Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Refotma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Reforma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juny 2025

Ciència Oberta

Estem d’acord en que cal fer-ho però no sabem com?. A The Open Science Cookbook (ed. E. Bongiovanni et al.) un equip de Carnegie Mellon University ho explica en forma de receptes de cuina  que s’agrupen en 5 seccions: fer un programa, formació, difusió, esdeveniments i col·laboració. A la introducció es diu que, tant si ets expert com novell en CO, aquest llibre et proporcionarà inspiració, guiatge i passos pràctics per fomentar la CO per mitja de l’advocacy i la formació.

La Comissió Europea ha aprovat l'agenda política de l'espai europeu de recerca (ERA) per als propers tres anys. L’Agenda s’estructura al voltant d'11 polítiques estructurals que els estats membres poden seguir de forma voluntària. Entre les àrees centrals de l’Agenda hi ha la Ciència Oberta, l’enfortiment de les infraestructures de recerca i la reforma de l’avaluació de la recerca. Vegeu també la nota de SPARC Europe sobre l’aprovació de l’Agenda.

Aquest setembre Open Science Festival 2025: “dos dies d’inspiració, innovació i connexions a la Universitat de Viena”. El Festival (adreçat a investigadors, estudiants i personal de suport a la recerca) serà per explorar el futur de la CO, formar-se en competències CO, aprendre i fer connexions.

Comunicació científica

La European University Association (EUA) acaba de publicar ‘Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system’. És una declaració breu (20 p) que descriu de forma breu i clara:

·         l'estat actual de la publicació acadèmica,

·         els principals factors que configuren el sistema,

·         els reptes i tensions que es viuen a nivell institucional degut a la situació actual,

·         les reaccions que hi està havent des del sector acadèmic,

·         les oportunitats de les universitats de jugar un paper destacat en reconfiguració de la comunicació acadèmica.

Entre aquestes darreres recomana: accelerar la reforma de l’avaluació de la recerca, reforçar les infraestructures i serveis d’edició institucionals, incrementar la cooperació (amb altres universitats, entitats finançadores i societats científiques), avaluar la despesa feta en subscripció de revistes i altres productes comercials, recolzar i promoure la retenció de drets, i, implicar als investigadors en aquests canvis. De lectura recomanable per la concisió i per donar una pauta de línies d’accions que les universitats poder seguir i evitar així la paràlisi derivada de l’anàlisi de la situació actual. El contingut del document va ser exposat en un webminar celebrat el 5 de juny.

Accés Obert

La OA2020 és una organització impulsada per la Max Planck Digital Library que parteix de la base que la transició cap a l’accés obert es pot accelerar si les organitzacions contractadores de revistes actuen coordinadament. La OA2020 té reunions periòdiques on s’intercanvia informació sobre les activitats pro accés obert de diferents institucions i organitza un congrés anual. Acaben de publicar l’informe del d’enguany (és el 17è!):  Moving oa forward from transformation to collective responsibility que té un resum executiu i resums de les ponències i sessions. Els més de 150 representants d'institucions acadèmiques i de recerca, equips de negociació nacionals i organitzacions de finançament de la recerca de més de 40 països de tots els continents van acordar una declaració final del congrés que reafirma els valors acadèmics que han d’acompanyar al moviment de l’Accés Obert i que estableix objectius per guiar les negociacions amb els editors cap a un paradigma de comunicació acadèmica oberta.

De forma resumida, aquests són:

·         El control del sistema de comunicació científica ha de retornar a l’acadèmia.

·         Les metodologies de recerca computacionals (mineria de text i dades i la IA) són part de las recerca moderna. Cal publicar sota llicències CC BY que permeten a la comunitat científica aprofitar de forma oberta aquest potencial.

·         Una transició ràpida cap a l'AO requereix transparència respecte les dades necessàries per gestionar aquest canvi. Es vol l'obertura completa de la informació de recerca, tal com es descriu a la Declaració de Barcelona.

·         Garantir que les barreres financeres mai determinin qui pot publicar i que les inversions en publicacions acadèmiques siguin justes, transparents i mantinguin un entorn editorial obert i inclusiu.

Al Blog Katina hi ha una entrevista recent amb Colleen Campbell, de la Max Planck Digital Library on s’expliquen antecedents i assoliments del OA2020: How OA2020 is Advancing the Transition to Open Access

Dades de recerca FAIR

El Títol d’Expert en Servicios de Apoyo a la Investigación de la Universidad Pablo de Olavide fa xerrades obertes de diferents temes. Ara es pot veure l’enregistrament de la   que va tenir lloc el passat desembre “Gestión de datos de investigación en Cataluña en el marco de construcción de la EOSC”, feta per Mireia Alcalá i Lluís Anglada.

Infraestructures

La construcció de l’espai federat de l’EOSC té per davant el gran repte de fer les infraestructures interoperables. És per això que val la pena repassar les recomanacions que es fan al  White Paper of the FAIR-IMPACT Synchronisation Force. Malgrat els avenços fets en aquesta àrea, calen encara esforços de sincronització i alineament. Es fan 15 recomanacions agrupades en 3 apartats: contribucions a la web de dades FAIR (metadades, ontologies, identificadors persistents), seguretat i sobirania (repositori de confiança), i sostenibilitat.

Ciència Ciutadana

Pòdcast Parenthesis sobre L’impacte de la ciència ciutadana en la societat. Candela Ollé (UOC) entrevista a Isabelle Bonhoure (grup OpenSystems de la UB) i a Rafael Vidal (delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la UPC).

També disponibles els enregistraments del seminari “Ciencia abierta, ciència ciudadana: impacto y beneficio social” al blog de grup OS Spain.

Mai no és tard per llegir coses interessants

If open science is the answer, what’s the question? / Rosalind Edwards, al Bloc de la LSE, 26.05.25 [una mirada preventiva a la CO] + Research Software Is an Important Research Output. Let’s Act Like It /Jennifer Kemp, Katina Magazine, 29.05.25 [un recordatoir: el programari també és un output de recerca] + Infrastructure is a collective responsibility – lessons from scholarly publishing and metadata / John Chodacki, el al. Bloc de la LSE, 03.06.25 [cap a un sistema col·lectiu de metadades de qualitat]. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: maig 2025

Ciència Oberta   

La Generalitat de Catalunya ha convocat la primera edició dels Premis de Ciència Oberta de Catalunya amb l’objectiu de fer els resultats de la recerca més accessibles a tothom. Els premis són tres: per a l’activitat individual del personal investigador sènior que hagi destacat en la promoció dels principis i objectius de la ciència oberta al llarg de la seva carrera en qualsevol disciplina científica, per a persones investigadores menors de 40 anys pels mateixos conceptes, i per a universitats i centres de recerca pel seu compromís amb la ciència oberta. La presentació de candidatures està oberta fins el 27 de juny.  

Les organitzacions finançadores de la recerca recolzen la CO? En cas afirmatiu, què recolzen i com? Science Europe ho ha preguntat als seus membres i el resultat ha estat un informe (Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science) publicat l’any passat a partir de les respostes de 36 entitats finançadores de la recerca de 28 països. Els resultats són breus, clars i útils (vid. conclusions a p. 26-27). Les preguntes són sobre: si es recolza estratègicament la CO (ho fa quasi tothom i es fa a través de polítiques), les activitats més recolzades (OA, dades FAIR, infraestructures obertes), els valors que ho sustenten (qualitat i integritat, i  beneficis col·lectius), si hi ha requeriments CO en el finançament (sí, quasi sempre), si la CO forma part de l’avaluació, si es fa seguiment dels avenços ... Interessants les bones pràctiques que s’inclouen especialment en l’apartat de requeriments i avaluació.

