Llibres e-, ara sí?

Després de les 5 lleis de la biblioteconomia de Ranganathan, segurament una de les coses amb més sentit comú que s’han dit és l’afirmació que va fer Calvin Mooers que “un sistema d’informació tendeix a no ser usat quan l’usuari percep que adquirir informació li comporta més esforços que no pas no tenir-la”*. Això explica que els llibres e-, malgrat ser cada dia més usats, continuen sense tenir un ús generalitzat entre els lectors.

Mentre que la tecnologia ha canviat moltes coses de la nostra vida quotidiana, no ha canviat (encara) la manera com llegim llibres. Els motius d’un ús encara baix dels llibres e- són diversos i segurament s’acumulen: uns preus massa similars als dels llibres impresos, diferents aparells lectors no sempre compatibles, una experiència lectora més pobre que la feta sobre un llibre en paper, pocs títols a catàleg... Això canviarà de ben segur i ho farà en salts incrementals. Vull dir que el tema no és tant que la gent s’hi acostumi com que desapareguin de mica en mica alguns dels inhibidors que hem mencionat.

Potser el que es troba més a faltar és un model de negoci estable que permeti a l’usuari comprar llibres de qualsevol editorial i usar-los de forma independent de les plataformes comercials o aparells lectors existents. El llibre imprès és una eina tecnològica amb moltes virtuts (ergonomia, trasportabilitat, autonomia...) El món digital però està incidint fortament en el llibre imprès encara que el resultat sigui essent aquest, un llibre imprès. No sempre som conscients dels molts factors que contribueixen al producte final i molt menys som conscients de com ‘Internet’ està transformant profundament els diferents sectors que intervenen en la seva confecció.

Acabo de llegir un llibre que recomano a tothom que vulgui treure el nas a aquests factors i sectors. Es tracta de “La gran transformación. Panorama del sector del libro enEspaña 2012-2015”. Són 101 p. de fàcil lectura que potser no aprofundeixen en cap sector, però que per a cada un exposen de forma no trivial la problemàtica que els caracteritza. Els seus plantejaments són ponderats i defugen els llocs comuns i els apriorismes tan freqüents quan es parla dels llibres e- És un llibre manifest preparat pel Laboratorio de ideas sobre el libro, un grup de professionals del sector del libre que volen “crear y fortalecer un espacio de diálogo y debate que ayude a los políticos, a las instituciones y a las empresas públicas y privadas a realizar políticas y tomas de decisiones acordes con las necesidades actuales del sector del libro ante el cambio digital, las reformas estructurales y la crisis económica y social.

El llibre i la lectura és el resultat de la confluència dels esforços i els interessos de diferents sectors, i crec que és erroni apropar-s’hi des d’un plantejament maniqueu de bons i dolents com a vegades es fa. Des d’aquest punt de vista em sembla especialment intel·ligent i oportú el projecte 10x10 del que tincnotícia gràcies al magnífic blog De casa al club. El “Projecte 10 x 10: trobades dels editors amb els bibliotecaris”, és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat i pretén “que els editors puguin presentar directament les seves línies literàries al col·lectiu de professionals que treballen a les biblioteques públiques” i “millorar els coneixements dels bibliotecaris sobre el panorama editorial català”.

Sembla clar avui que editors, llibreries i biblioteques es recolzen mútuament. Un estudi recent de la Pew Internet sobre biblioteques i llibres e- mostra, entre altres resultats molt interessants, que el grans lectors de llibres e- de les biblioteques són també compradors de llibres.

La generalització de l’ús de revistes científiques en format digital ha depès segurament de diferents factors, però va ser fonamental que es trobés ara fa més de 15 anys un model de negoci que ha atret cap als editors més diners i cap als lectors de les biblioteques molt més contingut. El mateix no està passant amb el llibre e- i aquest és, al meu entendre, el principal inhibidor de l’expansió dels llibres e-.

Ara fa uns dies la presidenta de l’ALA publicava al American libraries una carta oberta alseditors on criticava que algunes editorials (Simon & Schuster, Macmillan, and Penguin) no vulguin vendre llibres e- a les biblioteques. Els llibres impresos eren comprats una vegada i deixats en préstecs diversos cops, però la seva fisicitat autolimitava els préstecs a un usuari cada vegada. Els llibres e- podrien ser deixats a múltiples usuaris alhora, però les biblioteques no fan trampes i continuen deixant un llibre e- cada vegada. No seria estrany que algunes editorials, amb l’excusa dels possibles molts usos dels llibres e-, busqui maneres de prescindir de les biblioteques o de fer que el libres que aquestes comprin siguin a un preu més car.

Les solucions –que caldrà trobar-les- no vindran per generació espontània. Caldrà elaborar-les a través del diàleg però també de l’enfortiment de les posicions respectives. Això darrer és el que estan fent les biblioteques de Califòrnia a través del seu consorci Califa. El Califa ebooks project vol crear una plataforma de llibres e- per a les biblioteques. Compren llibres als editors i els distribueixen als lectors sota la fórmula d’un ús cada cop. Tal com hem fet les biblioteques fins ara. Ara però, els costos de les tecnologies això ja no permeten fer-ho sols, calen grans agrupacions de biblioteques a l’entorn de consorcis.

 

* An information retrieval system will tend not to be used whenever it is more painful and troublesome for a customer to have information than for him not to have it.