diumenge, 23 de maig de 2021

Les biblioteques i la crisi de la COVID: entrevista per a l'Item


La revista Item del COBDC entrevista a diferents persones per preguntar-los sobre la reacció de les biblioteques davent la crisi de la Covid. Aquestes són les meves respostes. 


1.    Les biblioteques, arxius i centres de documentació som un servei de primera necessitat? Què podem aportar a la societat en moments d'incertesa i disrupció?

A hores d’ara [escric aquestes ratlles a principis de novembre] crec que és evident que no; les biblioteques han resultat ser un servei no essencial o de primera necessitat. Penso també que no hi ha cap problema de que això sigui així.

El psicòleg Abraham Maslow va establir fa molt de temps (el 1943) que les necessitats humanes estaven jerarquitzades de manera que les més primàries o bàsiques -les necessàries per continuar vivint-  precedeixen les següents -les de seguretat i protecció- les quals només sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes, i així successivament respecte les necessitats socials, les d’estima i les d’autorealització. De forma més breu i clara ho va expressar Bertold Brecht que feia dir a un dels seus personatges de l’Òpera dels 3 rals que “primer és la teca, després la moral”.

Per tant, no ens ha de sorprendre que, en moments de catàstrofes natural o epidèmies, les biblioteques deixin de banda les seves funcions primordials i que passin a sumar-se als esforços prioritaris de repartir menjar o facilitar llar[i], ni tampoc que quan cal reduir mobilitat l’accés a les biblioteques es restringeixi. Si avui algunes activitats culturals tenen menys limitacions que les biblioteques és degut a que aquestes estan majoritàriament dins el sector públic i els seus treballadors no tenen menys ingressos per estar tancades, cosa que no passa amb els teatres, per exemple.

El curt termini no és el nostre terreny. Altra cosa -i continuem recolzant-nos en Maslow- és evidenciar les aportacions de les biblioteques a la societat, aportacions que només poden fer-se a partir de certs nivells de necessitats bàsiques i de seguretat cobertes. El que les biblioteques aporten a les societats que les financen se situa en l’àmbit del creixement personal i de la cohesió social.

A aquests efectes, la pandèmia no farà sinó accentuar dos greus problemes ja existents abans: la necessitat de les persones de conformar les nostres personalitats i formar els nostres coneixements i la de fer que el teixit social sigui dens i no creï bosses d’aïllament massa pronunciades. La doble funció de les biblioteques avui, la de dispensar informació i la de permetre socialització, són bàlsams -sinó solucions- als problemes generats per la rapidesa inusitada amb que evoluciona la societat.

 

2. A l’hora de donar resposta a la ciutadania, en quins aspectes l'administració i els professionals han estat encertats/oportuns? Què ha mancat?

Abans de contestar he de fer dues precisions. La primera és que parlem d’impacte de la crisi de la pandèmia sobre les biblioteques hem de distingir, a parer meu entre tres moments: l’inicial de crisi sobtada i tancament total, l’actual de situació (semi) controlada i semi tancament i el que tindrem d’aquí uns mesos (esperem que siguin pocs) de crisi somorta i de recuperació. La segona, que baso les meves opinions en el coneixement poc precís extret del que he vist a les biblioteques que visito i que són de tres municipis i dues universitats diferents.

Crec que podem deixar de banda les respostes -forçosament improvisades en tots els casos i arreu- del període març-maig. Situats en el moment actual de reobertura limitada, les preguntes a fer-se  és si les biblioteques havien d’estar tan tancades com han acabat estant i si la seva reobertura havia de ser tan vacil·lant i variada com ha sigut

Crec que els professionals han mostrat les virtuts que ja se sabia que tenien: voluntat de servei, dedicació, voluntarisme, esperit de sacrifici ... Aquestes però no han pogut exercir-se perquè les biblioteques (aquí i arreu) han estat bàsicament tancades de març a estiu i tot just ara que recuperaven una normalitat basada en una obertura amb restriccions han hagut de tornar a tancar-se.

Jo crec que la reacció de les biblioteques ha estat insuficient. Ho ha estat probablement en bona part (encara que no només) per estar sotmeses a administracions superiors (siguin els municipis, siguin les universitats) que han determinat com elles havien i podien reaccionar i que han subordinat la prestació de serveis de les biblioteques a altres prioritats.

Dit això, crec que, a efectes de millores futures, hi ha tres crítiques a fer: la digitalització dels nostres serveis és insuficient, les prestacions del conjunt com a sistema és deficient i la proactivitat del col·lectiu és absent. No tinc prou espai per raonar tot això però intentaré esbossar-ne les justificacions.