Hom pot fer-se una idea del l’organització i estat de la CO a uns 40 països europeus consultant les EOSC-A country pages. Per cada pàgina es diu quina organització representa al país a l’EOSC, si hi ha política de CO, les institucions promotores de la CO, serveis de suport a dades de recerca... No sempre actualitzat, però útil.  

Comunicació científica    

Al butlletí de gener vam parlar del European Diamond Capacity Hub (EDCH) acabat de presentar a la seu de la FECyT. Sobre aquest, dèiem que és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha d’ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i temàtics europeus i que una de les seves de les aportacions  serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Fa uns dies s’ha anunciat un Registre i un Fòrum de l’EDCH, el 1r adreçat a organitzacions i el 2n a persones. El Registre i el Fòrum tenen diferents funcions:  un és “on les organitzacions de Diamond OA poden presentar-se i promoure els seus perfils: destacant la seva experiència, serveis i capacitats operatives en la publicació de Diamond OA, és una oportunitat per ser més visibles i connectats amb els altres”, l’altre “un lloc perquè la gent participi en debats, resolució col·lectiva de problemes i creació de xarxes sobre Diamond OA”, per participar-hi cal que les persones pertanyin a una entitat registrada.

Accés Obert   

Hi ha molts indicadors de l’OA; els resultats difereixen de l’un a l’altre degut a diferencies en els documents que contemplen i en la metodologia usada (vid. un clarificador informe d’Ángel Borrego que ho explica). Amb el temps, però, diferents indicadors van acostant criteris i metodologia i els resultats es fan més comparables. Valgui aquesta introducció a propòsit dels canvis introduïts a les Publicacions en accés obert i tancat del Portal de la Recerca de Catalunya. El nou indicador es basa en l’Observatori de l’OA que va desenvolupar la UPC i que ha estat després usat pels informes de mesurament de l’OA a Espanya que fa Rebiun. Pel que fa al del PRC, l’indicador es construeix a partir de les publicacions incloses al portal que tenen un URL o un DOI i usant OpenAlex per identificar les publicacions OA i la seva tipologia (Repositori, Bronze, Híbrid, Diamant, Daurat o Tancat). La pàgina d’estadístiques mostra l’evolució del OA al PRC (el 81,6% l’any 2022!), per tipologia d’OA, individualitzat per institució, gràfics al perfil de l'investigador/a que indiquen la distribució de les seves publicacions segons la tipologia d’OA i l’evolució de l’OA per anys de les seves publicacions (un exemple aquí). Comentari: que els articles estiguin en obert no vol dir que aquest sempre sigui immediat. Altres indicador de l’OA: OS Observatory, French OS Monitor, OA Monitor d’Alemanya, l’indicador OA de Dinamarca ...

Dades de recerca FAIR

Dins la sèrie de podcasts a Spotify de datos.gob.es del St. Jordi passat hi ha el de: Datos y conocimiento abierto en las instituciones españolas on Mireia Alcalá (CSUC) i Juan Corrales (Consorcio Madroño) parlen de posar en obert la ciència I de dades FAIR durant 24 minuts. També hi ha un resum textual de les respostes al mateix enllaç.

Infraestructures

OpenAIRE i HEAL-Link han anunciat un acord per fer un mapa de la Recerca feta a Grècia. La noticia és fiable perquè el Portal de la Recerca dels Països Baixos que va reemplaçar NARCIS ja està fet per OpenAIRE i en funcionament des de fa dos anys. El Portal Grec oferirà una visió global dels resultats de la recerca (publicacions, datasets i programari) i proporcionarà dades bibliomètriques ja que té per intenció recolzar la presa de decisions per dirigir l’estratègia grega de CO. El lema que mostra a la seva pàgina principal el portal dels Països Baixos (“All Dutch Research. In One Place”) expressa molt bé el que son aquests portals avui: integradors de dades interoperables fets a partir de protocols oberts i identificadors persistents. És d’esperar veure molts més portals com aquests en els propers anys (val a dir que el PRC ja forma part d’aquesta família).

