03.25
·
“Wait, not like that”: Free and
open access in the age of generative AI / Molly White.
Blog [citation needed] 14.03.25
·
Six reasons
why open institutional publishing matters / Philippa Grand,
Suzanne Tatham. Times Higher Education. 17.03.25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada