diumenge, 28 d’octubre del 2012

Comparar pomes amb pomes o avaluar per millorar



En aquest bloc m’he ocupat abans de la feina excel·lent que fa la Diputació de Barcelona avaluant les seves biblioteques.

En un estudi recent (de 2011) avaluen l’ús i la satisfacció dels usuaris actius (persones amb carnet i que hi hagin anat 12 mesos abans de l’entrevista telefònica que se’ls va fer). Alguns resultats que extrec de l’informe, que, lamentablement, no troba a la xarxa, són:
  • Perfil dels usuaris. Un 23% tenen entre 14 i 24 anys, un 21% entre 25 i 34 i un 27% entre 45 i 54. Un 21% són estudiants, un 11% aturats, un 9% jubilats, un 3% mestresses de casa i la resta treballadors d’algun tipus
  • Ús de la biblioteca. Un 60% hi van al menys 1 vegada al mes. Un 30% de visites són de més de 3 hores, un 25% d’entre 2 i 3 h, i un 25% d’entre 1 i 2.
  • Motius de la visita. Els tres usos més mencionats són fer préstec (40,5%), estudiar (22,5%) i llegir (13%).El motiu principal per anar-hi és per oci (55%), seguit de per estudiar (32%) i per motius professionals (11%). Un 40,6% dels entrevistats diu que va a la biblioteca a fer-hi alguna cosa i aprofita per endur-se documents en préstec.
  • Valoració de la biblioteca. Els entrevistats donen a la biblioteca una nota que obté una mitjana de 8,1. Un 60% considera que l’horari és molt o bastant adequat i la resta que ho és poc o gens.
  • El servi de préstec. És valorat amb un 8,4 (una mitjana superior a la de la biblioteca). Una mica més de la meitat dels enquestats usa el servei.
  • La col·lecció. Un 70% la considera molt o bastant complerta, un 21% poc o gens. Un  82% considera fàcil o molt fàcil trobar els documents. Quasi la meitat dels entrevistats ha usat alguna vegada el catàleg i consideren que és fàcil o molt fàcil d’usar un 85% de persones.
  • Ordinadors i xarxa. Més del 90% tenen ordinador a casa i el 78 entre a internet cada dia. Un 51% ha entrat a la web de la biblioteca alguna vegada, un 31% ha usat el catàleg des de fora la biblioteca alguna vegada i un 19% ha renovat préstecs o fet reserves des d’internet.

El servei de biblioteques de la Diba manté des de fa temps uns indicadors excel·lent que explota per a cada biblioteca mostrant-li les seves dades individuals i (i això és el millor) la posició de la biblioteca en cada indicador respecte a diverses biblioteques similars a l’analitzada. Així, la biblioteca de St. Joan Despí pot estar satisfeta per haver passat del 40,85% de població amb carnet el 2010 al 47,57% el 2012, però pot estar-ho més de tenir el percentatge més alt de les biblioteques del seu grup.

Les dades i indicadors s’agrupen en dos apartats: la biblioteca i el servei bibliotecari. Les dades i indicadors de la biblioteca inclouen espai, personal, col·lecció, punts de lectura, equipament, usuaris, serveis i pressupost. Les del servei bibliotecari municipal: territori i població, accessibilitat, orientació a l’usuari, ús, anàlisi de la col·lecció, anàlisi econòmica i recursos humans.

Una feina excel·lent que ho és perquè està ben executada, però –sobretot- perquè és continuada en el temps. L’avaluació té alguns escèptics i tinc algun bon company que veu en les estadístiques no gaire res més que propaganda i algun altre que les tem per simplificadores de la realitat. Les dades i els indicadors poden ser això, però no tenen aquesta intenció.

Saber què passa a la nostra biblioteca serveix per millorar, per retre comptes i pe posar en valor el que fem. Per millorar perquè només les dades són capaces de fer-nos veure les coses diferentment i allunyar-nos de les valoracions subjectives que inevitablement fem d’allò en el que estem implicats. Per retre comptes perquè és de rigor democràtic que expliquem quin ús tenen els recursos que gestionem als que paguen els impostos i taxes de les que les biblioteques treuen els recursos per funcionar. Per posar en valor el que fem (i aquesta és la funció actualment més ‘de moda) perquè en moments de crisi i retallades hem de mostrar on incideixen els serveis de la biblioteca.

L’avaluació és metodologia, però és continuïtat que ens mostri si fem més o menys (cosa que ens ha de permetre preguntar-nos perquè), és carinyo perquè ens estimem el que fem i volem millorar-ho i és voluntat de canvi perquè per no canviar no cal avaluar-se.