Humanitats Digitals i Ciència Ciutadana  

Properament es celebrarà a València una “Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social”. Serà el 6 de juny i està organitzada pel projecte  Ciencia abierta en España. S’hi presentaran diverses experiències de ciència ciutadana de les universitats de València, Barcelona, Oberta de Catalunya, i Jaume I.

La Ciència Oberta arriba als cursos d’estiu de la Universidad Complutense al Escorial. Del 21 al 25 de juliol se celebrarà el curs: "Ciencias Sociales y Humanidades Digitales en Ciencia Abierta: el poder de gestionar tus datos". Les ponències del curs seran: CO i IA, revistes diamant, OA en Humanitats i Ciències Socials, i el paper de les biblioteques en la CO. El curs vol mostrar les eines i infraestructures de recolzament de les HD com CLARIN o DARIAH-eu.

Mai no és tard per llegir coses interessants

The Money in Scientific Publishing / Daniel Roeffs blog, 09.05.24 [amb gràfiques interessants] + The changing landscape of open access policies and transformative agreements /  ScienceEditor, 21.01.25 [la visió de la Fundació Gates, els preocupen els preus en increment dels APCs, l’impacte dels canvis en les societat científiques i la inequitat] + How Google Scholar transformed research / Blog de la LSE, 15.05.25 [les publicacions ‘velles’ es citen més des que Google Scholar va entrar en funcionament ja que són més ‘descobribles’].

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: abril 2025

Ciència Oberta  

Els països i les institucions organitzen fires i congressos sobre ciència oberta de cara a promocionar-la dins de ‘casa’ seva. El CERN anuncia la Open Science Fair 2025 (del 15 al 17 de setembre, a Ginebra) sota el lema “Fusing Forces – Accelerating Open Science through Collaboration”. El Leibniz Strategy Forum on Open Science, de la Leibniz Association, la Open Science Conference 2025 (a Hamburg, 8 i 9 d’octubre), enguany enfocada a la intersecció entre OS i IA. Finalment (de moment), Open Science NL el 5è Open Science Festival (a Groningen, 24 d’octubre).

El Comitè per la CO francès ha fet la Petite encyclopédie de la science ouverte amb la intenció de difondre idees clares sobre 10 temes clau de la CO (infraestructures obertes, dades de recerca, economia de la CO...); de cada tema n’han fet un article d’enciclopèdia disponible en francès i anglès.

Acords consorciats i transformatius  

Gali Halevi és l’autora de dos informes que acaba de publica SCImago lab:  The "Big Deal" in Scientific Journal Subscriptions and the Transition to Transformative Agreements  i Informe de Evaluación Comparativa de los Acuerdos Transformativos  (d’aquest darrer n’hi ha versió anglesa). Els dos no contenen recerca nova però fan bons resums dels antecedents i situació actual dels Acords Transformatius (ATs). El 1r estudi explica la transformació dels ‘Big Deals’ en els actuals ATs i assenyala avantatges i inconvenients dels dos models que es presenten com a passos d’aproximació cap un sistema de comunicació científica totalment OA i acaba amb unes assenyades i encertades recomanacions (p. 18-20) per a qui negocia acords amb editorials. El 2n informe examina la transició dels models basats en subscripció (‘Big Deals’) a ATs a set països: Alemanya, Suècia, Regne Unit, Brasil, Colòmbia, Mèxic y Estats Units. Les informacions que dona són clares i útils tot i que -al meu entendre- l’autora peca d’optimisme quan dibuixa com a pas següent el model Pure Publish consistent en pagar només per publicar i, per tant, estalviar  costos del total de la factura ara pagada als editors. Els ATs actuals donen més (permetent publicar en OA), però no cobren menys. A mesura que més i més articles queden oberts, els continguts que facturen les grans editorials van perdent valor monetari, cosa que hauria de quedar reflectit en una reducció del cost total; però de moment no està essent així, tal com es pot veure en els acords dels països que descriu l’informe.

