Que somien els bibliotecaris en biblioteques electròniques?

Atabalat aquests dies amb una feina no prevista, no em resisteixo a allunyar-me’n una estona per comentar un suggerent article de Steve Coffman, “The Decline andFall of the Library Empire” que publica la revista Searcher 20(12)3.

L’article el resumeix i comenta deforma exemplar Nieves González a Bibliotecarios 2.0: Decadencia y muerte del imperiobibliotecario". Recomano la lectura d’aquest darrer que és en castellà i resumeix be l’article original.

Quina és la idea de Coffman? Diu que els bibliotecaris hem tingut la força de somiar la biblioteca electrònica (és a dir, de “inventar-la”) però no la força de realitzar-la nosaltres. La biblioteca digital o electrònica és una realitat (o està a punt de ser-ho) però és una realitat no realitzada per qui l’ha somiada abans que ningú (els bibliotecaris) i que s’ha realitzat fora de les realitats de les biblioteques.

Coffman repassa algunes de les activitats dirigides a la construcció de les b. digitals a les que els bibliotecaris hem dedicat esforços i recursos. Són activitats en les que hem fracassat (i no pas per no haver-ho intentat) alhora que altres aconseguien fer-les realitat. Aquestes són:

• La catalogació dels recursos web que malgrat el projecte CORC d’OCLC ha demostrat ser inviable però que, en canvi, ha estat realitzat per Google
• La construcció de la biblioteca 2.0 que s’ha mostrat un fracàs alhora que els lectors no deixen d’establir xarxes socials al voltant de la lectura però fora de la biblioteca (a Library Thing, Goodreads o Amazon)
• La referència virtual, que malgrat els bons instruments (com Question Point) no ha tingut èxit i sí en te, en canvi, la Viquipèdia. 
• La cerca a bases de dades, que malgrat l’oferta existent i la tradició de les biblioteques no satisfan les necessitats de la gent que vol consultar-les des d’arreu (i no des de la biblioteca).
• Els ordinadors d’accés per al públic, ja que aquests cada vegada són més barats i la gent ja en té.
• Els llibres e-, als que ens hem abocat (als EUA) però sense aconseguir crear un model econòmic que faci viable tenir-ne a la biblioteca en comparació amb la gran oferta que fan i faran grans conglomerats editorials.

Més enllà dels matisos que es puguin fer a aquestes opinions (recomano de nou, llegir els que fa la Nieves). El tema és interessant: ens hem abocat a somiar i hem tingut èxit perquè els nostres somnis s’han realitzat, però no els hem realitzat nosaltres, i aquesta realització ens deixa fora del terreny de joc.

Reflexions com aquestes, crec que n’hem de fer. No per fuetejar-nos, sinó per veure què hem fet be en el passat i què no. De l’article me n’agrada en especial l’argument sobre el nostre ‘fracàs’ al voltant de les xarxes socials. Perquè no hem aconseguit que els nostres lectors i usuaris comentin i anotin els registres bibliogràfics els llibres que s’enduen de les biblioteques? Per què hem actuat en local, aquí, i el món 2.0 és de cua llarga. La nostra força no és ser els primers, és assolir suficient massa crítica com per fer un salt quàntic i oferir als nostres usuaris (reals i potencials) el que esperen de nosaltres: no només allò que tenim, sinó allò que té el nostres sector. No només el nostre catàleg, sinó el col·lectiu de les biblioteques del voltant; no només els nostres llibres, sinó els de les biblioteques del nostre territori; no només la versió digital del que guardem a les nostres col·leccions, sinó tot el que hi ha sobre un tema...

La biblioteconomia sempre ha tingut un somni: el d’oferir tota la informació disponible. Per dificultats tècniques, ens hem conformat amb oferir allò que tenim. No hi ha lloc per a una realitat tan miserable, i encara hi ha lloc pel somni. Per fer-lo realitat però, hem de canviar de mentalitat i treballar col·lectivament per construir eines comunes.