[Aquest blog rep alguns comentaris en forma de correu e-. El que teniu a sota n'és una mostra. Aquest, d'en Didac Martínez, m'ha semblat prou valuós com per no deixar-lo sense publicar aquí, cosa que faig amb el seu permís, en Dídac diu:]
Molt bo aquest “post” Lluís, ....dels millors !!!! Però que podem fer davant aquest tsunami que ja arriba?. Tu apuntes algunes coses….més lideratge de l’accés obert, sortir de la biblioteca i activar la cultura, mes cooperació…. Jo afegiria…
Davant “Un canvi d’hàbits de consum”
- Transformar la biblioteca física en espais diversificats.. la idea del CRAI va estar be..però s’ha d’avançar molt més….les botigues estan reinventant els seus espais… nosaltres també ho hauríem de fer….oferir mes coses....per exemple, perquè no habilitar espais per a llibreries?, o restauració?
- També apostar clarament per biblioteques grans, visibles, fortes, presents en les ciutats....esta clar que en la crisis econòmica les biblioteques petites son les primeres que cauen....és mes difícil tancar macrobiblioteques....
- Innovar pensant en els usuaris, copiar el que fan les grans empreses tecnològiques, avançar-nos a les necessitats dels usuaris
- Tancar tot allò que no aporta cap valor afegit
- Personalitzar serveis, tracte personal exquisit basat en la confiança i la professionalitat
- Inculcar altres valors, treballar molt més!
- En temo que aquí anem malament. No veig les noves generacions de bibliotecaris amb aquesta dinàmica....
Aquí passa una cosa. Les biblioteques son principalment de l’estat, ajuntaments, governs, universitats...tots organismes públics i els bibliotecaris son funcionaris....per tant poca o gens flexibilitat, assertivitat, innovació, disponibilitats, etc. .... molts bibliotecaris no estan per canviar res. Aquest és moltes vegades el major problema. Es torna a escoltar frases com “si els de dalt no canvien no ho faré jo”, “ a mi que en diguin què és el que he de fer.” “jo faig les hores i plego total pel que en paguen”...etc.
Jo crec que els governants de tots els “bandos polítics” estan laminant l’estat del benestar, i justament aquestes actituds son arguments perfectes per a ells.
No acabem de reaccionar i clar com els “donuts” encara arriben gratis no acabem d’actuar. Hem vist en els darrers 20 anys grans canvis en els biblioteques que han fet els bibliotecaris amb il.lusió, lideratge, planificació, i sobretot molt esforç, ningú ens ha regalat res. Però jo no veig ara la mateixa actitud.... i crec que els problemes a que venen son molt superiors.
Didac Martínez.
1 comentari:
Somiatruites!!!! (com els que a mi m'agraden)
Les biblioteques no necessiten canvis....necessiten una autèntica revolució, un revulsiu canvi d'estructures. Un replentejament dels seus objectius i moltes més coses que un auxialaret com jo no està en disposicó de comentar; i clar, si no veus canvis en la gestió i objectius més "revolucionaris" és normal que acabis medrant en pòstures conservadores com les que comenta en Dídac i seguint el lema de "qui dia passa any empeny", parafrassejant el lema Soviètic: TOT EL PODER PELS AUXILIARS
(jo també t'estimo, LLuís) :)
Publica un comentari a l'entrada