Dues entrades sobre els preus dels APCs als darrers butlletins Delta Think News & Views (OA Charges – Price Increases Back on Trend, i , The Impact of Inflation on APC Costs). Sembla que els preus OA estan augmentant per sota de la inflació però és difícil afirmar-ho de forma rotunda pel comportament desigual dels APCs de les revistes daurades (que augmenten per sobre la inflació) i el de les híbrides.

Accés Obert

S’ha fet pública la iniciativa d’edició acadèmica no comercial Open Journals Collective OJC és una iniciativa conjunta de biblioteques i editors que té per objectiu assegurar el sosteniment econòmic per a que revistes ara publicades per editorials comercials puguin passar a ser diamant.  

Dades de recerca FAIR

Bona part de la formació sobre com FAIRificar dades de recerca es fa amb jornades obertes on investigadors i curadors de dades intercanvien coneixements i experiències. La xarxa flamenca de dades de recerca FRDN organitza pel proper 22 de maig un Network Day que es farà a Brussel·les i on també s’examinarà el futur de la ciència oberta a Flandes i el grau de compliment de la política del govern en CO. El CSUC també ha anunciat la data de la 3a Fira FAIR Data (18 de juny) coorganitzada enguany amb la UOC, amb el lema "Fear FAIR Data?" i centrada en la reutilització de les dades de recerca

Retenció de drets

En el model vigent de comunicació científica els autors cedeixen en exclusiva el dret de còpia dels seus articles a les editorials que els publiquen en revistes. Un dels moviments de més impacte a llarg termini (a parer meu) és el de retenció de drets, consistent en que els autors conservin la capacitat de publicar els articles a altres llocs (per exemple a repositoris) i, per tant, de poder-ho fer en obert. El Projecte Retain, que ara s’acaba, té per objectiu accelerar l'adopció de la retenció de drets i les llicències obertes per tal que els investigadors puguin compartir el seu treball obertament; això requereix canvis en les polítiques d'editors, institucions i finançadors i capacitar als autors per negar-se a cedir el dret de còpia. El Projecte ha fet un Rights Retention Helper amb recursos que ajuden als investigadors i a institucions que vulguin potenciar aquest moviment. Entre els recursos hi ha informes, glossari, casos de bones pràctiques i (especialment útil) unes petites guies de passos a seguir per implementar una política de retenció de drets a nivell institucional i nacional i per facilitar que els investigadors puguin  retenir drets

Infraestructures i repositori

La construcció de la federació de nodes EOSC va avançant. Alhora que s’ha constituït el primer grup d’institucions que seran els primers nodes s’ha acabat la 1a versió de l’EOSC Federation Handbook. Aquest “ofereix una visió general de l'estructura organitzativa i operativa, i de les característiques tècniques, de la Federació EOSC”. El seu objectiu és ser el reglament que reguli la creació i funcionament de dels nodes de la Federació, és a dir expliqui com les organitzacions interessades podran posar els seus recursos a disposició dins i entre els nodes de la Federació EOSC.

Fa un any es va fer pública la Barcelona Declaration on Open Research Information. Aprofitant el seu 1r aniversari, la Declaració informa de les seves actuacions més rellevants i constata que en aquet període el tema de la informació oberta de la recerca ha guanyat atenció i consciència i que un nombre important d'organitzacions recolzen l’objectiu de la Declaració de fer realitat la transició cap a la informació oberta de la recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Un llibre: Massive Open Online Courses - Learning Frontiers and Novel Innovations, editat per Sam Goundar i publicat per IntechOpen. Els capitols són OA

Tres posts de blocs: To Complete the Open Access Transition, First Ask the Right Questions / Malavika Legge (Katina, 27.03.25). Can AI make research more open? / Niki Scaplehorn, Henning Schönenberger (LSE impact blog, 04.04.25). What Can We Learn from Missed Opportunities in the Transition to Open Access? / Michael Upshall, (Katina, 17.04.25)