La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi

Podria no haver-hi biblioteques? Ens sembla inimaginable que no n’hi hagi, però de biblioteques no n’hi ha hagut fins fa poc. De biblioteques públiques (per al poble), tal com les entenem. L’esperit de la revolució francesa d’estendre els drets civils (en tota la seva amplitud) a tothom no va quallar al món occidental que coneixem fins entrat el S XIX (i probablement perquè no va ser fins llavors que no es van tenir recursos materials suficients com per fer-ho).

Amb recursos, la societat crea biblioteques per al poble, és a dir per a tothom (abans n’hi havia, però eren per alguns). Es va fer perquè hi havia una profunda motivació social. Ara, hi tornaríem? Les biblioteques estan (estem) resistint dues envestides que les fa qüestionables. La 1a va ser la de si: amb internet caldrà tenir biblioteques? La 2a és més recent, i la podríem formular així: amb la crisi i necessitats que hi ha, no pot ser que les biblioteques siguin prescindibles?

Les argumentem com indispensables les biblioteques amb arguments que estan deixant de tenir força però: Si la informació que hem recollit, organitzat i difós ja no és un bé escàs, què ens justifica?.

És, doncs, raonable que avui la professió faci dues coses: 1) buscar noves evidències del que aportem a la societat (= les velles estadístiques reformulades) i 2) retorni al bàsic i repensi les seves funcions.

Ho va fer l'Aula Jordi Rubió i Balaguer (de la Facultat de BiD) dijous passat dia 26 amb el seminari “La biblioteca pública i la seva funció social en temps decrisi”. El primer encert de la sessió va ser l’orientació que hi va donar l'Adela d'Alòs-Moner, la nova coordinadora de l’Aula: davant la crisi cal començar a exhibir iniciatives positives, innovadores i motivadores.

La sessió va començar amb una conferència de Josep Mayoral, alcalde de Granollers, i va seguir amb taula rodona amb: Assumpta Bailac, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Cristóbal Guerrero, director de la BibliotecaPública Municipal de Camas (Sevilla)

i José Antonio Gómez Hernández, professor de la Facultad de Comunicación yDocumentación de la Universidad de Murcia. Sobre el tema podeu consultar una guia de lectura

Al marge de les intervencions de la taula jo em vaig quedar amb 3:

• La de la nova cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll, que citant Saramago (com era, exactament?) va recordar-nos que nosaltres som un recurs, que una força contra la crisi som nosaltres mateixos, el nostre entusiasme.
• La de Marta Cano, cap de Servei de Coordinació Bibliotecària de la DiBa, que va venir-nos a dir que calia replantejar-nos algunes coses de les que fem
• La d’un vell amic, Antoni Plans, estudiant de les aules per a la gent gran que va demanar si la situació era tan plàcida com l’explicàvem i si no hi havia problemes a les biblioteques deguts a la nova composició de la nostra societat

La Carme, La Marta i l’Antoni l’encerten, penso jo: nosaltres també estem en les causes de la crisi i ben segur en som la solució (cal fer), algunes coses de les que hem fet les hem fet malament o no han sortit be (cal refer) i els problemes reals no els podem callar i amagar (cal explicar les coses pel seu nom). 

[I demano excuses als que em diuen que parlo de les b. públiques estant-hi lluny i que en general, pontifico]