La feina de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona és exemplar, com ja he dit, i útil, però li podem posar un ‘però’. Com és que les anàlisis d’ús i satisfacció no s’han estès a la resta de biblioteques municipals de Catalunya? Catalunya és un territori relativament homogeni, tenir dades de la biblioteca de Figueres al costat de la de Vic milloraria el coneixement que tenim del rendiment dels equipaments bibliotecaris. Tenir una enquesta d’ús i satisfacció a nivell de Catalunya (que pot donar les dades desagregades per províncies) hauria de ser una eina fonamental de la planificació bibliotecària. 

dilluns, 22 d’octubre del 2012

En la Jubilació de Dolors Lamarca



Divendres passat es va jubilar la Dolors Lamarca. La Dolors ha estat una persona molt important per la nostra professió, important com ho han estat Rosa Ricart, Montserrat Roca o Carme Mayol. Importants totes les citades no només pel que han fet, sinó sobretot pel que han deixat fet. El nostre present s’ha beneficiat del que molta gent ha fet abans que nosaltres, però algunes persones han resultat clau per la influència de les seves aportacions.

La Dolors va fer aportacions essencials en tres moments de la seva vida laboral: quan va ser la Cap del Servei de biblioteques de la Generalitat, en els primers anys de la direcció de la biblioteca de la Universitat de Barcelona i més recentment com a directora de la Biblioteca de Catalunya.

La Dolors va ser la primera Cap del Servei de Biblioteques en una Generalitat restaurada. Era el 1979 i es tenia poca experiència de govern. Van ser uns anys difícils (recordem que el cop d’estat d’en Tejero va ser el febrer de 1981) en els que hi havia més il·lusió que recursos. Era però més important mai encertar la direcció o direccions amb les que calia començar a avançar.

Les primeres passes de la política de biblioteques –donades per la Dolors- van ser per modernitzar, per crear un servei nacional i per crear infraestructures. Les biblioteques populars havien resistit bastant be el franquisme adherint-se al model de la Generalitat republicana. Havien passat però molts anys i calia fer biblioteques noves i fer-les més populars, allunyades ja del rigor noucentista amb que es va crear la xarxa. Va ser així amb les primeres que va poder fer la Generalitat (i recordo la 1a: Can Sumarro, avui en procés de reformes).

La segona passa en la bona direcció va ser la de fer (o voler fer) un servei de biblioteques populars o municipals a nivell de Catalunya . Queda això reflectit a la Llei de biblioteques de 1981  i en la praxi organitzativa de serveis territorials de suport. Va ser segurament una llàstima l’esperit poc nacional del PSC, que llavors governava la Diputació de Barcelona, que va abandonar la gestió de la Biblioteca de Catalunya amb moltes reticències i va oposar-se a la integració de les biblioteques de la seva xarxa a la de la Generalitat.

Creació d’infraestructura, en darrer lloc, amb l’Institut Català de Bibliografia. Aquest estava encarregat de l’elaboració de la bibliografia nacional (una tasca fonamental segons l’agenda internacional de llavors feta per la IFLA), però va tenir un paper fonamental en la traducció i adopció de normativa de catalogació (ISBD, AACR2 i CatMARC) i en la confecció de programari de gestió de catàlegs. Cap d’aquestes dues coses haguessin assolits els resultats que van tenir sense el recolzament de la Dolors.
  
Quan la Dolors Lamarca va assumir la direcció de la biblioteca de la UB, el que entenem avui per ‘biblioteca de la UB’ era la biblioteca general de Plaça Universitat. La direcció de biblioteques (ni a la UB ni a cap universitat espanyola) s’ocupava de les biblioteques de facultat o de departament. Aquestes feien la seva vida deixades de la ma de Deu i amb uns nivells de serveis clarament mediocres tret de les comptadíssimes excepcions de la biblioteca de Física i Química de la UB i la d’Arquitectura de la UPC.

El més revolucionari de llavors –difícil de valorar des dels ulls d’ara- va ser considerar que la direcció de biblioteques incloïa la totalitat de les biblioteques de la universitat i començar a actuar en conseqüència. Les biblioteques universitàries espanyoles són el que són (i passen amb molt bona nota l’examen del que s’ha fet en aquests darrers 30 anys) gràcies a aquest posicionament clar. Pot semblar-nos evident  d’avui estant, però això mateix encara no és una realitat a Itàlia i no ho ha estat a França fins fa poc.

