El llibre e-, sí. Però quan i com?

La Pew Internet (Pew Internet & American LIfe Project) dels informes de la qual ens hem fet ressò alguna vegada en aquest blog acaba de publicar l’informe “Libraries, patrons, and e-books” que signen Kathryn Zickuhr, Lee Rainie, Kristen Purcell, Mary Madden i Joanna Brenner

De les troballes de l’informe (‘findings’) en destaco les següents:

• un 12% dels lectors de llibres e- van endur-se un llibre e- d’una biblioteca l’any passat 12% (encara que la majoria de [nord] americans no sàpiguen que les biblioteques presten aquest servei).
• A la majoria de [nord] americans els agradaria saber més coses sobre els llibres e-
• [no té a veure amb els llibres e-, però] el 58% dels [nord] americans tenen carnet d’alguna biblioteca i el 69% diuen que la seva biblioteca pública és important per a ell I per a la seva família.
• Les persones amb carnet d’una biblioteca tenen el doble de possibilitats d’haver comprat el darrer llibre que han llegit que no pas haver-se’l endut en préstec. Moltes persones que s’enduen llibres e- en préstec de biblioteques també se’n compren.
• Amb els llibres e-, estan canviant: els costums dels lectors, els patrons de compra de les biblioteques i els rols dels bibliotecaris.
• Usuaris I bibliotecaris veuen incerteses en el futur de la biblioteca. Es considera que el llibre e- és bo per la lectura, hi ha una melancòlica enyorança cap al llibre imprès i es parla de biblioteques amb menys espai per a llibres i més espai per a socialitzar i aprendre.

Podríem parlar molt de tot això (i especialment de la correlació entre usuaris del servei de préstec i compradors de llibres). Ara, el que m’agradaria destacar és que a [nord] Amèrica sembla que (ara sí) aquest és l’any de la normalització o generalització dels llibres e-.

Ho mostraven els informes d’OCLC:

• A snapshot of priorities & perspectives: U.S. Public Libraries i
• U.S. Academic Libraries: A Snapshot of Priorities& Perspectives

Inevitable.

Inevitable i bo.

Així ha passat amb les revistes científiques. Es fan proves (tecnològiques i de models de comercialització) i –una mica de sobte- s’assoleix el moment de maduresa i la situació passa dels experiments a la consolidació.

Respecte el nostre país, la pregunta no és (de fet no ha estat mai) què? És clar (ho ha estat sempre) que el llibre e- és el futur. Les preguntes són dues: quan i com?

Tendim a creure que la innovació està en el què, i és cert. En una part molt important està en el què. Però, per a la majoria d’organitzacions o països, un cop un tema (un què, una tendència) aflora de manera clara, el tema clau és decidir quan s’adopta la innovació i com es farà.

Adoptar a Catalunya una innovació clara (els llibres e-) abans la situació no estigui madura, o fer-ho en condicions no adequades pot ser malmetre uns recursos que no tenim. No es tracta, doncs, de fer-ho els primers per dir que nosaltres teníem raó, sinó de fer-ho de forma efectiva (és a dir, consumint un mínim de recursos per produir un màxim de resultats).

Quan? jo penso que encara no, però sí anant-hi pensant i debatent-ho. El quan el decidirà bàsicament el mercat (els editors i els lectors) i nosaltres hem d’arribar al punt crucial una mica abans del moment de maduresa.

Com? Jo penso que sols no, però si fent proves parcials i pilot i debatent-les de forma oberta entre tots. Aprenent els uns dels altres. Sense competència i amb cooperació. Protegint-nos els uns dels altres, protegint-nos de les ganes de ser els primers i de les urgències històriques de voler fer el que a altres llocs fan encara que no hagi arribat el nostre moment (encara).

p.d. A la foto, surt o es pon el sol?