El llibre e-, sí. Però quan i com?

La Pew Internet (Pew Internet & American LIfe Project) dels informes de la qual ens hem fet ressò alguna vegada en aquest blog acaba de publicar l’informe “Libraries, patrons, and e-books” que signen Kathryn Zickuhr, Lee Rainie, Kristen Purcell, Mary Madden i Joanna Brenner

De les troballes de l’informe (‘findings’) en destaco les següents:

• un 12% dels lectors de llibres e- van endur-se un llibre e- d’una biblioteca l’any passat 12% (encara que la majoria de [nord] americans no sàpiguen que les biblioteques presten aquest servei).
• A la majoria de [nord] americans els agradaria saber més coses sobre els llibres e-
• [no té a veure amb els llibres e-, però] el 58% dels [nord] americans tenen carnet d’alguna biblioteca i el 69% diuen que la seva biblioteca pública és important per a ell I per a la seva família.
• Les persones amb carnet d’una biblioteca tenen el doble de possibilitats d’haver comprat el darrer llibre que han llegit que no pas haver-se’l endut en préstec. Moltes persones que s’enduen llibres e- en préstec de biblioteques també se’n compren.
• Amb els llibres e-, estan canviant: els costums dels lectors, els patrons de compra de les biblioteques i els rols dels bibliotecaris.
• Usuaris I bibliotecaris veuen incerteses en el futur de la biblioteca. Es considera que el llibre e- és bo per la lectura, hi ha una melancòlica enyorança cap al llibre imprès i es parla de biblioteques amb menys espai per a llibres i més espai per a socialitzar i aprendre.

Podríem parlar molt de tot això (i especialment de la correlació entre usuaris del servei de préstec i compradors de llibres). Ara, el que m’agradaria destacar és que a [nord] Amèrica sembla que (ara sí) aquest és l’any de la normalització o generalització dels llibres e-.

Ho mostraven els informes d’OCLC:

• A snapshot of priorities & perspectives: U.S. Public Libraries i
• U.S. Academic Libraries: A Snapshot of Priorities& Perspectives

Inevitable.

Inevitable i bo.

Així ha passat amb les revistes científiques. Es fan proves (tecnològiques i de models de comercialització) i –una mica de sobte- s’assoleix el moment de maduresa i la situació passa dels experiments a la consolidació.

Respecte el nostre país, la pregunta no és (de fet no ha estat mai) què? És clar (ho ha estat sempre) que el llibre e- és el futur. Les preguntes són dues: quan i com?

Tendim a creure que la innovació està en el què, i és cert. En una part molt important està en el què. Però, per a la majoria d’organitzacions o països, un cop un tema (un què, una tendència) aflora de manera clara, el tema clau és decidir quan s’adopta la innovació i com es farà.

Adoptar a Catalunya una innovació clara (els llibres e-) abans la situació no estigui madura, o fer-ho en condicions no adequades pot ser malmetre uns recursos que no tenim. No es tracta, doncs, de fer-ho els primers per dir que nosaltres teníem raó, sinó de fer-ho de forma efectiva (és a dir, consumint un mínim de recursos per produir un màxim de resultats).

Quan? jo penso que encara no, però sí anant-hi pensant i debatent-ho. El quan el decidirà bàsicament el mercat (els editors i els lectors) i nosaltres hem d’arribar al punt crucial una mica abans del moment de maduresa.

Com? Jo penso que sols no, però si fent proves parcials i pilot i debatent-les de forma oberta entre tots. Aprenent els uns dels altres. Sense competència i amb cooperació. Protegint-nos els uns dels altres, protegint-nos de les ganes de ser els primers i de les urgències històriques de voler fer el que a altres llocs fan encara que no hagi arribat el nostre moment (encara).

p.d. A la foto, surt o es pon el sol?

Contra el orgullo, modestia y para ésta ¿qué mejor que leer?

No tenemos arreglo. Aquí no ha habido rescate a la banca sino ‘un préstamo en muy buenas condiciones’, dijo ayer el ministro Gindos. Hace unos años (pocos) R. Zapatero afirmaba en un viaje a los EUA que el sistema financiero español era el más sólido del mundo.  Orgullo en demasía parece ser uno de nuestros pecados. Así lo cuenta Enric Juliana en su libro Modesta España que he leído estos días y que recomiendo. Libro inteligente e informativo, ameno y con brillantes metáforas que da claves para entender nuestra realidad más inmediata (política y económica).

