Llegim i humanitzem-nos: lectura i èxit educatiu

Es creu que als que fem de bibliotecaris ens agraden els llibres. Segurament també, però, per sobre de tot, els bibliotecaris creiem en la lectura. No estem sols en aquesta creença que hem assumit de forma tan profunda que, a vegades, no sabem argumentar. El passat dissabte, 15 de desembre, es va celebrar una trobada que relacionava una bona competència lectora amb la capacitat de seguir amb profit el cicle escolar.

El programa LECXIT

La Caixa, el Departament d’Educació i la Fundació Bofill han posat en funcionament el programa LECXIT. A la benvinguda, Albert Sòria, subdirector general de la Fundació "la Caixa",  Mònica Pereña, subdirectora general de llengüa i plurilingüisme, i Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, van explicar els seus motius.

En nivell de fracàs escolar a Catalunya és molt alt (de fet, qualsevol nivell de fracàs escolar ens hauria de ser intolerablement alt). El provoquen diversos motius entre els quals un de clar és que molts nens no aconsegueixen una suficients competència lectora. Una insuficient competència lectora (en tant en quant la lectura és un instrument bàsic per l’aprenentatge), comporta dificultats per aprendre i provoca fracàs escolar, és a dir, acabar el cicle educatiu sense obtenir el certificat. Aquest fet limita enormement les possibilitats laborals i professionals de les persones i té una correlació clara amb fracàs social. Alhora, les baixes competències lectores fan que una persona tingui poques possibilitats de desenvolupar-se com a ciutadà en una societat que demana cada vegada tenir capacitat de lectura critica.

El programa consisteix en reforçar les capacitats lectores fent que una colla de voluntaris llegeixen amb nens una hora la setmana. Senzill i clar, i, a més, efectiu. Fa un any que funciona i els resultats de l’avaluació mostren que els nenes participants han experimentat millores en lectura i en autovaloració

El Programa Impuls de la Lectura

La sessió va continuar amb un conferència d’Imma Canal, coordinadora del Programa Impulsde la Lectura del Departament d'Ensenyament. Aquesta acció del Departament s’emmarca en el Pla Nacional de Lectura, del que –per cert- no sé trobar informació a la p. web del Dep. de Cultura. Amb aquest programa es vol potenciar “la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta”.

Jo sóc d’una època que a les escoles no hi havia ni instal·lacions escolars, ni professors de gimnàstica. Es va considerar llavors que l’educació física era important per al desenvolupament del nen i l’administració va fer tres coses: desenvolupar programes voluntaristes amb els recursos que llavors hi havia (i que eren pocs), millorar els equipaments educatius amb instal·lacions esportives, i posar professorat especialitzat.

El programa ‘Impuls de la Lectura’ de la Generalitat vol millorar les competències lectores però no té cap mesura que millori les biblioteques, ni cap tampoc que permeti dedicar personal especialitzat al tema. Al meu entendre és un  error. El Departament d’Educació va crear fa molts anys els Centres de Recursos Pedagògics que havien de fer la funció de biblioteca per a molts centres educatius i que han acabat no funcionant. Va posar en funcionament fa no massa el programa Biblioteca punt Edu que dotava a alguns centres educatius de recursos (llibres i persona) per la biblioteca escolar. El programa encertava la direcció, però va tenir poca empenta i va ser abandonat aviat pel Departament (aquest, en canvi, va trobar energia per impulsar un programa que havia de permetre que tot nen tingués un ordinador).

Un assistent a l’acte va observar que el programa de voluntariat LECXIT era un pal·liatiu, ja que el que cal és eliminar les causes profundes que fan que el sistema educatiu reglat no sigui capaç de dotar els nens de competències lectores. Cert. El fracàs escolar i la nostra capacitat de tolerar-lo és una mostra de que la nostra societat no és del tot sana. Cal enfocar els problemes d’arrel, i la lectura a l’escola s’ha de fomentar amb recursos adequats entre els quals hi ha d’haver llibres i revistes de qualitat i diversos que permetin traçar a cada nen un itinerari lector d’acord amb els seus interessos i personal especialitzat que l’ajudi en el procés de tria i li tuteli aquest itinerari lector. A això se n’hi diuen biblioteques i al personal que hi treballa, bibliotecaris. Les biblioteques poden ser grans o petites, situades al centre escolar o a la biblioteca pública del municipi, els bibliotecaris poden haver-se format a les escoles de magisteri o a les de documentació... però si no ens posem al cap que això no ho arreglem amb pedaços continuarem amb mals resultats.   

