La biblioteca nacional d’un país d’Europa ha
tingut fins ara una directora que, havent-ho fet prou be, se li ha acabat el mandat.
El govern d’aquest país ha concedit a la
directora un títol honorífic en reconeixement dels seus serveis: “sota el seu
lideratge ... la biblioteca s’ha desenvolupat com una institució important en
la cultura i la investigació del país... ha fet la biblioteca molt més
accessible als investigadors, usuaris empresarials i públic en general. Ella ha
dut a terme programes de desenvolupament estratègic i modernització per assegurar
que la biblioteca continuï essent rellevant, innovadora i accessible a l’era
digital.”
Se li busca relleu. No se veure entre les condicions que es demani cap titulació acadèmica en particular. Un bon amic, resident de fa temps en aquest país, em diu que això és normal i que els alts càrrecs per al sector públic se'ls demana 'un currículum que demostri haver participat en casos d'èxit en el sector'.
Efectivament, se li demana ”tenir experiència rellevant en el sector
(públic o privat), capacitat de captació de finançament i ser un líder inspirador
i excepcionals capacitats de parlar a favor de la biblioteca. Se li demanen
coneixements dels reptes complexos als que s’enfronten les biblioteques en un entorn multimèdia i financerament i políticament
complex.”
La nova persona triada te un currículum que mostra que te “un lideratge creatiu i innovació
estratègica a més d’experiència àmplia amb l’entorn de la informació digital.”
Com deien Astèrix i Obèlix: “que estranys que són aquests britànics”.
5 comentaris:
Entenc aleshores que vols copiar el model britànic en tota la seva extensió, és a dir, no demanar tampoc la diplomatura. I entenc també que això seria igualment desitjable a qualsevol altra direcció en una biblioteca universitària, consorci o estructura semblant. O això només és d'aplicació a la Biblioteca de Catalunya?.
Les elits del pais es remouen inquietes perque despres d'escalfar la cadira durant anys ara no tenen on anar. I remuguen inquietes i escupen contra el col.lectiu, en nom d'una professio i en nom d'un pais. Prou! A mi no em reptesentes. Ni al meu pais ni a la meva professio
A mi m'agrada més el perfil de la Bibliothèque nationale de France, ja sigui del president: http://www.bnf.fr/fr/la_bnf/missions_bnf/a.organisation_bnf.html , com de l'actual directora general: http://www.livreshebdo.fr/actualites/DetailsActuRub.aspx?id=1073 Crec que la BNF és un referent cultural més proper per a la generació que vol optar a la direcció de la BnC sense la llicenciatura.
Manipular la realitat amb exemples tendenciosos és molt fàcil.
I ja posats, fem com els nord-americans:
About the Librarian (Library of Congress)
http://www.loc.gov/about/librarianoffice/
Dr. Billington has received more than 40 honorary doctorates, including from the University of Tbilisi in Georgia (1999), the Russian State University for the Humanities in Moscow (2001), and the University of Oxford (2002). He also has been awarded the Woodrow Wilson Award from Princeton University (1992), the UCLA Medal (1999), the Pushkin Medal of the International Association of the Teachers of Russian Language and Culture (2000), the Karamzin Prize (2005) from the Foreign Literature Library in Moscow, and the Likhachev Prize (2006) from the Likhachev Foundation in St. Petersburg. In 2007, Dr. Billington was awarded the inaugural Lafayette Prize by the French-American Cultural Foundation and the EastWest Institute Outstanding Leadership Award. Dr. Billington was presented with the Presidential Citizens Medal by President Bush in 2008.
El que el meu apunt de bloc mostra és una realitat en la que la selecció de director de b.nacional no reposa en títols acadèmics sinó en experiència provada en el sector. Crec que és el mateix que indiquen els comentaris d'Anònim 3 i anònim 4. Respecte el comentari d'anònim 1, la meva opinió és que sí, que el mateix val per qualsevol direcció.
La selecció de personal és un tema complex en el que hi ha molts experts. Crec que aquests estarien d'acord en dir: 1) que l'important és tenir definit un perfil per un lloc i fer la selecció en funció d'això, 2) com més sènior és un lloc de treball menys important és el que s'ha estudiat i més important passa a ser l'experiència i les aptituds, 3) no té sentit excloure candidats potencialment bons.
Respecte titulacions, restringir una convocatòria a uns quants no vol dir que el millor (o la millor) hagi d'estar forçosament fora del grup, però sí inevitablement que hi ha la possibilitat (i fins i tot una probabilitat alta) de que el (la) més adequat/ada quedi fora.
Crec que no és bo fer dir a una persona el que aquesta no diu.
Publica un comentari a l'entrada