Si les biblioteques són serveis sobre les col·leccions i els espais, sembla clar que, tecnològicament, podem prestar-ne molts a distància. No ha estat així per dos motius que només apunto. El primer és que els nostres usuaris continuen més del lligats als mitjans tradicionals -amb el llibre imprès al centre- del que hom podria preveure a partir de les possibilitats tecnològiques. El segon és que la majoria de serveis bibliotecaris van ser concebuts en un món pre informàtic i que encara no han fet la transició digital.

Vam canviar una llei de biblioteques per una del sistema bibliotecari que tenia “la voluntat de definir un sistema que interrelacionés la totalitat de la infraestructura bibliotecària per corregir els desequilibris territorials”[ii]. Quan més ens calia tenir un ‘sistema’ n’hem notat l’absència. Per una banda, alguns instruments més del Segle XX que no pas d’aquest (com un catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques i un sistema de préstec entre totes les biblioteques) estan per fer. Per una altra, la coordinació és nominal, els desequilibris entre territoris notables i la situació de les biblioteques escolars ha millorat ben poc o gens en els darrers 30 anys. Tot el que ara ens manca ho tenia dissenyat el pla de la Mancomunitat del que hem celebrat pomposament el centenari fa no gaire.

En aquesta crisi els actors, els productors musicals i els operadors culturals han sortit al carrer per reclamar poder continuar les seves activitats sota criteris sanitaris raonables, ho han fet sense que s’hi sumessin les biblioteques. All començament de la crisi el President de la Generalitat i la Consellera de Cultura van reunir-se amb el sector cultural i amb les entitats patrimonials i no hi havia les biblioteques ni aquestes van reclamar ser-hi. Jo he trobat a faltar la veu dels bibliotecaris com a col·lectiu professional reivindicant el seu paper i el seu lloc en la desescalada.

Pel que fa al futur, contestaré la pregunta amb la resposta a la qüestió 4.

 

3. Durant el confinament, quina ha estat la resposta del vostre o dels vostres equipaments)? Quines iniciatives heu posat en marxa?

Les activitats que fem en el meu àmbit laboral són digitals i obertes i no han quedat restringides pel confinament. Malgrat tot, si que cal dir que vam tenir una iniciativa d’estendre alguns serveis que no ens en vam sortir de tirar endavant.

 

4. Quins canvis ens hem de plantejar les biblioteques, els arxius i centres de documentació per afrontar els nous escenaris amb garanties

Bé, en primer lloc caldria determinar quins són aquests nous escenaris. Al meu entendre l’eix de canvi que principalment afectarà (i ja està afectant) el futur de les biblioteques no és el que es derivi de la pandèmia de la Covid-19, sinó el que fa més temps que s’està produint en el món de la informació i que s’accelerarà més que no pas aturarà arrel de la pesta. Em refereixo als efectes dels canvis tecnològics sobre la informació i el comportament de les persones en relació amb la mateixa.

Jo entenc que, de manera immediata, els efectes d’aquesta crisi pandèmica afectaran de forma lleu a les biblioteques i altres centres d’informació. Aquests estan ben preparats per absorbir els efectes que probablement es manifestin de forma immediata en aquell moment que he descrit més amunt de recuperació i que no seran altres que més continguts digitals.

Però, ull!, aquest retorn fàcil a la normalitat serà enganyós. Sempre ha passat -i és lògic que sigui així- que la resposta de les biblioteques a les crisis ha posat més l’èmfasi en el retorn a la normalitat momentàniament perduda que no pas en el redisseny i readaptació de la provisió de serveis d’informació[iii] .

Altra cosa són els efectes de la crisi més soterrada referida anteriorment.  Simplificant molt, podem dir que a finals del S. XIX es gesta un nou model de biblioteca que eclosiona el S. XX i que assoleix els seus objectius. És la biblioteca moderna, la que és per a tothom i no només per a les elits i que persegueix la democratització de la cultura. Com és sabut això ho fa principalment en base les col·leccions documentals posades a disposició de tothom. 

La biblioteca moderna respon així a unes determinades necessitats socials que avui ja han quedat cobertes. No podem, doncs, continuar fonamentant les accions dels serveis d’informació en aquestes necessitats ja periclitades. Però les societats modernes (o aquesta única societat que la globalització ha creat) continua tenint necessitats relacionades amb la informació que les biblioteques poden cobrir.

Al meu entendre aquestes són dues: ajudar a les persones a adaptar-se als canvis en la comunicació derivats dels canvis tecnològics i cohesionar una societat feta d’identitats múltiples a vegades excloents. Els professionals de la informació (arxivers, bibliotecaris, documentalistes i potser museògrafs) hem d’aconseguir desenganxar la nostre imatge professional del document físic consultable a un lloc i saber mostrar a la societat que som una solució a algun dels problemes de llarg termini que té.

Hem d’aconseguir que les comunitats que ens financen (escoles, municipis, universitats, associacions...) vegin, en paraules de David Lankes[iv], el “potencial de les biblioteques per a la millora d’aquestes comunitats en concret i de la societat en general.