He combinado su lectura con la de “2012top ten trends in academic libraries: A review of the trends and issuesaffecting academic libraries in higher education” publicado en el ultimo College& Research Libraries News.

Lo prepara anualmente un comité de la ACRL, el Research Planning and Review Committee. La ACRL lo hace para presentar a sus asociados una visión dinámica de las principales tendencias que pueden afectar a las bibliotecas universitarias. Para esta identificación de tendencias, los miembros del comité no se basan en sus opiniones, sino que miran la literatura profesional, lo que se dice en congresos y contactan con expertos.  

Los responsables de esta edición son: Martin Halbert, dean of libraries at University of North Texas; Joan Lippincott, associate director of Coalition for Networked Information (CNI), y Mark Puente, director of diversity and leadership programs, Association of Research Libraries (ARL). En el artículo original, se explica lo principal de cada tendencia en base a artículos profesionales, así quien quiera conocer más tiene a su disposición una relación (breve) de literatura profesional fundamental sobre el tema.

A continuación sigue una traducción algo libre de las tendencias de esta edición con sus mínimas explicaciones:

• Comunicar Valor. Mostrar el valor que tienen las bibliotecas para las universidades que las mantienen  (una evolución de lo que antes llamábamos ‘calidad’).
• Data curation. Cada vez más la investigación produce conjuntos de datos digitales de los que alguien debe cuidarse. Las bibliotecas empezamos a hacerlo con los repositorios. Los bibliotecarios y otros profesionales de la información deberán colaborar con los investigadores para facilitar la conservación y uso futuro de estos datos.
• Preservación digital. Con el crecimiento de los objetos y colecciones digitales crece también la preocupación sobre la falta de políticas y procedimientos para su preservación a largo plazo. No parece que, en un futuro próximo, vaya a haber un liderazgo estratégico que establezca estándares, arquitectura y políticas para la creación, acceso y preservación digitales.
• Educación superior. Las instituciones de educación superior (universidades) están entrando en un período tempestuoso. Las tendencias a contemplar son el incremento de formación en línea, la globalización y un cierto escepticismo sobre el  ‘retorno de la inversión’ el los programas de grado.  Estos cambios afectaran a las bibliotecas universitarias en términos de expectativas en el desarrollo y suministro de colecciones, de servicios para públicos antiguos y nuevos  y en como mostrar a las universidades que las bibliotecas tienen valor para ellas. 
• Tecnologías de la información. Continuará dirigiendo mucho las reflexiones sobre el futuro de las bu.
• Dispositivos móviles. Están cambiando la forma como se suministra y accede a la información.
• Adquisiciones de libros electrónicos dirigidas por los usuarios (Patron driven acquisition – PDA). [Las compras dirigidas por los usuarios consisten en acceder a un conjunto àmplio de libros e-, poner-los a disposición de los usuarios y comprar, posteriormente, aquellos que los usuarios usan]. Las PDA pueden llegar a ser la norma, pero, para que esto ocurra, debe haber 
• Comunicación académica. Se están desarrollando nuevas formas de comunicación científica y nuevos modelos de edición y las bibliotecas deben implicarse activamente en los mismos.
• Personal. Las bibliotecas universitarias deben crear los sistemas para que su personal se prepare para poder hacer frente a los retos. Esto debe hacerse a través de aproximaciones creativas que incluyan la incorporación de nuevo personal y la formación del ya existente.
• Comportamiento y expectativas de los usuarios. La conveniencia afecta a todos los procesos de búsqueda de información (selección, accesibilidad y uso). 

Lo de los ‘top trends’ debe ser un hábito muy norte-americano (una sociedad en la que opinar sin conocimiento está mal visto). Así lo hace también Educause Review: “Top-TenIT Issues, 2012”

p.d. La foto no tiene nada que ver on el tema, pero es mia y me gusta.

Es busca: director(a) de biblioteca nacional

La biblioteca nacional d’un país d’Europa ha tingut fins ara una directora que, havent-ho fet prou be, se li ha acabat el mandat.

El govern d’aquest país ha concedit a la directora un títol honorífic en reconeixement dels seus serveis: “sota el seu lideratge ... la biblioteca s’ha desenvolupat com una institució important en la cultura i la investigació del país... ha fet la biblioteca molt més accessible als investigadors, usuaris empresarials i públic en general. Ella ha dut a terme programes de desenvolupament estratègic i modernització per assegurar que la biblioteca continuï essent rellevant, innovadora i accessible a l’era digital.”   

