Llibres oberts
Si bé els llibres electrònics va sorgir més o menys al
mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de
comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera.
L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert
ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les
revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els
que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos
biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: Open access, open infrastructures, and
their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA
ecologies for books)
Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics
és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris
com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris de formals i
de qualitat ben acceptats. El post How Should
Diamond Open Access Work for Books? Ens pot donar una
idea de fins a quin punt els criteris
per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS són també i
fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de
qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.
Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al
moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han
beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS i ALMASI, del recolzament rebut per part d la UNESCO, o de
pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base o l’ OA Books Toolkit). La Knowledge
Base és una
col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques,
resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a
llibres. La ‘caixa d’eines’ és un
diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes
relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una
llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de
termes clau.
La OAPEN (Open Access
Publishing in European Networks) que acabem de mencionar és una
fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar
infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho
fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library i gestionant mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB), aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights ens permetran veure com s’ha avançat en l’AO de
llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions
de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de
particulars i de subvencions.
Finalment encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services), una agrupació d’associacions i entitats que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure.
Comunicació
científica (revistes, repositori, acords transformatius ...)
Les societats científiques ocupen una porció important de l’ecosistema de comunicació científica, però la digitalització de les revistes i la oligopolització del mercat està empetitint el seu espai. Com? D’això tracta l’informe de Research Consulting, Safeguarding the Future of Society Publishing, que és el resultat d’una enquesta a 66 societats científiques editores (majoritàriament del Regne Unit) sobre les seves polítiques editorials, ingresso, estratègies futures (on s’inclou l’OA i la AI) ... Un document breu (14 p) que mostra, entre altres coses, que l’edició continua estant en el centre de les activitats de les societats, que encara es fan edicions impreses de les revistes, que els ingressos de les societats no paren de disminuir mentre que creix el nombre d’articles que publiquen, que els costa trobar revisors, i que la AI és vista com a repte i oportunitat.
Infraestructures:
versió oberta del rànquing de Leiden
El Centre for Science and
Technology Studies (CWTS) anuncia en un post al
bloc Leiden Madtrics l’edició del 2025 del Leiden Ranking. El rànquing es
publica aquesta vegada en dues versions: l'edició tradicional (basada en dades
del Web of Science) i l'edició oberta (basada en dades obertes d’OpenAlex).
Aquesta darrera presenta com innovació important l’ampliació de fonts amb la
inclusió de ‘publicacions no bàsiques’ (veure els detalls aquí); com
exemple de l’impacte d’això, el perfil de la Universitat de São Paulo passa de
tenir 48.926 publicacions entre 2020 i 2023 segons el criteri anterior a
tenir-ne 68.889 segons el nou. L’edició Open inclou també més universitats que
la tradicional (2.831 i 1.594, respectivament). Les universitats poden visualitzar-se
sota 4 conceptes: impacte científic, col·laboració, OA i gènere. Per a cada
concepte es dona (i es pot ordenar) el nombre total de publicacions, el de
publicacions de cada concepte i el percentatge del les publicacions del concepte
respecte el total. Hi ha diferents filtres per refinar la visualització i la
possibilitat també de veure els resultats sobre un mapa.
Reforma
de l’avaluació
Un post al Blok de BiD d’A. Borrego resumeix la jornada “Reformant
l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic”. Les experiències exposades per les institucions
catalanes adherides a CoARA tenen tres trets comuns: creen comitès
interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; estableixen
plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen
criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran
importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits
de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels
“conversos”. La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de
la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una
ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès
creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels
principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural
profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació
d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a
condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació.
Recursos educatius en obert (ORE), un parell de lectures
Un parell de
posts de blocs destaquen: (1) la
importància del recursos educatius en obert per a
les universitats (Open educational resources should be central to the public mission of
universities / Niamh
Tumelty, Caroline Ball, bloc LSE 02.10.25), (2) l’important paper de les biblioteques en l'educació
oberta des dels seus inicis i el seu possible rol en el futur immediat (How
Libraries Can Shape the Next Era of Open Education / K Mueller, D Tully, E Giles & W Cross, bloc Karina
09.10.25).