Escriuré una mica, tal com se’m demana, sobre mesures concretes, tot i que soc del parer que -tal com va dir Kurt Lewin- «no hi ha res més pràctic que una bona teoria.» Tres propostes.

La primera. L’organització de les grans biblioteques i xarxes de Catalunya és de fa 30 anys i en resposta a una necessitat tecnificació i d’automatització de les operacions i serveis bibliotecaris. Els models creats llavors són bàsicament encara vigents i responen a un model mental de documents impresos i biblioteques en procés de mecanització. Seria una gimnàstica útil posar-se a pensar com reorganitzaríem les biblioteques avui. Ja veuríem després què fem o que podem fer i què no, però pensar-ho. Pensem altrament en com ens relacionem ara qualsevol de nosaltres amb el món que ens volta i el que ens ofereixen les biblioteques per accedir digitalment a la informació

La segona es refereix a biblioteques universitàries i serà breu. Aquestes de fa temps crec que tenen dibuixades les dues línies de desenvolupament futur que comptaran: una és la transformació dels espais de les biblioteques per crear espais que facilitin una aprenentatge socialitzat, l’altra és bolcar-se a recolzar les activitats que els investigadors ara han de fer per publicar i ser visibles.

La darrera referida a biblioteques públiques: mirar-se l’informe de la British Library proposant cinc mesures per a la transformació digital de les biblioteques públiques al Regne Unit[v]. L’enumeració de les mesures serà suficient per fer-se idea del que proposen: compartir infraestructura, ídem per a una eina de descoberta de contingut, unificar el préstec digital, tenir una sola imatge de marca, crear un espai social virtual segur.

la reacció al confinament d’alguns sectors ha estat exemplar (i penso en alguns museus, sales d’exposicions i auditoris) perquè estan intentant crear uns lligams diferents i més segmentats amb els seu públic. Les biblioteques, malgrat tenir un públic molt captiu del que en tenim molta informació, en general continuem esperant passivament que l’usuari accedeixi als nostres serveis els quals tractem de forma massa forma genèrica. L’afeccionat a la ciència ficció busca ciència ficció i no li serveix el darrer premi St. Jordi o Planeta, l’avi o àvia que portaven els nets a buscar llibres a la biblioteca no poden triar contes infantils amb els catàlegs d’ara...

 

5. Pots definir en una frase el repte de futur que creus prioritari?

Continuar essent útils en un context en el que cada vegada més la informació, que ha estat el valor primordial d’arxius i biblioteques, passa de ser escassa i difícil de trobar a ser abundant i ubiqua i en el que cada vegada més el que s’associa a les biblioteques, que han estat els llibres i els edificis, es desmaterialitzen i adquireixen marginalitat. [És una frase, llarga, però una sola frase]



[i] Young, E. (2018), “The role of public libraries in disasters”, New Visions for Public Affairs, Vol. 10, pp. 31-38. https://cpb-us-w2.wpmucdn.com/sites.udel.edu/dist/4/10696/files/2018/12/The-Role-of-Public-Libraries-in-Disasters-qbo3tu.pdf

[ii] Renedo i Puig, Carme (2009). "L'articulació bibliotecària de Catalunya, un bon joc a les mans". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/renedo1.htm>. DOI: https://dx.doi.org/10.1344/105.000001495 [Consulta: 08-11-2020]

[iii] Lisl Zach, Michelynn McKnight (2013). “Special Services in Special Times: Responding to Changed Information Needs During and After Community-Based Disasters”. Public Libraries Online, May 9, 2013 <http://publiclibrariesonline.org/2013/05/special-services-in-special-times-responding-to-changed-information-needs-during-and-after-community-based-disasters/> [Consulta: 08-11-2020]

[iv] David R. Lankes (2016). “Expect more: demanding better libraries for today’s complex world” https://secureservercdn.net/50.62.174.113/61c.5b7.myftpupload.com/rdlankes/Publications/Books/ExpectMore/ExpectMore2.pdf, avui disponible en traducción castellana gràcies al Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) <http://cobdcv.es/wp-content/files_mf/1602059998Castellano1.0.pdf>

[v] “Digital transformation for UK public libraries: A report by the British Library for Arts Council England and Carnegie UK Trust”. (Arts Council England : Carnegie UK Trust,  2019)   https://www.carnegieuktrust.org.uk/publications/digital-transformation-for-uk-public-libraries-five-approaches-to-a-single-digital-presence/ [Consulta: 18-11-2020]

1 comentari:

Anònim ha dit...

És un article interessant, però potser valdria la pena passar un corrector (i no només ortogràfic, sinó bàsicament gramatical) per a poer feruna lectura més agradable i, sobretot, comprensible.