Se li busca relleu. No se veure entre les condicions que es demani cap titulació acadèmica en particular. Un bon amic, resident de fa temps en aquest país, em diu que això és normal i que els alts càrrecs per al sector públic se'ls demana 'un currículum que demostri haver participat en casos d'èxit en el sector'.

Efectivament, se li demana  ”tenir experiència rellevant en el sector (públic o privat), capacitat de captació de finançament i ser un líder inspirador i excepcionals capacitats de parlar a favor de la biblioteca. Se li demanen coneixements dels reptes complexos als que s’enfronten les biblioteques  en un entorn multimèdia i financerament i políticament complex.”  

La nova persona triada te un currículum que mostra que te “un lideratge creatiu i innovació estratègica a més d’experiència àmplia amb l’entorn de la informació digital.”

Com deien Astèrix i Obèlix: “que estranys que són aquests britànics”.

Que somien els bibliotecaris en biblioteques electròniques?

Atabalat aquests dies amb una feina no prevista, no em resisteixo a allunyar-me’n una estona per comentar un suggerent article de Steve Coffman, “The Decline andFall of the Library Empire” que publica la revista Searcher 20(12)3.

L’article el resumeix i comenta deforma exemplar Nieves González a Bibliotecarios 2.0: Decadencia y muerte del imperiobibliotecario". Recomano la lectura d’aquest darrer que és en castellà i resumeix be l’article original.

Quina és la idea de Coffman? Diu que els bibliotecaris hem tingut la força de somiar la biblioteca electrònica (és a dir, de “inventar-la”) però no la força de realitzar-la nosaltres. La biblioteca digital o electrònica és una realitat (o està a punt de ser-ho) però és una realitat no realitzada per qui l’ha somiada abans que ningú (els bibliotecaris) i que s’ha realitzat fora de les realitats de les biblioteques.

Coffman repassa algunes de les activitats dirigides a la construcció de les b. digitals a les que els bibliotecaris hem dedicat esforços i recursos. Són activitats en les que hem fracassat (i no pas per no haver-ho intentat) alhora que altres aconseguien fer-les realitat. Aquestes són:

• La catalogació dels recursos web que malgrat el projecte CORC d’OCLC ha demostrat ser inviable però que, en canvi, ha estat realitzat per Google
• La construcció de la biblioteca 2.0 que s’ha mostrat un fracàs alhora que els lectors no deixen d’establir xarxes socials al voltant de la lectura però fora de la biblioteca (a Library Thing, Goodreads o Amazon)
• La referència virtual, que malgrat els bons instruments (com Question Point) no ha tingut èxit i sí en te, en canvi, la Viquipèdia. 
• La cerca a bases de dades, que malgrat l’oferta existent i la tradició de les biblioteques no satisfan les necessitats de la gent que vol consultar-les des d’arreu (i no des de la biblioteca).
• Els ordinadors d’accés per al públic, ja que aquests cada vegada són més barats i la gent ja en té.
• Els llibres e-, als que ens hem abocat (als EUA) però sense aconseguir crear un model econòmic que faci viable tenir-ne a la biblioteca en comparació amb la gran oferta que fan i faran grans conglomerats editorials.

Més enllà dels matisos que es puguin fer a aquestes opinions (recomano de nou, llegir els que fa la Nieves). El tema és interessant: ens hem abocat a somiar i hem tingut èxit perquè els nostres somnis s’han realitzat, però no els hem realitzat nosaltres, i aquesta realització ens deixa fora del terreny de joc.

Reflexions com aquestes, crec que n’hem de fer. No per fuetejar-nos, sinó per veure què hem fet be en el passat i què no. De l’article me n’agrada en especial l’argument sobre el nostre ‘fracàs’ al voltant de les xarxes socials. Perquè no hem aconseguit que els nostres lectors i usuaris comentin i anotin els registres bibliogràfics els llibres que s’enduen de les biblioteques? Per què hem actuat en local, aquí, i el món 2.0 és de cua llarga. La nostra força no és ser els primers, és assolir suficient massa crítica com per fer un salt quàntic i oferir als nostres usuaris (reals i potencials) el que esperen de nosaltres: no només allò que tenim, sinó allò que té el nostres sector. No només el nostre catàleg, sinó el col·lectiu de les biblioteques del voltant; no només els nostres llibres, sinó els de les biblioteques del nostre territori; no només la versió digital del que guardem a les nostres col·leccions, sinó tot el que hi ha sobre un tema...