Com millorar les competències lectores?

La sessió va comptar amb un intercanvi d’experiències moderat per Àlex Cosials al voltant del tema ‘Com eduquem a través de la lectura?’. Hi van intervenir Alba Castejón, Lourdes Reyes, Jaume Centelles, Josep Maria Puig i Maribel de la Cerda. Jo només parlaré de l’exposició de la primera que, en base l’anàlisi dels resultats de les proves internacionals PISA volia extreure conseqüències que ens permetin millorar les competències lectores dels nens.

Les proves PISA avaluen la comprensió lectora de nens de tot el món i permeten comprovar –com ja se sabia- que hi ha dos importants factors que influeixen en capacitat lectora: el sexe dels lectors (les dones són més lectores que els homes) i la classe social a la que pertany el nen (llegeixen més els nens de famílies de classes altes). Aquest són factors que no estan en mans de la societat canviar.

Hi ha dos factors més que influeixen en la capacitat lectora: llegir per plaer i llegir variat. Els que llegeixen per plaer (i no per obligació) obtenen millors resultats a les proves de comprensió lectora de PISA. I els que llegeixen de mes varietat de documents (llibres, revistes, diaris...) també obtenen millor comprensió lectora. Hi ha,  doncs, dos aspectes que la societat pot controlar i que permeten millorar les capacitats lectores: fomentar la lectura per plaer i fer que els nens tinguin un ampli ventall de ‘coses’ per llegir per triar. El 2n depèn de tenir biblioteques ben dotades, el 1r de mobilitzar la societat (família, escola i biblioteques) per generar la imatge que la lectura, a més a més de ser instrumental, sobre tot és font de plaer personal.

Lectura i neurofisiologia

No m’ho esperava, però el millor de la sessió, a parer meu, va ser la conferència final. La va fer Gemma Lienas i va dur de títol “Aprendre a ser feliç a través de la lectura: la funció educadora de la literatura”. Va ser una conferència interessant, intel·ligent, erudita i amb sentit humor que jo no sabre resumir. Va repassar els seus primers passos en la lectura marcats, justament, per la lectura com a plaer, però el més interessant va ser l’excursió que va fer en la neuropsicologia.

El cervell humà és un cervell de rèptil al que se li ha superposat un cervell de mamífer per construir-hi a sobre –finalment- un d’humà. El primer regula els instints bàsics (la supervivència i el plaer). El  segon és responsable e les nostres respostes emocionals i afectives i el tercer el pensament abstracte i el pensament no immediat. Va citar Antonio Damasio (“El error de Descartes”) per afirmar que l’emoció es prèvia a la racionalitat i que la racionalitat es fonamenta en l’emoció.

L’època moderna ha basat l’essència humana en la racionalitat, però, evolutivament parlant, el que ens ha fet humans ha estat la nostra capacitat de crear grups socials amplis. L’espècie humana és la que ha creat grups socials més amplis. Avui tota la humanitat som un gran clan. Això es basa en les nostres capacitats emocionals. Concretament en les empàtiques de ser capaços d’experimentar els sentiments dels altres.

La lectura seria per Lienes una activitat que ens educaria emocionalment. Permetria exercitat l’empatia de posar-se en la pell dels demès. Llegint aprenem sentiments, aprenem a analitzar els conflictes emocionals dels altres, cosa que ens permet resoldre millor els nostres conflictes emocionals. A més a més, el vocabulari adquirit i els sentiments observats a través de la lectura ens permeten conèixer i exposar millor els nostres sentiment. La lectura ens ajuda a ser més humans.

Va recomanar-nos el llibre de Jorge Volpi “Leer la mente : el cerebro y el arte de la ficción”, que o he llegit. Jo n’hi afegeixo una altra de recomanació, “Cómo aprendemos a leer: história y ciència del cerebro y la lectura”, de Maryanne Wolf.

Llegim i humanitzem-nos.