La idea que totes les biblioteques de la universitat fossin una ‘unitat funcional’ va trobar acollida en alguns col·legues d’altres universitats d’Espanya en el difícil període de reorganització de les universitats que va tenir lloc els anys 80 (recordem que la llei de reforma de la universitat, LRUés de 1983). La Llei no disposava res que permetés reformar el principal mal de les biblioteques de la universitat, la seva dispersió, i això va general un moviment professional que va culminar amb la creació de Rebiun. Rebiun va gestar-se com a xarxa cooperativa agafant el bon model de les cooperatives angleses i del PICA holandès. Rebiun va proporcional una ideologia de reforma bibliotecària (tots els fons bibliotecaris d’una universitat es constituïen en una unitat funcional) i va crear infraestructures de suport per a les biblioteques de la xarxa (préstec interbibliotecari i la possibilitat de catalogar per còpia a través d’un catàleg col·lectiu).

Les tasques de modernització de Dolors Lamarca a la UB van passar per la creació de nous edificis de biblioteca de facultat que recollien els fons de biblioteques departamentals, la creació de serveis tècnics i una estructura de gestió feta pels caps de les biblioteques i per l’automatització del catàleg de la biblioteca, tasca aquesta que la Dolors ja va trobar iniciada.

Dolors Lamarca ha escrit poc, però les seves principals aportacions a la direcció de la BC les va expressar a l’article «La Biblioteca de Catalunya en el sistema bibliotecari de Catalunya»Deia allà: “Fins fa uns anys, accés significava que els usuaris podien visitar les instal·lacions de la biblioteca, situada normalment a la capital del país, o utilitzar costosos serveis de préstec interbibliotecari. Avui, accés significa obtenir els continguts per la xarxa, des de qualsevol punt del món.”

L’entrada de les biblioteques nacionals en el món digital no ha estat fàcil. La  Biblioteca de Catalunya, sota la seva direcció, ha abraçat sense vacil·lacions les oportunitats de tenir la informació digitalitzada per tal d’oferir-la a qui la pot necessitar amb unes possibilitats d’accés que es veuen molt incrementades. Segurament l’acte més valent i decisiu va ser l’acord de la BC amb Google llibres gràcies al qual s’estan digitalitzant un bon nombre de llibres de la biblioteca i d’altres quatre biblioteques patrimonials de Catalunya. Una altra vegada la decisió de fer-ho ens pot semblar obvia avui, però no ho era quan es va prendre, ni tampoc no va ser, podem dir-ho ara, fàcil.

Amb la idea de donar accés als fons de la BC a través de la xarxa, la Biblioteca de Catalunya va participar des del primer dia a Europeana i deu ser gràcies a això que el català és una llengua europea (a Europeana, almenys)

Cal sumar aquí l’arxiu de la web de Catalunya que es fa amb Padicatla digitalització de col·leccions completes de revistes que ja no es publiquen feta amb ARCAla participació en iniciatives cooperatives de digitalització com TDXMDC i RACO.


Probablement els molts anys de feina de Dolors Lamarca es mereixin més ratlles però en aquestes he intentat ressenyar el més substancial del seu llegat. Crec que és innegable. Els que he destacat ho he fet des de la perspectiva subjectiva que inevitablement tinc per haver estat en aquestes batalles i també des de la subjectivitat de l’agraïment i afecte que li tinc i des d’aquí li declaro.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Horaris, donatius, serveis de pagament i llibres recomanats



Encara que potser no et llegeixi ningú, quan fas un bloc assumeixes la responsabilitat d’escriure per a un públic general i procures ser més positiu que no pas crític. Així espero haver-ho fet jo en aquest BDig, però com a usuari de biblioteques se m’acumulen mals funcionaments dels que deixo constància aquí.

Horaris
Vaig a la biblioteca per ganes. M’agrada anar-hi i estar-m’hi una estona. Xafardejar llibres, parlar amb persones, triar alguna cosa per endur-me en préstec... A vegades la biblioteca em resol l’accés a internet. Per ser-ne usuari em caldria que els horaris de la biblioteca coincidissin amb els que jo tinc per anar-hi. No sempre és així i molt menys en períodes festius. Què hi farem, però tancar en ponts com el passat del Pilar em sembla una exageració. Els serveis de les biblioteques no només han de ser bons des del punt de vista del productor del servei (el personal de la biblioteca), sinó des del punt de vista del seu receptor (l’usuari). Tenir bons libres i ben catalogats no serveix de res si no ens acostem a les necessitats reals de la gent que vol anar-hi.