La biblioteconomia sempre ha tingut un somni: el d’oferir tota la informació disponible. Per dificultats tècniques, ens hem conformat amb oferir allò que tenim. No hi ha lloc per a una realitat tan miserable, i encara hi ha lloc pel somni. Per fer-lo realitat però, hem de canviar de mentalitat i treballar col·lectivament per construir eines comunes.

Ciutats literàries (fàcil, bonic i barat per a bp’s)

Un amic m’envia un mapa literari de NY: NYC Buildings Where Great Literary Works Were Written

Sabem –diu la p. web- que alguns llibres s’han escrit a NY (o a Bcn, o a Vic, o a ...), però, sabem on van ser escrits cada un? El mapa recopila alguns edificis on van ser acabades importants obres literàries.

Hi ha: ARTHUR C. CLARKE, ARTHUR MILLER, BOB DYLAN, CARSON MCCULLERS, ERNEST HEMINGWAY, J.D. SALINGER, JACK KEROUAC, JOAN DIDION, JOHN STEINBECK, TENNESSEE WILLIAMS, THOMAS WOLFE, TRUMAN CAPOTE

Jo hi troba a faltar a la Wharton.

La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi

Podria no haver-hi biblioteques? Ens sembla inimaginable que no n’hi hagi, però de biblioteques no n’hi ha hagut fins fa poc. De biblioteques públiques (per al poble), tal com les entenem. L’esperit de la revolució francesa d’estendre els drets civils (en tota la seva amplitud) a tothom no va quallar al món occidental que coneixem fins entrat el S XIX (i probablement perquè no va ser fins llavors que no es van tenir recursos materials suficients com per fer-ho).

Amb recursos, la societat crea biblioteques per al poble, és a dir per a tothom (abans n’hi havia, però eren per alguns). Es va fer perquè hi havia una profunda motivació social. Ara, hi tornaríem? Les biblioteques estan (estem) resistint dues envestides que les fa qüestionables. La 1a va ser la de si: amb internet caldrà tenir biblioteques? La 2a és més recent, i la podríem formular així: amb la crisi i necessitats que hi ha, no pot ser que les biblioteques siguin prescindibles?

Les argumentem com indispensables les biblioteques amb arguments que estan deixant de tenir força però: Si la informació que hem recollit, organitzat i difós ja no és un bé escàs, què ens justifica?.

És, doncs, raonable que avui la professió faci dues coses: 1) buscar noves evidències del que aportem a la societat (= les velles estadístiques reformulades) i 2) retorni al bàsic i repensi les seves funcions.

Ho va fer l'Aula Jordi Rubió i Balaguer (de la Facultat de BiD) dijous passat dia 26 amb el seminari “La biblioteca pública i la seva funció social en temps decrisi”. El primer encert de la sessió va ser l’orientació que hi va donar l'Adela d'Alòs-Moner, la nova coordinadora de l’Aula: davant la crisi cal començar a exhibir iniciatives positives, innovadores i motivadores.

La sessió va començar amb una conferència de Josep Mayoral, alcalde de Granollers, i va seguir amb taula rodona amb: Assumpta Bailac, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Cristóbal Guerrero, director de la BibliotecaPública Municipal de Camas (Sevilla)

i José Antonio Gómez Hernández, professor de la Facultad de Comunicación yDocumentación de la Universidad de Murcia. Sobre el tema podeu consultar una guia de lectura

Al marge de les intervencions de la taula jo em vaig quedar amb 3:

• La de la nova cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll, que citant Saramago (com era, exactament?) va recordar-nos que nosaltres som un recurs, que una força contra la crisi som nosaltres mateixos, el nostre entusiasme.
• La de Marta Cano, cap de Servei de Coordinació Bibliotecària de la DiBa, que va venir-nos a dir que calia replantejar-nos algunes coses de les que fem
• La d’un vell amic, Antoni Plans, estudiant de les aules per a la gent gran que va demanar si la situació era tan plàcida com l’explicàvem i si no hi havia problemes a les biblioteques deguts a la nova composició de la nostra societat

La Carme, La Marta i l’Antoni l’encerten, penso jo: nosaltres també estem en les causes de la crisi i ben segur en som la solució (cal fer), algunes coses de les que hem fet les hem fet malament o no han sortit be (cal refer) i els problemes reals no els podem callar i amagar (cal explicar les coses pel seu nom). 

[I demano excuses als que em diuen que parlo de les b. públiques estant-hi lluny i que en general, pontifico]