(Contrapunt. Una biblioteca universitària de Barcelona va haver de cancel·lar els seus horaris d’obertura de en períodes festius (la retallada de la xocolata del lloro, per altra banda). Per continuar donant el servei va organitzar uns torns de personal voluntari que mantenien els horaris extraordinaris treballant en festiu a canvi de dies de vacances que es prenien d’acord amb el servei. Raonable i admirable, no? Llàstima que els treballadors de les biblioteques de la universitat en qüestió van ser criticats per un sindicat perquè aquesta mesura suposava pal·liar els efectes de les retallades i les condicions de treball ‘esclavistes’ (sic) dels funcionaris de la universitat. No anem pas be.)

Donatius
Heu provat mai de treure-us de sobre llibres vostres que ja no voleu? Alguns amics han fet el que qualsevol persona amb bona fe i amor a la cultura faria: anar a una biblioteca a oferir-los com a donatiu. N’han sortit amb la cua entre les cames, amb un no com a resposta i a vegades ‘renyats’ per intentar oferir a biblioteques modernes llibres obsolets.

Ens hem equivocat aquí. El nostre negoci no és només deixar els nostres llibres, sinó estar en el ‘negoci’ de la lectura, i això vol dir resoldre problemes relacionats amb aquesta. Si ara el llibre (com sembla) ha entrat en una certa fase d’abundància, per una banda, i de decliu, per una altra; fase que fa que la gent se’n tregui del damunt més que no feia abans, si passa això, doncs, la nostra funció es trobar una solució raonable per a això. Ajudar a que la gent se’n pugui desfer sense mala consciència i organitzant la seva recollida i reciclatge.

Els enfocaments massa economicistes poden ser equivocats quan tractem amb objectes als que la gent dóna un valor més elevat al valor material que tenen. Als llibres els passa això. La gent que estima la cultura els valora molt per sobre del seu valor al mercat. El seu valor real pot ser de zero des d’un punt de vista de l’amortització d’un be fungible, però probablement no sigui aquest per un ciutadà de carrer que es troba llibres de biblioteques quasi nous a parades de llibreters de 2a ma. I aquesta gent són els nostres principals aliats...

Serveis de pagament
Els clubs de lectura han estat un dels principals èxits de les biblioteques municipals en els aquests darrers anys. Un èxit poc tecnològic i una mica inesperat. Un èxit que fa més que donar servei, crea lligams de persones amb la biblioteca. Un servei que (a les biblioteques de la DiBa, almenys) aprofita intel·ligentment les capacitat de treballar en xarxa ja que els llibres que la gent del club d’una biblioteca llegeix durant un mes procedeixen de préstecs d’altres biblioteques de la xarxa. 

Però (a algunes biblioteques), “Aquest any els participants als clubs de lectura s’hauran de fer càrrec de la despesa de la tramesa dels llibres (1,20€). Es pagarà per trimestres: un total de 3,60€.” Passa al menys a Sitges i a RipolletEls usuaris de les b. no paguem per entrar-hi, ni per fer-hi servir wi-fi, ni per llegir-hi el diari i sí per apuntar-nos al club de lectura. No se veure els motius ni tàctics ni estratègics de la decisió.

Llibres recomanats
No va de biblioteques però si de promoció de la lectura. La meva filla petita té 14 anys acabats de fer i aquest curs s’ha de llegir Fortunata i Jacinta (1.264 p que fan un gruix de 4,5 cm). 

M’agrada llegir i m’agrada en Pérez Galdós, però per una obra com aquesta em cal un estiu per davant. Parlo com a lector i com a pare, però em sembla que si basem la promoció de la lectura en obligacions com aquesta estem anant en la direcció equivocada. Semblaria millor fomentar la lectura lliure, és a dir que qui llegeix pugui triar entre molts títols els que més satisfan els seus gustos i inquietuds (és una manera de formar persones, a més de fomentar la lectura). Per això calen però biblioteques escolars ben dotades o programes de coordinació entre les escoles i les biblioteques municipals.




dilluns, 8 d’octubre del 2012

Llibres e-, ara sí?


Després de les 5 lleis de la biblioteconomia de Ranganathan, segurament una de les coses amb més sentit comú que s’han dit és l’afirmació que va fer Calvin Mooers que “un sistema d’informació tendeix a no ser usat quan l’usuari percep que adquirir informació li comporta més esforços que no pas no tenir-la”*. Això explica que els llibres e-, malgrat ser cada dia més usats, continuen sense tenir un ús generalitzat entre els lectors.

Mentre que la tecnologia ha canviat moltes coses de la nostra vida quotidiana, no ha canviat (encara) la manera com llegim llibres. Els motius d’un ús encara baix dels llibres e- són diversos i segurament s’acumulen: uns preus massa similars als dels llibres impresos, diferents aparells lectors no sempre compatibles, una experiència lectora més pobre que la feta sobre un llibre en paper, pocs títols a catàleg... Això canviarà de ben segur i ho farà en salts incrementals. Vull dir que el tema no és tant que la gent s’hi acostumi com que desapareguin de mica en mica alguns dels inhibidors que hem mencionat.

Potser el que es troba més a faltar és un model de negoci estable que permeti a l’usuari comprar llibres de qualsevol editorial i usar-los de forma independent de les plataformes comercials o aparells lectors existents. El llibre imprès és una eina tecnològica amb moltes virtuts (ergonomia, trasportabilitat, autonomia...) El món digital però està incidint fortament en el llibre imprès encara que el resultat sigui essent aquest, un llibre imprès. No sempre som conscients dels molts factors que contribueixen al producte final i molt menys som conscients de com ‘Internet’ està transformant profundament els diferents sectors que intervenen en la seva confecció.

Acabo de llegir un llibre que recomano a tothom que vulgui treure el nas a aquests factors i sectors. Es tracta de “La gran transformación. Panorama del sector del libro enEspaña 2012-2015”Són 101 p. de fàcil lectura que potser no aprofundeixen en cap sector, però que per a cada un exposen de forma no trivial la problemàtica que els caracteritza. Els seus plantejaments són ponderats i defugen els llocs comuns i els apriorismes tan freqüents quan es parla dels llibres e- És un llibre manifest preparat pel Laboratorio de ideas sobre el libro, un grup de professionals del sector del libre que volen “crear y fortalecer un espacio de diálogo y debate que ayude a los políticos, a las instituciones y a las empresas públicas y privadas a realizar políticas y tomas de decisiones acordes con las necesidades actuales del sector del libro ante el cambio digital, las reformas estructurales y la crisis económica y social.

El llibre i la lectura és el resultat de la confluència dels esforços i els interessos de diferents sectors, i crec que és erroni apropar-s’hi des d’un plantejament maniqueu de bons i dolents com a vegades es fa. Des d’aquest punt de vista em sembla especialment intel·ligent i oportú el projecte 10x10 del que tincnotícia gràcies al magnífic blog De casa al clubEl “Projecte 10 x 10: trobades dels editors amb els bibliotecaris”, és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat i pretén “que els editors puguin presentar directament les seves línies literàries al col·lectiu de professionals que treballen a les biblioteques públiques” i “millorar els coneixements dels bibliotecaris sobre el panorama editorial català”.

Sembla clar avui que editors, llibreries i biblioteques es recolzen mútuament. Un estudi recent de la Pew Internet sobre biblioteques i llibres e- mostra, entre altres resultats molt interessants, que el grans lectors de llibres e- de les biblioteques són també compradors de llibres.

La generalització de l’ús de revistes científiques en format digital ha depès segurament de diferents factors, però va ser fonamental que es trobés ara fa més de 15 anys un model de negoci que ha atret cap als editors més diners i cap als lectors de les biblioteques molt més contingut. El mateix no està passant amb el llibre e- i aquest és, al meu entendre, el principal inhibidor de l’expansió dels llibres e-.

Ara fa uns dies la presidenta de l’ALA publicava al American libraries una carta oberta alseditors on criticava que algunes editorials (Simon & Schuster, Macmillan, and Penguin) no vulguin vendre llibres e- a les biblioteques. Els llibres impresos eren comprats una vegada i deixats en préstecs diversos cops, però la seva fisicitat autolimitava els préstecs a un usuari cada vegada. Els llibres e- podrien ser deixats a múltiples usuaris alhora, però les biblioteques no fan trampes i continuen deixant un llibre e- cada vegada. No seria estrany que algunes editorials, amb l’excusa dels possibles molts usos dels llibres e-, busqui maneres de prescindir de les biblioteques o de fer que el libres que aquestes comprin siguin a un preu més car.

Les solucions –que caldrà trobar-les- no vindran per generació espontània. Caldrà elaborar-les a través del diàleg però també de l’enfortiment de les posicions respectives. Això darrer és el que estan fent les biblioteques de Califòrnia a través del seu consorci CalifaEl Califa ebooks project vol crear una plataforma de llibres e- per a les biblioteques. Compren llibres als editors i els distribueixen als lectors sota la fórmula d’un ús cada cop. Tal com hem fet les biblioteques fins ara. Ara però, els costos de les tecnologies això ja no permeten fer-ho sols, calen grans agrupacions de biblioteques a l’entorn de consorcis.
 
* An information retrieval system will tend not to be used whenever it is more painful and troublesome for a customer to have information than for him not to have it.